Aquestes dues característiques, entre altres, són les que mouen la institució de la Defensora de la Ciutadania o Síndica. Aquets dos aspectes són les que va recalcar la Núria Planas amb la seva intervenció del passat divendres en la conferència : “Els nostres drets davant l’administració”.
La Núria Planas va començar fent una mica de recordatori de la figura de la defensora de la ciutadania. Va recordar algunes dates claus, 1948 la declaració del Drets Humans, l’any 2000 amb la carta Europea de salvaguarda dels drets que indica que els municipis han d’assumir responsabilitat en matèria de drets.
L’agenda 2030 també fixa uns blocs de drets dels que les institucions han de vetllar. Cada administració té unes responsabilitats en funció de la seva competència
En el cas de la defensora de la ciutadania de Vilanova i al Geltrú té com a camp d’actuació, els assumptes que tracten de les relacions amb l’administració municipal, sobre el tracte rebut en organismes municipals o que siguin de competència municipal i problemes de la ciutadania que tinguin o facin referència a temes de competència municipal.
No tracta temes en què no estigui implicat l’Ajuntament de la ciutat, tampoc problemes entre veïnat o sobre arrendaments que pertoquen a d’altres administracions o queixes pendents d’alguna resolució judicial. En tots aquests casos, el/la Defensor/a de la Ciutadania sempre informarà o aconsellarà sobre l’organisme competent en cada cas.
La defensora de la ciutadania només pot actuar en l’àmbit local a diferència del Síndic de Greuges de Catalunya o el Defensor del Pueblo que tenen un marc molt més ampli d’actuació i capacitat de resolució.
La Núria va fixar alguns dels trets fonamentals de la seva figura com Defensora: Independència, proximitat, atenció personalitzada, ajuda al ciutadà, informació i responsabilitat social.
Va explicar la seva manera d’actuar davant del que la ciutadania percep com un tracte no acceptable de l’administració. Cal fer una entrevista i la defensora després actua reclamant informació o reclamant que es respongui adequadament a les demandes que ha fet la ciutadania en accions i casos concrets. També la Defensora pot actuar d’ofici quan tingui evidències de que alguns temes són recurrents en les queixes.
Va explicar que el càrrec de Defensora de la Ciutadania és un càrrec creat pel mateix ajuntament , és encara voluntari tot i que en aquest moments el Fòrum de Síndics ha elaborat un projecte de llei que s’ha traslladat al Parlament a fi i efecte de que sigui obligatori que els ajuntaments tinguin la figura de defensors, defensores, síndiques o síndic que vetllin per la transparència i per un tracte àgil amb la ciutadania.
Va esperonar-nos a que fem les nostres queixes ja que és una manera de que l’ajuntament tingui més informació i més real de la ciutat i perquè qualsevol queixa nostra pot ajudar a molta més gent si es troben solucions pels mil inconvenients que podem trobar a la ciutat. En aquest sentit són interessant les paraules que es mostren en la Declaració de Girona del fòrum de Síndics ja que mostra la disposició a contribuir a millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes:
Els municipis són l’administració pública més propera a la ciutadania, i l’àmbit on essencialment es viuen els problemes, les esperances, els fracassos i la recerca de solucions per a la convivència social. També són els primers que constaten els efectes que té en la ciutadania la greu crisi social i de valors democràtics. És des d’aquesta proximitat que gestionen i cerquen alternatives efectives per atenuar els efectes de la crisi entre la ciutadania i, especialment, la més vulnerable. En un context de desafecció institucional de la ciutadania i de creixents dificultats de resposta per part de les administracions, considerem imprescindible recuperar i renovar un nou contracte social que pugui reconciliar les nostres societats amb els valors de la igualtat, l’equitat, l’ètica i la democràcia. I en el procés per aconseguir aquest objectiu, reivindiquem el paper resilient de les defensories com una de les institucions bàsiques per a promoure els drets que s’han vulnerat, amb la voluntat de fer que els nostres pobles i ciutats esdevinguin un espai de respecte i compliment de tots els drets inherents a la dignitat humana.
Una interessant xerrada que de manera pràctica amb l’explicació d’alguns casos ens va apropar la figura de la Defensora de la Ciutadania, una institució que vetlla pels nostres drets de manera real i efectiva.
Gràcies doncs a la Núria Planas per la feina que fa.
Es pot contactar-hi a través del telèfon 93 814 74 06, a través de l’email [email protected] i al web municipal
