Rentar la roba i més….
Aquest proper divendres tenim la conferència Memòries líquides. Veus dels safareig, a càrrec de la Rosa Vendrell. Com sempre serà a les 7 de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Qui no coneix la dita de “Fer safareig”?
Segur que l’hem sentit dir, potser ara ja minvant, però hi ha generacions en que el terme era usat comunament. I és evident que l’expressió venia dels safareigs.
Cercant l’etimologia hem trobat aquets comentaris sobre el terme i la seva evolució. El terme més curiós que hi ha emanat és el de \”xafardeig\” i els seus derivats (xafardejar, xafarder, etc.). La relació està clara: els safarejos eren llocs de dotoreig, comentaris diversos i tafaneig, ja que es reunien moltes de les dones dels pobles, algunes de les quals (sobretot les més joves) s\’hi passaven tot el dia fins que s\’eixugara la roba. D\’ací les accepcions referides a crits, soroll, guirigall, desordres, etc. (BAYDAL 2006)
Expressions com fer safareig o fer bugada procedeixen precisament de la funció social que complien aquests indrets on les dones s\’agrupaven per rentar la roba i al mateix temps comentar afers del poble. Així, el safareig, era el lloc públic on es feia la bugada i es preparava el lleixiu; però també era punt de trobada, de reunió i de comentaris.
L’explicació és prou clara, la neteja de la roba generava concentracions majoritàriament de dones i nens que s’aplegaven als safareigs i que a més de rentar generaven converses, opinions, crítiques etc que servien com mitjà de comunicació i difusió de notícies i perquè no xafarderies. Ja veiem que les xarxes socials venen de lluny…
La Rosa Vendrell en la seva conferència ret un homenatge i un record a les feines de rentar la roba de les nostres àvies i besàvies a rius, basses i safareigs, tasques invisibilitzades i gens valorades en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.
Sobre la Rosa Vendrell podem dir que és:
Llicenciada en Comunicació Audiovisual. UAB. 1996
Tècnica de Promoció d’Igualtat de Gènere. 2016
I ha treballat de:
Informació Turística i Informació al Visitant. Aula Penedès. Subirats. 700h. 2015
Viticultura, enologia i elaboració de vins i caves. INCAVI. Vilafranca. 165 h
Docència per la FP per a l’Ocupació (en curs. 300h. SOC. Fins juny 2016)
FESTIVAL EVA. EN VEU ALTA. Narració Oral. 2014-2018 Coordinació
Amb la següent experiència:
DINAMIZADORA ENOTURISTICA I CULTURAL
Concerts Jaciment Font de la Canya. Avinyonet Penedès ,2013 fins actualitat. Programació,organització, logística i difusió
Passejades Art i Paisatge. Amb l’escultor Josep Massana
Eudald Massana. Vins i Caves. Sant Pau d’Ordal. 2011-2013
- Guia enoturística/Promotora activitats culturals
RESPONSABLE DE PREMSA. Col·legi Oficial Psicòlegs Catalunya (2000-2007)
ESCRIPTORA I CONFERENCIANT
Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs Novetat 2018
Algèria sense pors. Vivències d’una viatgera nòmada. Ed. Sunya. 2010
Neus Català. Seguim aprenent de tu.
Visca la Vinya! Visca el Vi!
8 de març. Memòria, Lluita. Reivindiació. Festa
EXPERIÈNCIA RADIOFÒNICA
Àtini Boussa. Magazine estiu 2016. Ràdio Vilafranca
Editora informatius-programes de ràdio: Ràdio Vilafranca/Ràdio4/COMRàdio/Catalunya Ràdio 1982-1996
VOLUNTARIAT
Postals del Penedès. Vilafranca. Juny 2013
- Promotora, dinamitzadora passejades i comercial.
Organizació actes 8 de març (Dia Intern. Dones) a Subirats. 2005-2009
Organització Trobada Transfronterera Pedra Seca Sense Fronteres
(Subirats-Conflent) 2013 fins actualitat
Coordinació Voluntariat Lectures en Veu Alta. Alt Penedès. 2014 fins actualitat
Conferenciant i formadora Mirada de Gènere i Llenguatge Inclusiu
CP Tècnica Promoció Igualtat de Gènere.
Llicendiada en Comunicació Audiovisual. Periodista ràdio. Articulista,
Dinamitzadora cultural i enoturística. Promotora activitats culturals.
Autora xerrades: Visca la vinya, Visca el vi! Les 4 estacions, a la vinya
Autora llibre de viatges Algèria sense pors (Ed. Sunya). 14 viatges a aquest país.
Conferències audiovisuals sobre Algèria (persones adultes o públic infantil)
Divulgadora patrimoni rural de pedra seca.
Lectures en Veu Alta