La poesia entra a l’Aula a través de la Maria Sevilla
El passat divendres vam comptar amb la Maria Sevilla que ens va parlar de “Escriure poesia: entre els llocs comuns i els indrets insospitats”. La Maria Sevilla és poeta, investigadora de la literatura i docent. Ha publicat Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), False; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal
A la sessió de l’Aula va combinar aportacions sobre la poesia i com ella la concep i alhora vam poder gaudir de la lectura d’alguns poemes.
Sevilla és una de les principals exponents de les noves generacions de poetes del país. Les característiques de la seva obra van des de l’ús desacomplexat de la llengua fins a l’eclosió de sentiments i percepcions .
La poetessa ens va descriure el fet d’escriure com: ”escriure és insistir en el plegament”, el plegament com expressió del sentiment intern que es mostra en l’escriptura i com van traspassant-se capes de llenguatges, l’espai comú, la llengua que parlem tots i els indrets insospitats dels que neixen les creacions literàries. Així, escriure no seria “explicar” de manera transparent, sinó tornar una vegada i una altra sobre aquests plecs: insistir-hi, explorar-los, obrir-los.
En la poesia de Maria Sevilla, el còdol pot interpretar-se com una imatge molt potent de resistència, duresa i erosió. La seva escriptura treballa sovint amb el cos, la matèria, la carn i els elements físics per expressar conflictes interns, violència o vulnerabilitat.
També ens va comentar que la seva poesia té molt de llenguatge corporal i alhora no està exempta d’una transformació del llenguatge i considera que hi ha també el frec constant que modelen el còdol, que modelen la poesia.
Ens va oferir un muntatge sobre poemes de Dolors Miquel Flor invisible a través d’imatges de diverses pel·lícules bàsicament de Black Runner, on la contundència de les imatges contrasten amb les paraules del poema.
El muntatge de Sevilla de l’obra de Miquel és impactant, veu i imatge es sobreposen per oferir un muntatge visual i sonor d’alta qualitat.
Sevilla va mostrar-nos diverses experiències de poemes amb interferències sonores o visuals. Una expressió global de la creativitat. Va fer referència a diversos pensadors que han influït en les concepcions poètiques actuals i també com aquells poesia que als anys 80 ressorgia a Catalunya amb la voluntat de recuperar la llengua i assajar noves formes han s’han situat avui en el centre de la poesia catalana.
Aquest fragment d’un treball, dóna pautes de la poesia de Sevilla.
Per tal de forçar el llenguatge i desestabilitzar el codi, Maria Sevilla explora les possibilitats de l’anomenada poesia sonora o polipoesia, en la qual entren en joc la posada en escena, la música electrònica i la il·luminació. L’autora se serveix sovint de la música electrònica, que, en els seus recitals, opera com a recreació de la jouissance de Roland Barthes,2 del lapse prelingüístic previ a la categorització, que en el cas de l’autora està relacionat amb la pèrdua de control provocada per les drogues, amb la sinestèsia i la revisitació dels codis. La música electrònica (sense lletra ni melodia) li permet superar la narrativitat i fer una reivindicació del soroll. (Caterina Riba)
Finalment va fer una mostra del treball que està fent en aquest moments a l’entorn de la poetessa Clementina Arderiu que en el seu moment no va ser massa acceptada però que té una poesia molt important i emotiva.
De la mateixa Sevilla vam podem escoltar el poema Dot
La palma d’una mà. Oferint-me.
La palma d’una mà oferint-me
l’escalfor d’un cos donant-se
des del ventre: el meu, trèmol,
donant-se per l’escalf que un cos
poruc, manlleuta jo, no es pot permetre.
La palma d’una mà. Oferint: me.
La sessió de divendres ens va permetre conèixer les reflexions sobre poesia d’una de els poetesses més influents de l’avantguarda del moment.
Un plaer escoltar-la i poder escoltar directament algun dels seus poemes.
