El futur dels diccionaris és digital
Divendres per acabar la tanda de conferències del darrer trimestre del curs vam tenir a l’Aula al Joan Soler Bou, Doctor en Filologia, que va parlar sobre els diccionaris, la seva evolució i el pas del paper a ser digitals.
Va començar parlant de la lexicografia que és la disciplina lingüística encarregada d’analitzar, recopilar i estructurar el vocabulari d’una llengua per elaborar els diccionaris. Tant des del punt de vista de veure, com estructurar l’obra, com les formes i significats de les paraules. Aquesta pràctica combina una vessant pràctica (la creació de l’obra) i una de teòrica (l’estudi de la forma i el significat). La lexicografia també és importat per la codificació i les normes sobre l’ús de les paraules i del conjunt de la llengua. Estableix el significat de les paraules i les possibles accepcions del termes i ajuda a adaptar el lèxic al que s’anomenen diccionaris terminològics.
La lexicografia ha evolucionat radicalment: dels tradicionals volums en paper s’ha passat a bases de dades dinàmiques. Aquest canvi ha transformat l’elaboració, l’estructura i l’accés a les obres de referència, convertint-los en entorns interconnectats, interactius i adaptats a les necessitats de cada usuari.
Ens va explicar que hi ha una divisió entre altres dels diccionaris. Diccionari Descriptiu que mostren els usos reals que fan els parlants d’una llengua, encara que no estiguin oficialment normativitzats i Diccionari Prescriptiu (o normatiu) és aquell que estableix les normes oficials sobre l’ús correcte d’una llengua. Aquest tipus de diccionari indica com s’ha d’escriure i parlar per considerar-se formal o estàndard, distingint entre formes correctes i incorrectes.
Va fer un repàs de la història dels diccionaris des del segle XIV que van començar a editar-se diccionaris en alemany, francès, anglès i castellà. El català en aquells moments passava una època difícil i això fa que no estigui en la línia de publicació de diccionaris. Haurem d’esperar fins el XIX per que sorgeixin el primers diccionaris, el primer conegut és el d’Esteve- Belvitges
I encara més, el diccionari de Pere Labernia també té las seva importància.
S’han publicat molts diccionaris en català , sobretot quan es van començar a popularitzar enciclopèdies i llibres d’abast popular. El diccionari normatiu és el l’IEC , la seva primera edició va rebre moltes crítiques i se’n va fer una segona edició revisada amb una millora substancials dels aspectes criticats.
Joan Soler es va centrar després en explicar-nos el que es coneix com a CTLI, que és el camp en que va treballar molt directament en el seus anys a l‘Institut d’Estudis Catalans.
Com a corpus lingüístic és coneix una llista àmplia i representativa de textos o mostres d’una llengua. Aquestes mostres inclouen usos reals (literatura, premsa, converses, etc.) i s’utilitzen per analitzar gramàtica, vocabulari i patrons lingüístics .
El Corpus Textual informatitzat de la llengua Catalana és el corpus de referència del català contemporani. Es tracta d’un corpus lematitzat de més de 52 milions d’ocurrències, procedents d’una gran varietat d’obres literàries i no literàries, referides a un període comprès entre el 1833 (data simbòlica d’inici de la Renaixença) fins pràcticament als nostres dies.
Un dels objectius principals de la creació del CTILC ha estat l’elaboració del Diccionari descriptiu de la llengua catalana , que al seu torn serà la base per al nou diccionari normatiu que ha d’elaborar l’ Institut d’Estudis Catalans i que substituirà el DIEC2.
El CTILC, per les seves dimensions, per la selecció ponderada del tipus d’obres, és una eina molt valuosa per a qualsevol estudiós de la llengua, ja que permet obtenir dades sobre l’ús de mots, expressions, construccions, etc., de manera ràpida i fiable.
Va fer algunes demostracions de com és pot fer ús d’aquesta eina lingüístic i la gran versalitat que té a l’hora de fre recerca de paraules, els seus orígens i els seves accepcions
Finalment va plantejar el futur dels diccionaris i sens dubte va aportar decididament per la forma digital i que els diccionaris en paper probablement continuaran existint per a usos especialitzats, educatius o de col·leccionisme.
Alguns motius que expliquen la importància de la digitalizació són: Actualització constant: ja poden incorporar paraules noves, canvis de significat i correccions de manera immediata. Accessibilitat: es poden consultar des de telèfons mòbils, tauletes i ordinadors sempre i en les diverses circumstàncies. Cerca ràpida: permeten trobar paraules en qüestió de segons. Contingut multimèdia: poden incloure àudio, imatges, vídeos i exemples interactius. Integració amb altres eines: els diccionaris digitals es connecten fàcilment amb traductors, processadors de text i aplicacions educatives. Menor cost de distribució: no requereixen impressió ni transport físic.
La conferència va ser un exposició sobre l’actualitat en el camp de la lexicografia i ens va mostra la enorme tasca que es fa en aquest camp i ens va palesar també els notables coneixements de Joan Soler i la seva llarga trajectòria en el camp de la investigació lingüística.
Aquesta era la darrera conferència d’aquest curs.
Bones vacances i fins l’octubre.
