CONFERÈNCIA DEL DIA 28 d’OCTUBRE

Quan arriba la idea.

 

Ben diverses són les maneres en  que un autor acaba composant, estructurant i escrivint  el relat fictici que es convertirà en allò que nosaltres llegirem. Les novel·les al marge del seu  aspecte formal i estilístic ,  que és important per fer-la ben llegidora, hi ha l’aspecte  de fons, la idea, les claus de la  narració, els sentiments i sensacions que ens vol trametre l’autor.

No és fàcil trobar una història interessant que ens porti el plaer de la lectura.

Aquest divendres passat vam poder a través de la conferència de Rafael Nadal,  conèixer quins son els mecanismes pels qual Nadal pot trobar el material per confeccionar les seves novel·les.

Aquell punt d’inspiració que permet desenvolupar la història pot venir de moltes maneres, inesperadament, a base de molta lectura i documentació , una notícia llegida al diari serveix de ressort per escriure la història , una història personal o familiar. O potser una barreja de tot plegat.

Cada autor té els seus mecanisme per poder trobar i bastir la història que després de ser escrita  es transforma en llibre.

Rafael Nadal va comentar algunes de les idees que després han esdevingut el principi de la novel·la. Així en capbussar-se en la història de la seva pròpia família descobreix la figura del seu besavi.Un noi de Cassà de la Selva que fruit de la fil·loxera perd bona part de les seves possibilitats com a treballador del suro i de la indústria dels taps. Marxa  sens res i després de donar tombs pel món arrela a la regió de la Champagne on entra en una fàbrica de taps i va creixent professionalment. La primera guerra mundial l’arruïna i malgrat tot envia  la seva filla a Cassà, d’on ell va sortir, per refer la industria tapera a aquella zona. El fet de la guerra i recollint informació, Nadal queda impressionat i fa algunes reflexions sobre les responsabilitats personals i també sobre com afecten a la llibertat personal les situacions límits que comporta una guerra.

Sobre les decisions personals cal destacar aquells que es veuen forçats a exercir la violència i aquells que l’assumeixen com a pròpia i posà el cas de molts soldats alemanys que els va tocar participar en l’extermini de jueus, algun s’hi van veure  obligats ,  pocs es van rebel·lar i altres que ho feina  amb tota l’aquiescència  possible. Aquetes reflexions el va portar a escriure la novel.la La maledicció dels Palmisano, després de quedar colpit davant una estela de records als morts de les guerres mundials en una ciutat del sud d’Itàlia. 21 Palmisano hi figuren entre els morts de  la primera guerra mundial. Aquesta tragèdia el fa reconstruir la historia d’aquella zona italiana  i la seva gent  en període d’entreguerres i durant la segona guerra mundial i el  bombardeig de la ciutat de Bari.

O encara ens va explicar el que en el llibre Mar d’estiu , que és un recull de sensacions i sentiments  sobre la seva percepció al voltant de viatges pel mediterrani , una anècdota que va donar pas  a una de les escenes més emotives dels relats .L’escena que reprodueix  és la que explica que  uns nens amb un tros de mirall fan la rateta quan passen per un determinat indret  i reben la resposta dels seus avis des de la punta de la Illa d’Icària. Els avis acomiaden d’aquesta manera els nets ja que no els tornaran a veure al llarg de l’any. Aquesta petita imatge dóna per a un dels episodis més emotius del llibre. Estimació, nostàlgia, relació entre generacions….

Va fer referència també al tema de la memòria històrica i la necessitat de que siguin posats damunt la taula totes les històries,  siguin de la banda que siguin i en aquest sentit va explicar algunes anècdotes  a l’entorn del llibre La senyora Stendhal que és un cant i homenatge als republicans i al republicanisme però també a la denúncia de la repressió cruel i gratuïta que es va produir a la zona republicana pels diversos Comitès de pobles de Girona. Cal incidir en aquesta informació per precisament  valorar encara més el republicanisme  i el seus valors davant els incontrolats que van , en part, fer perdre suports  a la república.

Unes interessants reflexions que ens van fer conèixer la  construcció  del relat, el procés de creació i com neix la inspiració. En el cas de Rafel Nadal sempre molt viscuda. Després ve, la documentació i el treball tècnic de confegir l’obra , però això ja són figues d’un altre paner.

Uns sessió molt interessant.