Close

23 maig, 2021

Conferència programada pel dia 29 de maig

 Ara toca parlar de vacunes.

 Seguim amb les Xerrades de l’Aula i aquest cap de setmana tractarem un tema de rigorosa actualitat , el títol de la Xerrada és Vacunes, el final de la pandèmia?  I la ponent serà la Cristina Sáez , periodista experta en temes científics  i que col·labora en diversos mitjans. La Xerrada serà el dissabte  29 a les 16 hores de la tarda i el diumenge dia 30 a les 10 del matí pel Canal Blau Televisió.

És una Xerrada d’un tema  que està en el punt de mira de la societat , el procés de vacunació avança i sembla que amb un èxit remarcable pel que fa a la disminució de l’afectació en la pandèmia i sobretot a evitar morts entre les franges de població  més fràgils.

Les vacunes han aixecat moltes preguntes.

La primera ,sens dubte és la seguretat de les mateixes, després, com és que s’ha fabricat amb tanta rapidesa? Quin ha estat el sistema d’investigació? Son bones totes ? N’hi ha una millor que els altres? Hi ha interessos en magnificar les reaccions de les vacunes d’Astra- Zeneca i Janssen?.

En fi moltes preguntes que la periodista Cristian Sáez intentarà respondre  amb els seus coneixements i el seguiment que ha fet sobre el tema.

No hi ha dubte però que la vacuna  és l’element primordial per supera al pandèmia

El mateix Canal Salut de la Generalitat dona informació sobre el tema de les vacunes:

Dins del marc de l’estratègia europea de vacunes, que preveu acords de compra anticipada, s’ha arribat a convenis amb sis empreses farmacèutiques (Oxford/AstraZeneca, Sanofi/GSK, J&J/Janssen, Pfizer/BioNTech, CureVac i Moderna/Lonza) per a la compra de vacunes contra la COVID-19 una vegada s’hagi demostrat que són segures i eficaces. A més, se segueixen negociant acords amb Novavax. Si es completen tots els acords, la UE haurà assegurat que, en cas que siguin autoritzades les vacunes, n’estiguin disponibles al voltant de 2.000 milions de dosis de diversos fabricants per a la població de la UE.

Avui en dia són quatre les vacunes que s’estan subministrant a la Unió Europea: Pfizer/BioNTech, Moderna/Lonza Oxford/AstraZeneca, Johnson&Johnson/Janssen.

La campanya de vacunació va començar el 27 de desembre de 2020 amb la vacuna de Pfizer/BioNTech, que va ser aprovada el 23 de desembre per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). La segona vacuna que es va començar a administrar va ser la de Moderna/Lonza, aprovada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) el 6 de gener de 2021. La vacuna d’Oxford/AstraZeneca va ser aprovada el 29 de gener de 2021 i, finalment, la de Johnson&Johnson/Janssen es va aprovar l’11 de març de 2021.

 És aclaridor llegir aquest article de Cristina Junyent a Nació Digital per conèixer una mica més el treball i l’efectivitat de les vacunes :

La diferència entre l’eficàcia i l’efectivitat de les vacunes. Cristina Junyent

Les vacunes no salven vides; són els programes de vacunació els que ho fan. I la prudència

 Dos mesos després de començar la vacunació ja es veu l’efecte positiu. En haver començat per la població controlada de les residències, l’observació clara és que s’ha reduït el nombre de contagiats, malalts i morts. I la notícia és molt bona. Es veu l’eficàcia de la vacunació. I de la vacuna. Però cal seguir essent prudent.
La cursa per les vacunes avança millor del que s’esperava, perquè al principi la hipòtesi era que les vacunes tindrien una eficàcia d’entre el 50 i 70%. I amb una eficàcia superior al 50, les agències de regulació ja haurien donat l’aprovació per ús en el cas de pandèmia.

Les primeres a aplicar-se a occident donaven resultats d’eficàcia del 90% o superior: Pfizer i BioNTech van anunciar que la seva vacuna tenia una taxa d’eficàcia del 95%. Moderna ha xifrat l’eficàcia de la seva vacuna en un 94,5. A Rússia, els fabricants de la vacuna Sputnik van afirmar que la seva taxa d’eficàcia era superior al 90%. Què vol dir, en aquest cas, la paraula «eficàcia»?
Els assaigs clínics per a testejar vacunes es dissenyen amb la inoculació de la 
vacuna real a un grup, i d’un placebo al grup control. A continuació, cal esperar veure com els afecta la malaltia, quants dels participants emmalalteixen de cada grup. En el cas de Pfizer, per exemple, l’empresa va reclutar a 43.661 voluntaris. Un temps després, només 170 persones van tenir símptomes de Covid-19. I, d’elles, 162 havien rebut el placebo i només vuit havien rebut la vacuna real; i aquests vuit van desenvolupar símptomes més lleugers.

