Tres personalitats transcendents: Buda, Jesucrist, Mahoma.
El proper divendres dia 29 de març comptarem amb la presència d’un veterà conferenciant de l’Aula l’ Enric Benavent Vallès que ja ens ha ofert en altres ocasions xerrades molt interessants. Aquest cop Benavent ens parlarà de “Buda, Jesucrist, Mahoma” i l’enorme influència que aquests tres personatges han tingut sobre el món a través de les tres religions que tenen una major presència en l’actualitat.
La conferència com sempre serà a les set de la tarda a la Sal d’Actes de la UPC.
Ens trobem davant de tres personalitats d’una magnitud enorme que han generat una espiritualitat molt important amb el seu mestratge i lideratge ja que han conformat les tres religions més influents de la Nostra civilització.
Aquestes religions tenen trets diferenciats però també valors comuns fruits dels ensenyaments que imparteixen i els valors que els sustenten les tres personalitats de Buda, Mahoma i Jesucrist,.
Algunes informacions relatives a aquestes tres religions fundades pels personatges objecte de la conferència extretes del web “coneix les religions” :
El Budisme és una de les religions més conegudes del planeta, però no tothom sap què és en el que realment creuen els seus adeptes. Més que una religió com a tal, busquen el creixement personal i l\’expansió de les bones pràctiques, en les quals destaquen l\’amabilitat, la compassió i l\’amor.
Trobem els orígens del budisme a l’Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys, en un moment en què el sistema de castes —que divideix la societat en grups jeràrquics als quals es pertany des de l’inici fins al final de la vida— ho impregnava tot. En aquest context, es diu que un príncep anomenat Siddharta Gautama, després de conèixer el patiment humà i aïllar-se com un asceta (algú que practica una vida molt austera i espiritual), va trobar, a partir de la seva pròpia experiència, el camí de l’alliberament i la plenitud. Es tractava d’un camí no dogmàtic, un camí que explicava quina forma de vida calia seguir per alliberar-se del sofriment.
l budisme és una doctrina filosòfica i religiosa no teista (sense déus) que compta amb múltiples escoles doctrinals. Es considera que actualment, al món, hi ha uns cinc-cents milions de budistes, cosa que la converteix en la quarta tradició religiosa amb un nombre més gran de seguidors a escala mundial.
L’islam començà a la península Aràbiga al segle VI. En aquella època, la vida s’organitzava a l’entorn dels clans familiars, els tallers artesans, els mercats, les rutes comercials i els pastors nòmades. En aquest context, Muhàmmad —el profeta Muhàmmad— va rebre la revelació de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam.
Muhàmmad va transmetre el missatge de l’Alcorà, que era innovador perquè proclamava la unitat de la humanitat, més enllà dels clans familiars, centrada en un únic creador: Déu (Al·là, en àrab).
L’islam és la segona religió en nombre de seguidors després del cristianisme. El continent asiàtic és on hi ha més persones musulmanes, però la comunitat musulmana és present a múltiples països d’arreu del món. Actualment, es calcula que hi ha uns mil cinc-cents milions de persones musulmanes.
Segons la creença islàmica més generalitzada, Mahoma és la persona ideal, que tot musulmà ha de prendre com a model en la seva vida; tothom ha d\’adherir-se als codis ètics i morals atribuïts al Profeta perquè així ho mana Déu. Mahoma és la persona perfecta, un regal de Déu al món, que uneix l\’esfera divina amb la humana, igual com l\’alba uneix la nit i el dia. Malgrat això, l\’islam considera igualment que Mahoma fou un simple profeta, el transmissor de la revelació però sense cap qualitat divina.
El cristianisme és una religió que neix fa uns dos mil anys del judaisme i arrenca a Judea (actual Palestina, Israel). És una religió monoteista, que es basa en la vida i els ensenyaments que s’atribueixen a Jesús de Natzaret, reconegut per la comunitat cristiana com a fill de Déu. El llibre sagrat d’aquesta tradició és la Bíblia, i les persones cristianes posen un èmfasi especial a la segona part d’aquest text: el Nou Testament. El cristianisme és per a la comunitat cristiana una religió revelada, expressió de la voluntat de Déu. Neix del judaisme i comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu, que es va fer home per lliurar el seu missatge.
