El 1848, Marx i Engels començaven el “Manifest Comunista” dient que un fantasma recorria Europa. Jaume Carbonell Guberna va començar la seva conferència sobre Anselm Clavé parafrasejant aquest principi i afirmant que un fantasma recorria Europa i que aquest fantasma era el cant coral.
Certament en aquella Europa de la segona meitat del segle XIX ,el cant coral va començar a desenvolupar-se amb força. Després de la revolució francesa comença a fer-se palesa la voluntat d’organització de grups corals arrelats popularment que oferien les seves cançons com un element cultural.
Aquest moviment arriba a Catalunya i la figura de Clavé és cabdal en el seu desenvolupament i en la seva conformació com un agent cultural per les classes populars Per una banda, hi ha una base fonamentada en la igualtat republicana i per tant amb les mateixes oportunitats d’oci per tothom i per altra banda i havia la voluntat que el cant fos un element d’introducció a la cultura d’una manera àmplia.
Clavé en aquella època cantava pels cafès acompanyat amb una guitarra , primer en castellà com llengua literària i després ja clarament en català que era al llengua d’ús habitual. Col·labora amb diversos grups i finalment a l’any 1845 funda el cor l’Aurora i l’any 1850 crea el cor Fraternitat, que evolucionarà i acabarà esdevenint el cor Euterpe
La coral Euterpe va més enllà del cant coral ja que significa un projecte a favor de la millora dels treballadors ja que es perfilen com entitats d’ajuda mútua, protegeixen a les famílies més necessitades, fan caixes de resistència en cas de vagues i en alguns casos arriben a pagar la quota per estalviar el servei militar a joves que cantaven a les corals. El moviment coral s’estén pel territori bàsicament paral·lel al creixement industrial, és un nou model d’oci que vol integrar a les classes treballades en l’accés a la cultura i la prestació de serveis més enllà de la feina estrictament musical.
L’extensió de les corals és multiplica i en 10 anys hi ha ja associades més de vuitanta coral aplegades en l’Asociación Euterpense, Associació que vetlla ple funcionament dels cors i també perquè són les úniques que poden cantar les obres de Clavé.
Clavé també innova l’espectacle públic. Carbonell va explicar el funcionament dels grans espais musicals que abans de la construcció de l’Eixample funcionaven com espais a l’aire lliure d’activitat musical. Anselm Clavé organitzava concerts i balls en un espai enjardinat que avui ocupa el passatge dels Camps Elisis, molt a la vora del passeig de Gràcia. El jardins dels Camps Elisis eren, juntament amb els jardins d’Euterpe i els de la Ninfa, els tres jardins que ocupaven la zona en aquella època.
Els programes tenien una part de ballables i després les actuacions corals a hores avui impensables com els 5 o les 6 del matí.
Eren autentiques festes populars en mig de l’aire lliure i en espais pensats per l’oci i el gaudi

Els Camps Elisis amb diverses atraccions.
Jaume Carbonell va integrar el moviment dels cors de Clavé en la Renaixença, moviment cultural per reivindicar la llengua i la cultura del país. Els cors van ser l’arrelament de la Renaixença en el món obrer i en les classes populars . Clavé va col·laborar amb els impulsors de la Renaixença com Valentí Almirall o Victor Balaguer.
El comprimís social de Clavé el va portar a formar part de la junta revolucionària de la coneguda revolta coneguda com La Gloriosa. Va formar part activa del Pacte de Tortosa a l’any 1869 un pacte entre republicans federalistes de Catalunya, Aragó i València i Balears per proposar elements federalistes en les constitucions futures.
Durant la 1ª República tingué càrrecs polítics de rellevància.
Moria l’any 1874, quan encara no havia complert 50 anys.
Segons Carbonell a partir de la mort de Clavé el moviment coral entra en crisi, el lideratge d’Anselm Clavé no troba substitut, hi ha divisions internes i també hi ha canvis en la societat que va cap altres formes.
La recuperació del cant coral es dóna amb la creació de l’Orfeó Català , que amb base a la música popular tenia la pretensió de tenir la capacitat d’interpretar músiques internacionals i peces clàssiques.
Als anys 50 del segle XX torna a desenvolupar-se un cant coral popular a amb persones com Oriol Martorell, Manuel Cabero i altres….

Penó de la coral la Unió Villanovesa
Jaume Carbonell va fer una documentada exposició sobre Anselm Clavé i la seva aportació al món cultural del nostre país. La seva vocació de treball musical s’enllaça amb una clara posició de defensa de les doctrines socials avançades als anys finals dels segle XIX.
Vam poder escoltar algunes interpretacions de les cançons de Clavé.
Deixem aquí la fragments lletra d’una de les més conegudes i emblemàtiques
Les flors de maig
Lletra i Música: Josep Anselm Clavé
Prop del riu hi ha una verneda,
Prop del riu hi ha una verneda,
Prop del riu hi ha una verneda,
i un saló enmig sa espesura
amb catifes de verdures i
amb sofàs de troncs de faig.
Lloc agrest a on van les nines
i on besant sa cara hermosa
les confon l’aura amorosa
amb les flors del gentil maig.
I els ocells busquen son niu
entremig de la verneda,
i el ocells busquen son niu,
entremig del bosc joliu,
entremig de la verneda,
entremig del bosc joliu.
Sota d’un salze sentada una nina
trena joiosa son ric cabell d’or. Ay si!
És son mirall fresca font cristal·lina
són sos adornos violetes del bosc.
Altra teixint matisada guirnalda
gronxa son cos que és de gràcia un tresor.
Altra amb son blanc cabridet a la falda
canta més fi que el festiu rossinyol.
Més ay de los cors que en són d’eixes noies
les més riques toies del mes de les flors,
sí, del mes de les flors,
sí, del mes de les flors.
Progrés, virtut i amor és el lema dels cors de Clavé.
Tota una definició humanista que significa clarament al personatge.
