Strauss és el cognom més il·lustre de la història del Vals. Al seu darrere hi trobem diverses generacions de músics. Dos-cents anys després del seu naixement, Johann Strauss fill esdevé la gran figura de la família. Es va convertir en un dels responsables que aquella dansa de saló anés més enllà de ser un simple ball de moda, i que, després de conquerir els salons vienesos, ràpidament s’estengués per tot el món. Per recordar aquesta data el proper divendres dia 21 de novembre a 2/4 de set de la tarda hem programat la conferència Johann Strauss, el rei del vals vienès ( bicentenari del seu naixement) a càrrec de Joan Vives Bellalta.
El vals és un ball que sembla que deriva d’una dansa camperola popular, pròpia de les terres d’Àustria i del sud d’Alemanya.
De fet, la paraula alemanya que el denomina, “walzer”, significa girar, donar voltes. Girs i voltes que són propis de la dansa.-
Músics importants com Haydn, Mozart i Beethoven van utilitzar el vals en alguna de les seves obres o en van composar algun en particular.
És possible que fos Joseph Haydn el primer en utilitzar-lo en una ‘sonatina’ de l’any 1766.
La popularitat del ball va ser tanta que va irrompre amb força als salons de ball de la capital de l’Imperi Austríac i va esdevenir una de les músiques de major repercussió de tot el segle XIX. El Vals ser molt apreciat per la societat sorgida del romanticisme i ha continuat fent donar voltes a tot el món fins als nostres dies.
Com ja hem dit el cognom Straus està vinculat al vals de manera permanent. Johann Strauss fill va néixer el 25 d’octubre de 1825, com a primogènit de 6 germans, a l’actual districte de Neubau de Viena. Pel seu excel·lent treball com a director d’orquestra i compositor va ser molt apreciat a nivell internacional i va ser qualificat en vida com “el rei del vals”.
Johann Strauss fill va tenir gran èxit i reconeixement durant la seva vida, no només a Àustria , el seu país natal, sinó a tot el món. La seva música és va fer tan popular als salons de ball que la fama de Strauss podria ser, salvant les distàncies, una de les figures del panorama musical actual. El seu reconeixement internacional, expliquen, es va donar el 1867 amb l’estrena d’una obra vocal encarregada per un cor per a ser executada en un concert que pretenia recaptar fons per a erigir un monument dedicat a Schubert. La lletra del Danubi blau ironitzava sobre la crisi política i econòmica de la capital austríaca, arruïnada després de la seva derrota davant els prussians. En 1889 es va substituir per un nou text que lloava la bellesa del riu, encara que aviat s’imposaria l’avui popular versió orquestral, la qual es va interpretar en 1945 per a celebrar la independència d’Àustria en absència d’un himne nacional.
Per parlar d’aquest esdeveniment musical comptarem amb Joan Vives Bellalta, Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Inicià la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al
Conservatori Superior Municipal de Barcelona, amb Romà Escales, obtenint per unanimitat els premis d’honor de “Grau professional” (1986) i “Virtuosisme” (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
El seu vessant de divulgador musical el porta, a partir del 1987, a fer gran quantitats de xerrades, conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya.
També a escriure sovint articles per a diverses publicacions. Entre 1996 i 2020 ha estat professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) adscrita a la UB.
És locutor-redactor de Catalunya Música (Canal radiofònic de la Corporació
Catalana de mitjans audiovisuals) des de l’inici de les seves emissions el Maig del 1987.Pel que fa als reconeixements, el 2005 va obtenir la “Medalla d’honor de l’ordre del Mèrit Cultural” atorgada pel Ministeri de Cultura de la República de Polònia.
El 2017 va ser guardonat amb el “Premi a la Recerca i difusió” dins dels “Premis Cultura de Mataró” i el 2018 pels “Premis de Radio Associació de Catalunya” amb el “Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical”.