Quan posar vetes és un art.
En la projecció del títol de la conferència “Envetats”, que ens va oferir en Pere Arenas, hi havia un subtítol, 50 anys posant vetes. Està dit ben aviat però per seguir de manera artesanal envetant espardenyes durant cinquanta anys vol dir que hi ha una vocació, una sensibilitat i un gust per aixecar el posar vetes a categoria d’art,si es vol popular, però que no deixa de tenir la seva importància.
Pere Arenas, va explicar en la seva introducció que ell era fill de sabater i que va aprendre aquest ofici treballant durant molts anys a la fabrica de sabates Planas. El seu interès per les espardenyes va molt vinculat a la seva participació en entitats vinculades als balls populars i a la cura que sempre han tingut de la vestimenta. És en la recuperació dels Balls populars i la fundació de l’Agrupació a l’any 1977 en que ell, amb 17 anys, va participar i en aquell moment va començar una producció més normalitzada sense perdre el caire artesanal per la confecció d’espardenyes pels balladors i balladores.
I sobre les espardenyes algunes dades curioses, la primera vegada que se’n té noticia es remunta a 1326 en que ja es consigna el terme.
I també una altra dada curiosa, d’ençà el 1694 les tropes d’infanteria de l’exèrcit espanyol portaven espardenyes en la vestimenta oficial, això va ser així fins la guerra civil en que ha forces imatges com aquella icònica imatge de Pere Català i Roca
Pere Arenas ha confeccionat espardenyes per la majoria dels balls populars , Ball de diables de l’any 1995 amb un disseny amb les aportacions de Joaquim Budesca ,autor dels vestits i també va participar amb els dissenys de l’Oscar Estruga però també dels balls de l’Àliga, Drac de Vilafanenca i tot el conjunt del ball de l’Imaginari a l’any 1999.
I algun any també ha posat les seves espardenyes a la figura del Rei Carnestoltes.
A més d’aquesta contribució a fer espardenyes pels balls populars també en confecciona per altres raons com casaments, festes, comunions i també dissenys que adopten algunes cases comercials. Entre les curiositats, ens va ensenyar unes espardenyes en que una porta el mosaic de la Plaça de la Vila i l’altre el panot habitual de Barcelona, que era un encàrrec d’un noi que alternava la seva vida entre les dues ciutats.
Un mostrari espectacular el que ha confeccionat al llarg de la seva vida professional que encara segueixi a plena activitat.
Va explicar també els productes que formen part de l’espardenya, així a Catalunya es fa servir el cànem per la sola i estructura de l’espardenya, cotó per l’empenya, es cus amb fil de pita i la veta cal que sigui d’un cotó flexible i actualment de vetes n’ hi ha de tots colors. Actualment també les soles es fan amb goma per tenir més resistència. Les espardenyes eren d’ús molt habitual entre els pagesos per descomptat , però també molta població les portava.
Aquesta activitats ha portat a que Pere Arenas fos protagonista de diversos espais de Televisió a l’entorn del seu ofici, i a fer diverses exposicions per explicar el seu treball.
Vam tenir l’oportunitat de veure’l en acció a través d’un vídeo en que es veu com enveta una espardenya de les que usen els Mossos d’Esquadra en el seu vestit de gala. Un treball que requereix habilitat, destresa i molta, molta paciència. La visió del vídeo ens va donar una imatge real de la feina excel·lent que fa en el seu treball.
Pere Arenas està també compromès en un projecte que a partir de l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova possibilitarà que transmeti el seus amplis coneixements perquè això permeti la continuïtat d’aquesta feina artesanal, un ofici dels que estan en perill de desaparèixer . Ell és dels que creu generosament que cal transmetre el coneixement acumulat, que és molt, perquè pugui seguir aquesta feina, aquesta faceta de la cultura tradicional i popular.
Va complementar l’exposició una mostra dels materials que usa habitualment la seva feina.
Va ser una conferència molt interessant i a més es notava l’estima que Pere Arenas té en aquesta feina, ja que l’explicació va ser molt clara i didàctica.
