Turisme sí, amb condicions.
Aquesta seria la principal conclusió de la conferència de Francesc Vila Turisme sí? Turisme No?, sí però amb determinades condicions que facin possible que el factor turisme no acabi perjudicant els ciutadans que viuen en els territoris que són receptors dels visitants.
Francesc Vila va començar la seva conferència analitzant el procés evolutiu dels moviments de persones al llarg del temps. Moviments que comencen essent de pura supervivència per acabar essent d’aventura, de plaer o per conèixer més coses dels altres territoris. Els avenços en els sistemes de transport i en les infraestructures de comunicació va revolucionar els viatges i les possibilitats de conèixer altres països i territoris i el que ara coneixem com a turisme.
Va precisar en definició dels organismes mundials del turisme el mateix concepte de turista, que es considera que és la persona que passa almenys una nit fora de casa, els que van i venen el mateix dia tenen la consideració d’excursionistes.
Va posar l’exemple de Barcelona on els càlculs assenyalen que al llarg de l’any hi fan nit uns 15 milions de persones i rep el mateix nombre d’excursionistes, per tant aquesta xifra contrastada amb els milió i mig llarg d’habitants que té la ciutat ja fa suposar que a vegades la convivència no és fàcil sobretot pels veïns ubicats en els indrets que són objecte de visites massives per part del turistes.
També la forta presència ha comportat la creació dels apartaments turístics que han generat conflicte entre els veïns i els forans i a més ha generat una especulació sobre els habitatges que ha provocat que molts veïns hagin hagut d’abandonar els seus llocs habituals de residència. A aquests elements negatius caldria també afegir-hi la manca d’una estratègia, durant massa anys, de contenció dels problemes que l’allau de visitants podria suposar .
Francesc Vila va afirmar però, que en aquets moments les administracions han pres consciència de la necessitat d’adequar els serveis, bàsicament transport urbà i sanitat, a les xifres de persones que acaben passant per les nostres ciutats. Aquesta planificació és bàsica per evitar els conflictes i els enfrontaments entre el turisme i els autòctons. Va posar exemples d’aquestes mesures com són els control d’afluències en indrets com El Parc Güell o la Sagrada Família intentant evitar aglomeracions i també fent pagar determinada quantitat als no residents com a contrapartida a les visites, recursos necessaris pel seu manteniment.
Però no tot han de ser inconvenients, que n’hi ha segur, i cal destacar que el turisme porta beneficis en el territori. Per una banda és una font d’ingressos prou important i això significa llocs de treball, moviment econòmic i aspectes relacionats amb l’eixamplament de coneixements i d’intercanvi cultural. El turisme, si genera una estratègia per part dels ajuntaments que en són receptors i de les altres administracions, no té perquè esser perjudicial, al contrari en la balança pesaran més el beneficis.
Tenir cura del territori, cercar la sostenibilitat, vetllar per la proporció entre visitants i autòctons, exposar els valors culturals i socials de cada territori són aspectes que cal definir a l’hora de traçar les estratègies de promoció de cada territori a l’hora de cercar els operadors que acabin portant els turistes a cada indret.
La conferència va ser prou interessant mostrant els amplis coneixements sobre el turisme del Francesc Vila que va acabar posant-se clarament al costat dels aspectes favorables del turisme amb les condicions de sostenibilitat, responsabilitat amb valors afegits, amb la potenciació dels serveis i la cultura.
I també va fer una aportació més local en considerar el nostre territori, la nostra ciutat com un indret de moltes potencialitats no explotades però que tenen moltes possibilitats.
Les posaran en marxa?
