Maneres de veure el cinema.
Quan acaba una pel·lícula és de rebut que pensem si ens ha agradat o no. A partir d’aquí aprofundirem en altres aspectes com els guions, els diàlegs, els actors i actrius, les imatges etc. Si la pel·lícula no ens ha agradat doncs possiblement deixarem de pensar-hi.
La conferència d’Isona Passola, Presidenta de L‘Acadèmia del Cinema Català, “L’adaptació cinematogràfica al cinema”, ens va servir per conèixer les interioritats del rodatge de les pel·lícules i de com una idea, un text acaben convertint-se en unes imatges que ordenades de manera coherent acaben donant lloc a una pel·lícula tal i com després la veurem al cinema.
La literatura disposa d’una llibertat creativa molt àmplia, i també la possibilitat d’escriure, analitzar, descriure paisatges i explicar emocions i sentiments.
Traslladar totes aquestes capacitats de la literatura al cinema té una complexitat enorme, perquè són registres diferents i amb suports també diferents.
Però a través d’imatges, gestos, diàlegs, música, so, entorn, es fer una aproximació al contingut que l’autor literari vol expressar.
La clàssica distribució de qualsevol narració de plantejament, nus i desenllaç també es pot aplicar al cinema.
El plantejament, seria assenyalar els objectius que els protagonistes volen assolir, el nus tots els obstacles i/o , dificultats que hi ha per aquesta consecució i finalment el final de la pel·lícula en que generalment volem que el protagonista sigui el triomfador o pugi assolir els seus objectius, perquè en els protagonistes generalment hi volem veure els valors en els que creiem i defensem, uns bons protagonistes generen empatia amb els que visionem el film.
Adaptar però un text literari no és gens fàcil ja que cal que l’adaptació segueixi un fil narratiu o, si més no, es trobi un fil conductor entre l’obra literària de l’autor i el fil narratiu que després les imatges hauran de mostrar.
Isona Passola passà revista a aquells aspectes que són claus per fer una bona pel·lícula
En primer lloc el guió, el fil narratiu que ha de tenir la pel·lícula, cal que aquest transmeti les emocions i sentiments del text a través dels actors i actrius. Aquests a través de la seva interpretació han de fer arribar el que el guió vol transmetre, els actors cal que modulin les seves interpretacions, perquè paraules, gestos, mirades fins i tot els tics del rostre poden ser elements clars de transmissió de l’estat anímic del personatge que ajudi a transmetre les emocions que formen part de la narració.
Els espais externs i interiors també són fonamentals per poder situar la narració; les pel·lícules generalment busquen exteriors que es puguin usar sense masses problemes per qüestions pressupostaries i així en alguns interiors es roden en els anomenats “sets”, espais moltes vegades reduïts on es recreen els interiors que després es converteixen en les escenes de la pel·lícula. Explicà que els actors no roden amb la continuïtat del text sinó que van rodant escenes diverses que després els tècnics de muntatge encaixaran
El so i la música són elements també prou importants per poder explicar la història.
Parlà així mateix del director de fotografia com un element important i en aquest sentit explicà aquesta importància per donar l’atmosfera que convé a la narració. Explica que quan rodaven Pa Negre, eren dies lluminosos de setembre amb una claror espaterrant, en canvi el director de fotografia va donar-hi una llum fosca, gairebé de grisor i ho feia per donar sentit a una ambientació de postguerra, d’una situació opressiva com la que calia donar en la pel·lícula.
Recalcà el paper del director com qui té el cap el guió i genera amb les seves precisions com i de quina manera cal interpretar-los i passar-ho en imatge.
I finalment el muntatge de la pel·lícula que requereix una alta sensibilitat per ordenar cada una de les imatges per donar un sentit i un fil narratiu continuat.
Passola analitzà també el moment actual del cinema i la competència de les sèries de les plataformes digitals. Els grans directors de cinema també opten ara per aquest nou format de les sèries i això dona qualitat al producte .
Reclamà que en l’educació en matèries artístiques també s‘inclogui el cinema com una de les arts narratives ja que això permetria saber interpretar molt millor el sentit, el llenguatge i el missatge del cinema.
Entrà també en el debat de subtítols o doblatge a les pel·lícules i es mostrà partidària del subtítol tot i recalcar que a Catalunya fan un gran treball de doblatge amb professionalitat molt reconegudes.
En definitiva, una lliçó magnífica sobre el cinema que ens ajudarà a veure a les pel·lícules i coneguem bona part dels seus registres interns.
