Ja hem començat el curs 2026-2027
Reflexió sobre la longevitat de qualitat
Divendres passat vam inaugurar el curs 2026-2027. Com és habitual en aquest inici vam comptar amb la presència de representants institucionals que van refermar els compromisos amb l’Aula. El torn d’intervencions institucionals va començar amb la intervenció del president de l’Aula, el Sr Francesc Vila, que va reiterar el compromís de l’Aula en generar debats, reflexió i sobretot en saber escoltar i amb el diàleg com element cabdal de la nostra funció. Va anunciar algunes novetats i va desitjar que aquest curs sigui fruitós per tothom. En nom de l’Ajuntament va intervenir el Sr. Gerard Llobet que va felicitar a l’Aula pels seus 35 anys, va valorar molt positivament la feina que fa l’Aula i va desitjar que continuem en aquesta línia de treball i de servei a al ciutat. Per cloure els parlaments institucionals va intervenir la Sra.Elisabet Arnó, Sotsdirectora de Relacions Internacionals de l’EPSEVG que un cop més va reiterar la disposició de la Universitat a seguir-nos acollint en el seu campus com una voluntat d’anar més enllà del que avui ja fa la UPC, com una voluntat d’obrir-se a la societat. Ens va desitjar èxit al curs i va esperonar-nos a mantenir la nostra activitat.
La conferència inaugural va anar a càrrec de la Sra. Teresa Llorens, Secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, (Departament de Drets Socials Inclusió de la Generalitat de Catalunya) que exposà el tema : L’estratègia per a una societat longeva i una vida plena
Per començar la Sra. Llorens va felicitar a l’Aula pels 35 anys de l’activitat continuada i va esperonar-nos a seguir fent la feina que ajuda sens dubte a la qualitat de vida de la gent gran.
Aquest 2026, la commemoració del dia de la Gent Gran se celebra sota el lema «Ens jubilem de la feina, no de la vida«, un missatge que reivindica el paper actiu de les persones grans i la seva contribució imprescindible a la comunitat.
Agafant aquest lema la Sra. Llorens va iniciar la reflexió sobre el moment que vivim. Va explicar que des de la Generalitat s’ha avançat en una programa que diu que Les esperances i expectatives de vida han crestut i molt i per tant cal també que la societat vagi prenent mesures i s’adapti a aquesta circumstància. La societat que vivim ha esdevingut longeva i ho serà encara més en el futur. Aquesta realitat que cal posar en valor a la vegada suposa un repte social per donar resposta a les necessitats d’una població que cada cop, de forma majoritària, arriba en millors condicions de salut i cura i amb més ganes de ser part activa de la societat de la que formen part. Per fer front a aquesta nova realitat cal un compromís dels poders públics i dels diferents agents de la societat civil (entitats, empreses, professionals…) per assolir els nous reptes. Aquests compromisos s’han de consolidar en una Estratègia per la Societat Longeva i Vida Plena amb la intervenció i complicitat dels diferents cicles de la vida.
Va llençar el missatge de que si és molt important que s’hagi allargat el cicle de la vida ara el que cal és que aquest temps es pugui desenvolupar amb qualitat i envellir millor. I això vol dir crear vincles, tenir segureta en el sentit més ampli, tenir oportunitats de poder desenvolupar aquells elements que ajudin a viure amb satisfacció, es tracta de poder connectar els interessos, les necessitats i les oportunitats en aquest tram de vida.
Va concretar en 5 aspectes el treball i els objectius que es planteja en aquest treball des de la Generalitat sobre l’envelliment de qualitat.
El primer aspecte és que en fer-nos grans no es decideix per nosaltres.
La capacitat que la gent gran decideixi per ella mateixa és fonamental. L’autonomia personal cal que garanteixi que les persones grans mantinguin el control sobre la seva pròpia vida, eleccions i tractaments és un dret fonamental que millora el seu benestar i dignitat. L’edatisme és causa de discriminació basada en prejudicis, estereotips i discriminacions cap a les persones per raó de la seva edat. Quan s’aplica a la gent gran, aquesta actitud es tradueix en una pèrdua rellevant de la seva participació social, ciutadana i política, a «invisibilització» o exclusió de la comunitat
El segon aspecte Necessitar d’ajuda no vol dir perdre l’autonomia Necessitar ajuda no significa perdre l’autonomia, sinó tot el contrari: és una eina clau per preservar-la, decidir sobre la pròpia vida i mantenir la dignitat. Per poder fer possible això cal que hi hagi una xarxa potent de serveis i que s’adeqüin a les necessitat de les persones que ho necessiten,.. I va deixar molt clar la Sra. Llorens que les cures no només poden recaure en la família i en especial a les dones sinó que és un tema que cal compartir àmpliament.
El tercer element va explicar que ningú hagi d’envellir en soledat. Va comentar que la soledat no desitjada no és una conseqüència inevitable de fer-se gran, sinó una realitat que es pot combatre enfortint els vincles i el teixit comunitari. Cal, per tant, crear xarxes actives que vetllin per aquelles persones que viuen soles i que poden esdevenir fràgils.
El quart aspecte que va tractar és que el lloc on es viu no ens hauria d’impedit viure com volem. L’entorn on viu una persona gran mai hauria de ser un obstacle per a la seva autonomia, dignitat i llibertat d’elecció. Triar com es vol viure durant l’etapa de la vellesa —ja sigui a la pròpia llar amb suports, en un entorn comunitari o en un centre residencial— és un dret fonamental que sovint es veu limitat per barreres físiques, socials o econòmiques. En aquests sentit calen reflexions i accions en el tema de l’urbanisme, l’habitatge, els serveis i combatre l’edatisme.
El cinquè postulat seria que la gent gran hauríem de seguir aprenent, ensenyant, participant decidint…Cal apostar , deia la Sra. Llorens, perquè hi hagi un diàleg entre generacions i poder influir en els decisions que es prenguin sobre el nostre futur.
Va apel·lar també a la responsabilitat personal però també va fer una aposta perquè les administracions treballin conjuntament i amb una visió de futur i de qualificació i extensió dels serveis.
Cal repensar la societat que cada cop té sectors mol més longeus i per tant amb necessitats més àmplies que anys enrere.
La Teresa Llorens ens va esperonar a seguir la nostra feina com una mostra de treball cooperatiu i de presència de la gent gran.
Una excel·lent xerrada que va donar el tret de sortida del curs,