D’Àfrica a Cuba passant per la Costa Catalana.
Al llarg del temps s’ha valorat en moltes ciutats de la costa mediterrània i en concret en la costa catalana el paper que van jugar els Indians i la seva herència, aquets personatges que tornaven enriquits de les colònies, especialment Cuba, i aportaven recursos en la construcció d’infraestructures, grans edificis i equipaments per les ciutats.
De tota manera sempre hi havia hagut alguns dubtes sobre d’on pervenien aquestes fortunes i els més agosarats ja intuïen que havien formar part d’alguna manera o altre amb l’esclavisme i amb el tràfec de persones, majoritàriament negres.
D’aquesta part de la història és de la que ens va parlar la Mercè Carandell en la seva dissertació sobre Indians i Territoris.
Així ens va explicar com el negoci dels negrers va ser un dels pilars del creixement econòmic de forces indrets i també per l’eixamplament de moltes de les industries al llarg del segle XIX.
Carandell va donar algunes dades colpidores , el 60 % dels vaixells negrers eren espanyols que després van agafar banderes de conveniència quan Anglaterra va abolir l’esclavitud i va perseguir els vaixells negrers L’altre dada significativa que Carandell va donar és que de les tripulacions d’aquests vaixells gairebé en un 30 % eren mariners i gent de mar del Garraf. Aquestes persones tenien aquesta feina com una mena d’ascens socials ja que també participaven en el guanys que donava l’esclavisme.
La conferenciant es va esplaiar en documentar el que eren les “factories” un terme que prové del portuguesos que van ser els primers en crear aqueta mena de poblats on concentraven totes les persones que després formarien part del conjunt d’esclaus que eren enviats Cuba o a altres colònies. Aquetes factories es proveïen de l’intercanvi de persones que les mateixes tribus africanes venien als europeus.
Va detallar les nefastes condicions en que eren traslladats al seu destí i també que hi hagué una mortaldat molt alta fruit de les penúries que passaven dalt dels vaixells negrers.
Els esclaus eren venuts per treballar en els “Ingenios” de Cuba. Els “Ingenios” eren extensions de terra amb edificis per manufacturar el sucre que era al font d’ingressos més importants que tenien els hisendats que van anar acumulant fortunes que després retornaven al país d’origen amb el retorn dels Indians.
Algunes figues importants de la nostra història van tenir vincles amb aquest viatge entre Àfrica i Cuba de persones que després acabaven treballant esclavitzats per ajudar a acumular diners i fortunes. Molts d’aquest que es van enriquir estaven a les capitals com Barcelona esperant que les seves inversions en el tràfic d’humans rendís els diners que esperaven.
En definitiva Mercè Carandell ,àmpliament documentada, ens va donar una versió realista del que van ser els Indians ( amb honroses excepcions) que tot i tenint un paper filantròpic a moltes de les nostres ciutats van fer fortuna de manera fosca i clarament contrari als drets de les persones.