La fracció de voluntaris no vacunats que va emmalaltir era molt superior a la dels vacunats, aquestes xifres van determinar la diferència relativa, l’eficàcia. Si no hi hagués hagut diferència entre els dos grups (vacunats i amb placebo), l’eficàcia hauria estat zero. Si no hi hagués hagut cap vacunat entre els malalts, l’eficàcia hauria estat del 100%. Una eficàcia del 95% és una evidència força convincent que una vacuna funciona bé.

Davant d’aquestes xifres, podríem suposar que aquestes vacunes protegiran a noranta persones de cada cent que les rebin. Però això no és ben bé el que succeirà en en la població general, perquè hi intervindran factors que encara no coneixem. Per exemple, no és fàcil determinar si la vacuna, per si sola, fins a quin punt reduirà la Covid-19. Encara falta aclarir si les persones vacunades poden contraure el virus i ser asimptomàtiques. Com també determinar quantes persones es vacunaran.

Per a saber com evolucionarà la pandèmia cal observar l’efectivitat. I, quina és la diferència entre eficàcia i efectivitat? Hem vist que l’eficàcia és el resultat d’un assaig clínic, mentre que l’efectivitat és una mesura del funcionament de la vacuna en la població general. L’efectivitat de les vacunes contra el coronavirus podria coincidir amb el valor impressionant d’eficàcia en els assajos clínics. Però, amb l’experiència de vacunes anteriors, l’efectivitat pot resultar una mica menor.

La diferència entre eficàcia i efectivitat pot ser deguda a diversos factors. D’una banda, les persones que participen en els assajos clínics no són un reflex calcat de la població en general. En la població general les persones poden patir problemes crònics de salut que podrien interferir amb la protecció d’una vacuna, per exemple. Per calcular l’efectivitat cal veure l’efecte en les persones vacunades d’una determinada comunitat, i comparar-lo amb les persones que no han rebut la vacuna. El que anirem veient ara, vaja.

El disseny dels assaigs clínics va ser específic per determinar si la vacuna protegeix d’emmalaltir per la Covid-19. Si els voluntaris presentaven símptomes com febre o tos, se’ls realitzaven proves per detectar el coronavirus. Però sabem que algú es pot infectar amb el coronavirus sense mostrar símptomes. Per tant, és possible que algunes persones que es van vacunar en els assajos clínics també s’infectessin sense adonar-se’n. Si aquests casos existeixen realment, com cap d’ells es reflecteix en la taxa d’efectivitat del 95%, l’efectivitat baixaria.

Els estudis suggereixen que les persones asimptomàtiques, tot i poder seguir contagiant el virus, produeixen menys càrrega viral, de manera que contagien menys que les persones amb símptomes. Per això cal no deixar de fer servir mascaretes i mesures de barrera pel virus encara que estiguem vacunats, per a evitar que la situació empitjori. No perquè la vacuna no funcioni, sinó perquè cal tenir en compte la situació de la població general. Les vacunes no salven vides; són els programes de vacunació els que ho fan. I la prudència. Tot i que, de moment, l’efectivitat doni pistes per l’optimisme.

La Cristina Sáez és periodista especialitzada en divulgació científica.
Es va llicenciar en periodisme així com en traducció i interpretació en la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Va realitzar un postgrau de reportatge de televisió en l’Institut d’Educació contínua (IDEC) de la UPF

Col·labora en el diari La Vanguardia, de  temes que tenen a veure amb la ciència i la tecnologia. Coordina i escriu en el canal de ciència Big Vang. Col·labora en els suplements Magazine i Codi Únic.
Escriu en les revistes Molt Interessant, Mètode [la revista de divulgació científica de la Universitat de València], Cos Ment, Theknos, La Marea. El Temps i altres publicacions

De 2008 a 2012, va ser guionista del programa XARXES, d’Eduard Punset. I també vaig escriure en la revista Xarxes per a la ciència.
Durant vuit temporades va dirigir i va presentar un programa setmanal de divulgació científica i tecnològica, La Malla, que s’emetia a través de la Xarxa de televisions públiques de Catalunya. El programa després va canviar de nom a la Xarxa. També ha passat per Lavinia i lamalla.net. Així com per Canal Blau televisió, la cadena local llavors de Vilanova i la Geltrú, i ara del Penedès.
Ha rebut diversos premis  pel seus treballs.

Així doncs tindrem una sessió informativa d’excel·lent nivell.

Recordeu la Xerrada Vacunes, El final de la pandèmia? amb la Cristina Sáez serà el dissabte  29 a les 16 hores de la tarda i el diumenge dia 30 a les 10 del matí a través del Canal Blau Televisió.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies