El proper divendres reprendrem les xerrades i ho farem amb la conferència “ Vint quilòmetres , quinze colònies” a càrrec de Ramon Soler Riba.
La conferencia com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
A mitjans del segle XIX, i en plena expansió de les indústries tèxtils i amb les dificultats de proveir-se d’elements combustibles per generar energia, bàsicament el carbó, va fer que moltes fàbriques s’instal·lessin a la vora de corrents fluvials per a aplicar turbines que transformèssin l’energia hidràulica en electricitat motriu per poder fer funcionar les màquines. Això creà la colònia, que era un assentament humà nascut i organitzat a l’entorn d’una fàbrica hidràulica on vivien. els obrers amb les seves famílies
Imatge de la colònia Vidal
La majoria de les colònies de les ribes del riu Llobregat estaven allunyades de qualsevol centre urbà , amb dificultats per fer-hi vida i per tant el seu propietari s’havia de comprometre a donar uns serveis als seus pobladors: escola, església, botiga de queviures, i altres serveis com el mèdics per fer atractiva la feina i garantir que els treballadors, treballadores i les seves famílies podessin tenir els elements bàsics de subsistència . Això, però, en molts casos es va considerar com una manera de tenir lligats als treballadors i la pràctica d’un cert paternalisme per part de la presència gairebé omnipotent dels “amos”. A Catalunya, totes les colònies creades, que havien de ser considerades oficialment com a tal per a gaudir dels privilegis atorgats, van ser industrials, i la majoria dedicades a la industria tèxtil. Les colònies industrials són totes fàbriques de riu, el nom que es donà per als berguedans a la fàbrica del Rosal, la primera en establir-se a la vora del Llobregat (1859). L’única excepció és la Colònia Güell, que era un vapor. Tot i la importància de l’energia hidràulica del Llobregat, amb l’aigua no hi havia prou. El seu cabal irregular i pobre obligà tots els fabricants de les colònies i fàbriques de riu a instal·lar màquines de vapor com a auxiliars.
Imatge de la colònia El Guixaro
El ponent és en Ramón Soler i Riba, fill de la Colònia de El Guixaró, una de les quinze colònies tèxtils que hi havia al Berguedà fins al anys setanta. Ha escrit una colla de llibres sobre el seu entorn, l’entorn físic i l’humà. Ell mateix explica que : M’agrada divulgar allò que tant m’estimo i que espero poder-me estimar durant molts anys, la meva comarca, el Berguedà. Donar a conèixer la seva història sigui per mitja de la literatura o per conferències, tothom pot entendre com vivíem i quin era el nostra dia a dia.
Serà una bona oportunitat de conèixer el sistema de producció i de vida d’una de les experiències industrials més importants del nostre país, començat al segle XIX i que ha perdurat fins ben bé els nostres dies.
Avui constitueixin un patrimoni cultural i arquitectònic notable.
La conferència serà un bon aperitiu per la visita que farem a les Colònies Vidal i Viladomiu el 4 de maig.