La biblioteca d’Alexandria.
Magdalena Albero va fer una documentada, interessant i amena exposició en la conferència “La Biblioteca d’Alexandria: La grandesa de la civilització clàssica i la tragèdia de la seva destrucció”.
Tot va començar amb les conquestes d’Alexandre el Magne. Cada cop que conqueria un territori fundava una ciutat Alexandrina,
En el cas egipci la fundà Ptolomeu ja que Alexandre ja havia mort.
Va ser una ciutat que revolucionà el conceptes urbanístics en aquells moments de la història, la va dotar d’un estructura rectangular i tenia com referent el famós Far d’Alexandria que assenyalava el port de la ciutat, ciutat que va ser referent econòmic i cultural de la mediterrània durant molts temps.
Ptolomeu I crea la biblioteca amb la doble voluntat de reunir coneixements i també de crear-ne de nous.
El primer bibliotecari d’Alexandria va ser Demetrio de Falero que va començar a recopilar els papirs que arribaven amb el vaixells que recalaven al port d’Alexandria, en valorava la qualitat i els copiaven o bé directament els compraven. Van tenir i traduir entre altres la Torà i Ptolomeu fill i va aportar el conjunt de les tragèdies gregues i dels principals autors. El poeta Cal·límac també en va ser bibliotecari i va ser qui va començar a organitzar els papirs a través de estructurar-los per gènere, per autor i per la procedència dels mateixos papirs. Això va comportar que al voltant de la mateixa biblioteca es va generar també un pòsit de cultura.
Al voltant de la Biblioteca i amb funció de generar coneixement es va fundar el Museu, l’acadèmia, un temple de muses que atorgaven coneixements. En aquest “museu” s’hi van concentrar un nombre important de savis d’aquells moments i es van anar succeint al llarg del funcionament del “museu”. Des d’Eratóstenes que fa els primers treballs sobre geografia del món, fins Euclides que va treballar la geometria i va donar noms a molts elements geomètrics. I des de Galè amb els seus treballs de medicina fins a Arquímedes i els seus enunciats sobre física.
Tanta acumulació de cultura i al llarg de molts anys va ser objecte de destruccions per causes politiques i ideològiques, és a dir entre les guerres que es van produir i les arribades del romans i les disputes intestines i també per algunes prevencions de caràcter religiós com va ser el cas del representat de l’església cristiana Teòfil davant la influència de la cultura vinguda de Grècia. També la llegenda parla de la destrucció de bona part dels documents per part del musulmans que destruïen tot allò que no lligava amb l’Islam. Aquesta tesis és desmentida perquè precisament en espais de l’Islam es dóna la convivència de cultures com va ser al Córdoba d’Averroes o a Bizanci on compartien debats filosòfics i entesa cultural. També cal recórrer als desastres naturals, bàsicament terratrèmols van acabar amb part del fons de la biblioteca i de la seva pròpia estructura.
La professora Magdalena Albero va glosar la importància de l’antiga Biblioteca i va explicar a grans trets la nova Biblioteca d’Alexandria que va ser patrocinada per la UNESCO i que ha començat ja a funcionar. Lamentablement també va fer una llista de grans biblioteques que han desaparegut per la mà de l’home, des de la Trípoli a mans del creuats fins a la de Sarajevo, a la guerra dels Balcans de fa pocs anys passant per la de Berlin a mans del Nazis o la de la Madrassa desapareguda per l’acció del Cardenal Cisneros. La barbàrie no té ni fronteres ni èpoques.
Va acabar amb l’evocació de quatre escriptors que van fer d’Alexandria referent en la seva obra literària. Kostantin Cavafis amb el seu poema Itaca, Lawrence Durrell amb el seu Quartet d’Alexandria, Edward Morgan Forster per la seva Guia d’ Alexandria i Terenci Moix, No digas que fué un sueño.
Informació rigorosa, èmfasi en les explicacions i molts coneixements, tot plegat ens portà a una sessió de Magdalena Albero sobre la Biblioteca d’Alexandria d’autèntic luxe.
