La dieta Mediterrània: “és una realitat mitificada”
En Francesc Murgadas diserta sobre el tema de la “dieta mediterrània”.
Va resoldre l’enigma de si la dieta mediterrània és un mite o una realitat i ho va fer afirmant que l’alimentació mediterrània, terme que al parer de Murgadas és més precís, “és una realitat mitificada”.
A partir de les equivalències lingüístiques va apostar per parlar d’alimentació mediterrània més que no pas de “dieta” ja que aquest terme té connotacions mèdiques que desdibuixen el sistema d’alimentació que tenim des de fa molts anys.
Murgadas va començar explicant els elements que composen l’alimentació i així va comentar aspectes com els processos nutritius, la regulació salutífera, la dietètica, els comportaments alimentaris, la preparació dels mateixos aliments, la cuina i com consumim els aliments, la gastronomia.
Així mateix va fer referència als processos alimentaris i com han anat evolucionant a nivell de les necessitats de les persones, dels factors climatològics i els recursos que han anat tenint les diverses cultures i naturalment els elements climatològics,
Va concloure Murgadas que hi ha tantes alimentacions com realitats socials existeixen.
Els elements que determinen l’alimentació mediterrània són el Pa com a referent gastrònoms. El Vi com element convivial i de socialització i l’Oli com element funcional i salutífer.
Va fer un repàs d’aquells elements més bàsics de l’alimentació mediterrània, els vegetals frescos, pocs, els vegetals conservables, les llavors, la carn que tampoc era massa generalitzada i el peix fona- mentalment el peix blau.
I recalcà que un dels aspectes més importants de l’alimentació mediterrània, més enllà de l‘acte alimentari, és la relació social entre les persones.
Explicà les tècniques de cocció dels aliments determinats també per l’espai físic en que es desenvolupa cada “cuina”
Apuntà les modificacions que les cuines originals poden tenir a través de les influències d’altres cultures, fet positiu i també dels processos d’industrialització que permet avui tenir tots els aliments en qualsevol lloc del món i fins i tot fora del que en diem “temporada” i aquest fet potser és més qüestionable.
Explicà l’evolució del concepte de “dieta mediterrània” i les diverses piràmides alimentàries i els canvis que han anat tenint en funció de descobriments i també d’interessos comercials i com els avenços científics han procurat també donar valor en el camp de la salut a una alimentació equilibrada.
La conclusió va ser de sentit comú “menjar de tot i menjar-ho amb mesura”.
Xerrada molt interessant pel fons i també per la bona forma de plantejar-la i explicar-la.
En el posterior col•loqui es va parlar de termes com “quilòmetre zero” com el retorn al sistemes clàssics de producció i consum, els canvis genètics en alguns productes,…
Interessant. Va donar molt de sí, segurament també es van quedar coses per explicar. Potser en una altra ocasió….
