CONFERÈNCIA DEL DIA 14 d’OCTUBRE

Els cursos politècnics, una finestra oberta a l’innovació

 

Albert Tubau va inaugurar el curs amb la conferència “Els cursos politècnics de l’Escola Industrial (1953-1972)”. El coneixement de l’autor sobre la història de l’Escola de Vilanova és notable, ja que l’any 2001 va escriure 100 ANYS DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ (1901-2001) i el rigor en les dades i en les informacions a què ens té acostumats en Tubau, van fer que la xerrada fos de gran interès.

 

Els cursos politècnics van ser una experiència important per l’Escola per la qualitat i la quantitat de bona part de les ponències presentades i per la projecció que va tenir l’escola tant en l’àmbit d’altres escoles com a les empreses que rebien a l’alumnat dels cursos i, per tant, obrien les portes a tècnics, molts d’ells qualificats.

 

Els primers curos van ser organitzats pel SEU (Sindicato Español Universitario) però van tenir una gran ambició perquè en el context universitari i social del moment no era fàcil aventurar-se a l’organització d’aquests cursos.

 

L’Escola, l’any 1945, va rebre l’acreditació per la titulació de Pèrits Industrials amb grau superior i això ben segur que va incentivar a estudiants i professorat a millorar les condicions acadèmiques i d’ampliació de coneixements. Els cursos tenien la funció d’oferir un seguit de conferències de temes molt diversos, des de processos industrials fins a tractar temes de l’energia atòmica que en aquells moments era una novetat, passant per les inevitables, en aquells moments, exercissis d’espiritualitat, molts d’ells dirigits per Mossèn Lluís Vendrell, vinculat a l’església més conservadora de la ciutat.

 

Els cursos van començar a través d’una proposta del Sr. Albert Cantarell que era secretari de l’agrupació de Catalunya i Balears de Pèrits Industrials, la proposta va ser acceptada amb interès també pel senyor Josep Grau Solanes, director de l’escola vilanovina i així va començar l’aventura acadèmica que duraria gairebé vint anys. Qui va donar un impuls notable va ser el director de l’Escola el Sr. Joan Majó Torrent que va qualificar les conferències i va dotar a l’organització d’unes estructures prou sòlides per poder treballar amb comoditat. Es feia fer un Butlletí que sortia cada dia i portava un resum de les conferències del dia anterior. Esforç notable donades les condicions de treball i tècniques d’aquells temps.

 

Els cursos eren organitzats pel SEU, El Patronat Local de Formació Professional, L’Escola de Pèrits Industrials, els exalumnes d’aquesta escola, algunes empreses vilanovines que hi aportaven recursos i l’Associació Nacional de Pèrits Industrials de Catalunya i Balears.

 

Es van dictar més de 200 conferències amb ponents d’un cert prestigi. Tubau en va ressenyar alguns: Josep Maria Freixa Olivar, Maria Betriu, Ernest Lluch, Fabià Estapé, Joaquin Ferrer Pi, Josep Baltà Elies… una nòmina selecte de professors que van impartir la seva matèria en aquells cursos Politènics.

 

L’any 1972 es van fer els darrers cursos sense que hi hagués continuïtat ni tampoc cap entitat no es posés al davant de la seva organització. Causes acadèmiques i econòmiques van acabar amb aquella experiència que va ser una finestra oberta a la innovació i a les noves tècniques industrials i va tenir un paper important en la dinamització acadèmica de l’escola.

 

A través, doncs, de la interessant i documentada conferència de l’Albert Tubau vam poder recordar i situar les característiques i fonaments d’aquells Cursos Politècnics.