Del paper al teclat. El diccionari una eina imprescindible
Qui més qui menys ha fet servir diccionaris, o busquem el significat d’una paraula, o un sinònim, o bé quan volem fer traduccions, en definitiva un instrument bàsic per llegir i escriure millor que al llarg del temps ha sofert una evolució important
Ha passat de ser un volum moltes vegades gran i voluminós a trobar-los amb un clic del teclat d’un ordinador. Això que es diu amb facilitat té un procés més llarg.
I precisament d’aquest procés ens en parlarà el proper conferenciant, en Joan Soler i Bou, que farà la conferència “Dels diccionaris en paper als diccionaris electrònics” La xerrada el proper divendres dia 12 de juny a dos quarts de set de la tarda a la Sala d’actes de la UPC:
El pas dels diccionaris en paper als electrònics representa una evolució de la lexicografia tradicional a la digital. Aquest canvi ha transformat radicalment l’accés al coneixement, el recull de dades i la manera d’interactuar amb la llengua gràcies a l’enllaç de conceptes.

El fet de que els diccionaris avui estiguin en línia, ens ha ajudat sobretot per la rapidesa i facilitat de la consulta, la seva constant actualització i que en ocasions ofereixen la paraula cercada en diversos contexts. Al segle sembla que ja hi havia alguna mena de diccionari que ajudava a poder entendre altres llengües més enllà del català , però va ser important ja al segle XIX l’obra Diccionari de la llengua catalana (1839) de Pere Labernia, que va ser la referència principal durant moltes dècades.
Va ser Mossèn Antoni Maria Alcover qui va iniciar el projecte per aplegar tot el lèxic de tots els territoris de parla catalana. Aquesta obra va ser culminada pel seu deixeble Francesc de Borja Moll i va donar lloc al cèlebre Diccionari català-valencià-balear (també conegut com a Diccionari Alcover-Moll
El geni lingüista Pompeu Fabra va publicar el 1917 el Diccionari ortogràfic i, el 1932, el Diccionari general de la llengua catalana, que van establir la base normativa moderna. Avui en dia, la referència normativa oficial és el Diccionari de la llengua catalana de i?IEC , que s’actualitza periòdicament.

Actualment s’està treballant en el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana El Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) és un projecte de llarg abast que l’Institut d’Estudis Catalans inicià l’any 1985. El corpus començà a constituir-se com la primera fase d’un projecte anomenat Diccionari del català contemporani (DCC), destinat a orientar l’activitat lexicogràfica futura de la Secció Filològica de l’IEC d’acord amb els progressos científics i metodològics de la lexicografia moderna i amb les possibilitats que la tecnologia ha anat posant a disposició dels estudis sobre la llengua.
globalment, s’estructura en una fase inicial que gira a l’entorn de tres aspectes bàsics, els dos primers dels quals es desenvoluparan paral·lelament:
La selecció de textos que han de formar part del corpus.
La planificació detallada, la integració de les diferents eines de constitució i la implementació dels processos per al desenvolupament de la fase executiva dels treballs de constitució del corpus.
L’inici dels treballs de constitució del nou corpus de manera experimental, introduint una part dels textos seleccionats, i l’establiment d’un sistema d’accés a les dades textuals.
i en una fase executiva que té com a finalitat principal la incorporació del CTILC de la totalitat dels textos que constituiran l’actualització i la continuació del corpus. En la seva configuració de partida, el CTILC és un corpus de més de 52 milions de mots text que fou constituït, entre els anys 1985 i 1997, ( extret del Web de l’IEC)
Una de les persones que hi ha treballat activament és el nostre conferenciant Joan Soler i Bou, Doctor en Filologia Catalana. Va ingressar a l’IEC l’any 1985. Va ser un dels primers tècnics de la Secció Filològica i, des de llavors, ha ocupat els càrrecs de cap de l’Oficina d’Infraestructures i Corpus Lingüístics i, anteriorment, de coordinador del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) durant gairebé quaranta anys, temps en què ha estat cap de l’Oficina d’Infraestructures i Corpus Lingüístics i coordinador del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.
Una conferència prou interessant per comprendre l’evolució dels sistemes filològics i com han anat evolucionant els diccionaris, instruments més que necessaris per poder ampliar els coneixements i la nostra capacitat expressiva.
