“ La música de Verdi està escrita amb el cor”
Aquestes paraules de Bartolomeo Merelli , empresari de l’Scala de Milà defineixen perfectament l’esperit que desprèn la música de Giuseppe Verdi, música carregada de sentiments i que posa de relleu els relats de la història que il·lustra amb la seva música.
Verdi es nascut al petit nucli de Roncole. Ben aviat va explicitar la seva vocació per la música, va fer els seus primers passos amb l’organista de l’església del seu poble natal i allà també va fer les primeres interpretacions.
El pare li va comprar una “Espineta” , instrument de la família del clavicèmbal i amb ell va fer composicions breus i innocents.
Verdi va voler estudiar al Conservatori de Milà , però no va ser admès , per una banda segons el professor de piano no tenia bona disposició i per altra banda el fet de que vingués de Parma el perjudicava a Llombardia ,amb una forta influència austríaca , va ser considerat estranger. La paradoxa és que ara el conservatori de Milà porta el seu nom.
Pere-Andreu Jariod va complementar els primers passos de la vida de Verdi amb seguit de breus imatges i comentaris sobre els llocs i espais de la infància i joventut de Verdi. Va ser Antonio Barezzi, que seria el seu futur sogre, qui va creure amb ell i el va becar perquè pogués seguir estudis musicals. Barezzi va ser també qui el va animar a fer la seva primera obra Oberto, que va obtenir una bona acollida amb una quinzena de representacions.
El conferenciant va fer una anàlisi de l’aportació de Verdi a l’òpera amb una gran dosi de renovació tant pel que fa a les formes donat gran importància al relat, com per tractar temes que en el seu moment podien ser més propers al públic i allunyant-se una mica del relats històrics. Verdi vol ser fidel al seu temps i als problemes que es viuen en el moment.
Això el porta a tenir una gran popularitat i alguns del deus cors , que també els hi va donar molta importància , han esdevingut autèntics himnes. Tant és així que el conegut Va pensiero ha esdevingut el segon himne d’Itàlia.
Va explicar-nos també Pere-Andreu Jariod que Verdi va ser una persona compromesa amb l’esperit i la voluntat d’Itàlia d’esdevenir un territori unificat i lluny de la dependència d’altre països , tant va ser la seva importància que el terme Viva VERDI va esdevenir el crit de molts patriotes italians a favor del rei ja que el cognom corresponia al lema de “Viva Vittorio Emanuele Re d’Italia”, tenint en compte que Victor Emmanuel semblava la persona amb capacitat de donar sortida las anhels dels italians.
Verdi , segons Jariod, va ser un compositor procliu a intervenir en el llibert , no deixava de participar-hi per donar-hi una coherència global amb la música.
Va escriure una trentena d’òperes però després de Nabucco hi ha el trio que són les més reconegudes: Rigoletto, La traviatta , Il trovatore.
Es va esplaiar en comentar la Traviatta que és una adaptació d’una gran historia d’amor fonamentada en l’obra literària de Dumas, La dama de les Camèlies.
També varem tenir l’oportunitat d’escoltar algunes de les àries més conegudes com La donna è mobile , una ària de l’òpera Rigoletto mot potent que vam escoltar-la interpretada per Lucinao Pavarotti i a més d’altres fragments no podia faltar la interpretació del cor d’esclaus de Nabucco, el Va pensiero i Jariod va triar una emocionant i memorable versió dirigida per Ricardo Mutti a Roma.
També ens recomanà l’audició de la Missa de Rèquiem de Verdi que és una de les poques peces musicals al marge de les òperes, però d’una gran força lírica.
Dues notes finals que va comentar en Pere Andreu. La primera que entre les òperes més representades al mon durant la dècada del 2010 al capdavant hi trobem la Traviatta de Verdi. També feu un apunt de la qualitat humana del compositor que va deixar part de la seva herència i els guanys del drets d’autor a una residència per músics que es trobessin en dificultats econòmiques al final de la seva vida i que avui encara funciona com una fundació.
Magnífica visió biogràfica de Verdi la que ens va oferir en Pere-Andreu Jariod que va mostrar el seu enorme coneixement de la vida i l’obra de Verdi i també feta en un format de conferència molt agradable
