Moneda alternativa i complementària.
Acabava la seva conferencia “ Les monedes socials i al Turuta” en Ton Dalmau amb el conegut vers de Martí i Pol. “ Tot està per fer i tot és possible”. Però la realitat és que tot segueix essent possible però ja hi ha coses fetes, petites si es vol però que comencen a ser significatives en el camp de les monedes socials i amb els canvis que poden significar.
La moneda ha estat al llarg d ela història un instrument de transacció. Quan per qüestió de necessitat neix l’intercanvi ( jo et dono patates i tu em dones llimones) el Troc arriba un moment en que cal cercar algun instrument que ajudi a equilibrar el canvi i també a servir de reserva per canvis a tercers. La moneda no sempre ha estat un element singular, va servir la sal, el cacau algun metall fins arribar a les monedes actuals i el paper moneda.
També , com va explicar Ton Dalmau, les monedes de tipus local no és una cosa d’ara. Ja van existir precedents en els monedes ,locals que es van expedir durant al República i en el temps de guerra per facilitar l’activitat comercial i econòmica del pobles i ciutats.
El diners doncs sempre amb igualtat és un element positiu per fer els intercanvis , pactant el valor entre tots i totes , el problema arriba quan es comença a especular, és a dir, allò de si te’n deixo deu me’n has de tornar 11, a partir d’aquí el joc d’interessos és ja un element que distorsiona l’intercanvi.
Entre la diversitat de monedes s’obre pas la moneda social que es defineix com :
la \”moneda social\” és aquella unitat de valor que s\’utilitza dintre d\’una comunitat definida amb la finalitat d\’intercanviar. No serveix per especular i el seu ús és ideal per estimular la producció i l\’intercanvi de productes bàsics evitant l\’ús de tot allò contaminant i nociu per la salut i el Planeta.
La Turuta és una moneda d’implementació local que conviu amb la moneda global que segueix essent l’Euro. Per obtenir Tutures , es pot fer a través de intercanviar euros per Turutes, 1€ =1Turuta, a traves del treball cooperatiu oferint el teu temps que es bescanvia per euros o bé a partir d’intercanvi de bens o treball. Avui a al ciutat hi ha una seixantena de comerços que acceptem transaccions amb part de Turutes. Per tant poc a poc es va avançant
Molt interessant va ser que el que Ton Dalmau va explicar com el projecte d’arbre social : Hem posat en marxa un model concret d\’Ecosistema Econòmic i Ecològic Local que l\’anomenem d\’Arbre d\’Enriquiment Local, amb la convicció de que amb economies de la gent, sanes, netes i transparents, podrem recuperar sobirania alimentària i energètica i a la vegada podrem exigir els canvis ètics necessaris a l\’economia global. L\’economia global ha de fer la transició de competitiva a cooperativa.
LES PARTS DE L\’ARBRE
* Els fruits: tot el que podem produir localment
* Les fulles: donen el color de l\’arbre, agafen l\’energia de l\’entorn
* Les branques: els diferents temes possibles (menjar, habitatge,salut, formació, etc…)
* El tronc: la fusta són els socis/es, la part bona dels socis/es
* La SOCA: vol dir Socis Organitzats Cooperant Activament i la OCL – oficina canvi local…
* Les arrels: tot el que dóna vida a l\’arbre (organització, persones (socis/es), informació, transparència, evolució – història…)
* La saba: dona vida a totes les parts de l\’arbre… la moneda social, local, complementària i nominativa.
Ha de ser un Arbre amb vida pròpia que rep la vida del conjunt de socis/es que s\’autoorganitzen cooperant voluntàriament per millorar els propis entorns i amb visió global.
Aquest Arbre és com un ésser vivent en el que ningú ha de ser insubstituïble i on cadascú ha d\’acomplir la seva funció per la que es responsabilitza per la comunitat.
No convé que sigui molt gran (1000 habitants?).
Si hi ha més gent, es pot posar en marxa un altre AEL, i es podria anar formant un bosc.
En una mateixa població poden haver-hi varis Arbres compartint una mateixa \”moneda\”.
Com més gran sigui la participació activa dels socis, més s\’activaran els recursos locals i més productes locals es podran produir.
En una ciutat de 100.000 hab. podrien interactuar 100 AEL\’s, un bosc d\’arbres interconnectats i també amb els d\’altres ciutats.
Vam ampliar el coneixement sobre les monedes i també sobre la Turutua, ara només cal animar-nos a operar amb la moneda local coma petita aportació als canvis positius de la nostra ciutat.
Fer una Vilanova més resilent i més capacitada per tornar a fer una producció que ens permeti en part abastir-nos-
Ton Dalmau al llarg de la seva trajectòria ha estat i és encara cantant i per deixatar-ne constància v acabar la intervenció amb una cançó sobre la Turuta ,ens deixem aquí alguna estrofa.
BALADA D’UNA MONEDA SOCIAL
(Ton Dalmau)
1 – Per omplir el buit que deix l’euro
hi ha una economia que és diferent
la turuta, unitat de mesura
per fer intercanvis entre la gent.
Els membres de l’ecosistema
intercanviem amb aquest valor
com un pagament en espècies
tant legal és com pot ser l’or.
Una economia local sana
neix de l’esforç col·lectiu,
no pot ser una cosa de quatre
és un mercat cooperatiu.
4 – No és una moneda per pobres
segur que totes la voldrem
no és una moneda física
es un saldo que al mòbil portem,
si vols poder guanyar turutes
pots ofertar el que sàpigues fer
o aportar temps en projectes
pots canvia’ls per euros també.
Una economia local sana…
5 – Però no estem en contra de l\’euro
necessari pels productes globals
que no ho podem produir nosaltres
però NO el volem finançant el mal.
D’aquest nou sistema econòmic
en diem “Arbre d’Enriquiment Local”
volem veure molts arbres com creixen
que donin fruits és el que cal.
Una economia local sana…
Una economia local sana…
7 – El principal valor de la moneda
no és el seu valor de mercat
sinó les persones que accepten
cooperar creant comunitat.
Si volem millorar el futur
l’economia local hem d’impulsar
tornar a crear nostres productes
votem quan anem a comprar
Una economia local sana…
8 – Si aquesta historia t’agrada
però vius en un altre indret
no cal que et facis turutaire
millor que plantis un nou arbret.
Busca algú que t’acompanyi
en l’aventura inicial
formeu un petit equip
començar és el principal
Una economia local sana…