Per a les persones cristianes, hi ha un únic Déu, omnipotent i etern. Déu no és un jutge, sinó que és amor infinit. La convicció fonamental en el cristianisme és el manament de l’amor, que Jesús va recordar constantment al llarg de la seva vida.
En el cristianisme hi ha també la convicció que cal construir el regne de Déu a la terra, és a dir, fer possible la justícia, la pau i la veritat gràcies a l’ajuda de Déu.
Es calcula que actualment hi ha uns sis mil milions de persones cristianes repartides per tot el món, distribuïdes en múltiples esglésies i branques d’aquesta tradició.
La conferència ens proposa conèixer els tres personatges i veure la seva vida , la seva influència i quins paral·lelisme hi ha entre ells, les seves ensenyances i les religions que han continuïtat després d’ells.
Buda neix al mig del bosc, la seva mare va tenir somnis extranys deu mesos abans, al neixer va caminar 7 passos i la mare mor 7 dies després. Es considera una persona especial. Va ser criat per la germana de la seva mare, tancat al palau per protegir-lo, sempre vigilat.
Jesucrist que neix a Betlem (Israel) i la seves ensenyances són escrites també pels seus deixebles i són els Evangelis. com a fill de Déu. El llibre sagrat d’aquesta tradició és la Bíblia, i les persones cristianes posen un èmfasi especial a la segona part d’aquest text: el Nou Testament.
Mahoma que neix a La Meca ( Arabia), la seva doctrina la trobem a l´Alcorà, que es un traspàs oral.
Podem dir que tots tres tenen molts seguidors en el món: 500 mil.lions budistes, 1900 milions cristians i 1300 milions segueixen a Mahoma. Entre tots tres tenen més de la meitat de la humanitat practicant les seves doctrines, tot i que dins de cada religió hi ha diferents corrents. Budistes són Mahaina, Theverada, Tibetants… Cristians poden ser catòlics, evangèlics, ortodoxes i els Mahometans es consideren Xiites el 10% i Sunnites el 90%.
Ben segur que escoltant el ponent coneixerem molt més les religions i les influències actuals en la societat.
Enric Benavent és Professor a la Facultat d’Educació social i Treball social Fundació Pere Tarrés i consultor Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Doctorado, Filosofía, Excel.lent Cum Laude. Menció Doctorat internacional. Universitat Ramon Llull
Master Universitari en societat de la informació i del coneixement. Societat de la informació. Universitat Oberta de Catalunya
Llicenciat en comunicació audiovisual, Estudios sobre comunicación y medios. Universitat Oberta de Catalunya
Diplomat en Teologia, Teología/Estudios teológicos. Facultat de Teologia de Catalunya.
Llicenciat en Filosofia, Filosofía. Universitat de Barcelona
Publicacions
“La espiritualidad, un espacio heterodoxo donde encontrar lo esencial de las persones”. Riberas, G. & Rosa, G. : Inteligencia profesional. Barcelona: ED. Claret 2015. Autors: Enric Benavent Vallès, Gisela Riberas Bargalló, Oscar Martínez Rivera
“L’acció social des de les entitats d’església”. Aguilar, M. & Coscolla, R: L’acció social en les entitats socials d’església. Barcelona: Ed. Claret. Marzo de 2014. El paper de la cohesió social de les entiatts socials d’església. Autors: Enric Benavent Vallès, Rosa Coscolla.
“Revista Educación social n 56: Espiritualidad y acción social”. Fundació Pere Tarrés. 2014. Monográfico dedicado a la interacción entre la espiritualidad, como dimensión transversal de las personas, y la acción social. Autor: Enric Benavent Vallès
“Espiritualidad y educación social”. UOC 2013. La dimensión espiritual de la persona como instrumento para el acompañamiento socioeducativo. Autor: Enric Benavent Vallès.
“Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres”. Col.lectiu El Bou i la Mula 2011. Estudi sobre l’obra de LLuís Carratalà com a escultor de pessebres i la seva relació amb la trajectoria professional com a actor de teatre. Autors: Enric Benavent Vallès, Jordi Montlló