De llibres i biblioteques.
Seguint amb les xerrades d’aquest primer trimestre del curs, el proper divendres dia 12 de novembre comptarem amb la presència de Francesc Marc Álvaro que ens parlarà sobre “ Quant els llibres van entrar a totes les cases”. La sessió, com sempre, a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
L’hàbit de la lectura és un hàbit que es va adquirint al llarg de la vida. Des de ben petits qui té gust per la lectura acaba confegint una biblioteca personal on hi trobem el llibres que més ens han agradat, que més han marcat època i que més coneixements o valors han tramès.
Qui més qui menys ha anat confeccionat la biblioteca personal , la biblioteca de casa on poden confluir llibres de totes classes, amb estils i formes diversos, de científics i de literatura amb la seva àmplia gamma de possibilitats.
La biblioteca de casa també ens permet moltes vegades descobrir part de la personalitat de qui l’ha anat confeccionant al llarg del temps.
Llibres, biblioteques, passió per la lectura….
Aquest tema és un tema que el protagonista de la xerrada d’avui li interessa i molt.
Francesc Marc Álvaro , escriptor i periodista ha tractat aquets tema en diverses ocasions en els seus articles així com també l’ha tret en les tertúlies a les que acudeix habitualment.
Dos fragments de dos articles que parlen d’aquets llibres i biblioteques casolanes.
En l\’article “El darrer refugi” del 18 de maig del 2017 a La Vanguardia deia : Sóc de la darrera generació que ha tingut la dèria i la voluntat de tenir una biblioteca personal. En aquest sentit (i potser en alguns més), sóc un home del passat. Això no és cap mèrit ni cap defecte, és una descripció. Quan t’has enfrontar a una mudança de casa –com és ara el meu cas- t’adones que existir és una acumulació de coses, entre les quals hi ha aquests objectes impresos que ens multipliquen la vida. Confesso que sóc un malalt dels llibres, no només de llegir-los també de tenir-los, comprar-los, acumular-los, tocar-los. Sóc un fetitxista del paper enquadernat: no vull revestir-ho de cap aureola romàntica ni de cap mistificació excessiva. Sóc d’una generació i d’una classe social per a la qual els llibres són –van ser- la clau per accedir a una forma concreta i sòlida de llibertat i progrés……
…… La meva biblioteca va anar creixent des dels anys d’adolescència. Acumular llibres era com acumular experiències. A la casa d’una de les meves ties, hi havia el que més s’assemblava a una biblioteca personal i jo, des de sempre, observava fascinat aquells prestatges atapeïts, resseguia els títols tot llegint-los en veu alta, com si pronunciés un conjur. Aquell espai era l’església d’una religió a la qual podies apuntar-te lliurement, però ningú no t’explicava quins manaments havies de seguir. N’hi havia prou de llegir i voler llegir sempre més, perquè un llibre et portava a un altre llibre, i era un enorme plaer descobrir els passadissos secrets entre els llibres que tenies a l’abast….
I el 24 d’abril del 2020 tronava sobre el tema amb l’article Biblioteca endins, també al diari La Vanguardia, explicava:
“Atès que no es pot sortir a remenar novetats perquè s’ha suspès la festa de Sant Jordi, decideix fer un passeig per la seva biblioteca, construïda volum a volum des de la seva adolescència, amb la fascinació pròpia del fill d’una família en la qual els primers llibres que van entrar a casa eren els de Círculo de Lectores i els que regalaven les caixes d’estalvis. S’obliga a observar els seus prestatges plens de llibres com si fossin un territori desconegut, com si fossin objectes d’un altre món. Sí, com coses d’un planeta remot. És el que seran el dia que ell passi avall, moment en què el drapaire es fregarà les mans feliç.”
…….“En començar la ruta, troba les Joyas Literarias Juveniles, producte estrella de l’Editorial Bruguera que convertia els grans clàssics en historietes, inclòs el Quixot. Recorda quan va llegir, en aquest format, Història de dues ciutats , de Dickens, una narració que t’arrossega. Però també va xalar molt amb Miguel Strogoff , del gran Jules Verne, i amb L’illa del tresor , de Stevenson. Aquells tebeos (amb portades sensacionals d’Antonio Bernal i molts guions de l’enyorat Víctor Mora) van ser la porta d’entrada als altres llibres, els que –en terminologia de la iaia– “no portaven sants”. Cal explicar als joves d’avui que aquells sants no eren altra cosa que les il·lustracions en general, no pas imatges piadoses.”
El ponent Francesc Marc Àlvaro és una veterà col·laborador de l’Aula ja que ha participat en les nostres activats en diverses ocasions . Nascut a Vilanova i la Geltrú, quan encara anava a l’escola va començar a col·laborar en la premsa comarcal de la nostra ciutat. Més tard, es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Columnista del diari La Vanguardia, de la revista cultural Serra d’Or, i del diari digital Nació Digital. Col·labora habitualment al programa radiofònic El món a Rac1.
És professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Ha treballat de redactor polític, cap d’Opinió i columnista al diari Avui, i d’articulista a El Observador i El Mundo de Cataluña. També va dirigir durant dos anys la revista mensual Cultura, editada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ha obtingut diversos premis reconeixements Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret, i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres guardons
Ha publicat diversos libres d’anàlisi política Què pensa Pasqual Maragall, Per què no engeguem la política?, Una política sense país, Ara sí que toca!, El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol i d’altres…
El seu darrer llibre és el publicat a l’any 2019 Assaig general d\’una revolta.
La xerrada promet. Segur que serà una bona estona compartint, idees, llibres i biblioteques personals , les que tenim a casa…
Recordeu “ Quant els llibres van entrar a totes les cases”. La sessió com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC amb Francesc Marc Àlvaro