El divendres passat vam comptar amb la presència de l’escriptor Josep Tort i Miralles que ens va oferir la conferència “Mir Geribert, príncep d’Olèrdola”. Josep Tort, va fer un seguiment de les accions de Mir Geribert i del moment que va viure el Penedès cap a l’any 1000. El Penedès era territori de frontera entre els comtats catalans i la zona dels sarrains. El Llobregat era on va començar la Catalunya Nova i en ella la zona del Penedès hi va tenir un paper important amb la seva capital d’aquell moment, Olèrdola, que fou una ciutat d’importància comparable amb la de Barcelona de la mateixa època.
Ens situà en el moment de la mort del comte de Barcelona Berenguer Ramon, que dividí el seu territori, deixant els comtats de Girona i Barcelona a Ramon Berenguer, Osona al seu fill Guillem i a Sanç li lliurà els territoris de més enllà de Llobregat que encara estaven per acabar de conquerir i repoblar.
És en aquets context, que Mir Geribert emergeix com a referent al territori del Penedès. Mir era de família vescomtal i per tant amb influència i un cert poder en els territoris i de mica en mica va anar agafant protagonisme fins acumular grans propietats arreu del territori comtal. Aquestes influències no eren ben vistes per tothom principalment pel comte de Barcelona i el seu cercle, així com tampoc l’església veia en bons ulls el protagonisme que anava adquirint i això va fer que les autoritats civils i eclesiàstiques xoquessin amb ell, i més encara quan Mir Geribert s’autoanomenà “Príncep d’Olèrdola” al 1041 i s’envoltés d’una cort de laics i clergues. Aquets gest, inaudit en aquells moments, va generar un conflicte territorial i familiar (Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II). que no finalitzà definitivament fins l’any 1059, quan Mir entra a formar part de la cort comtal amb reserves però tant per part de Mir com del propi comte de Barcelona . S’especula que Mir Geribert, pretenia erigir el territori del Penedès en un altre comtat de la Marca Hispànica i això no era ben vist.
Il·lustració de “ La Fura”
El Penedès fou terra de repoblament per part de gent vinguda de diversos indrets d’altres comtats i amb la promesa del comte de Barcelona de no cobrar impostos al llarg d’uns anys. Aquest motiu fou una de les causes de la revolta de Mir ja que considerava que els impostos calia que fossin pel seu territori i no per Barcelona, així mateix també tingué conflicte amb el Monestir de Sant Cugat , que era la referència eclesial del moment.
Tot plegat, explicà Tort, li comportà divers enfrontaments amb diverses sentències , però no fou fins a l’any 1058 que amb la intervenció d’Ermessenda de Carcassona , va acatar les condicions que li va posar el comte de Barcelona. D’ençà llavors, Mir ja no tornarà a utilitzar el títol de príncep, Olèrdola va anar perdent influencia i amb la fundació de Vilafranca va perdre la capitalitat i sense raons conegudes, Mir empren una mena de croada conta els sarrains – antics aliats seus- i arriba fins al castell de la Mora, on és derrotat i mor.
No hi ha documentació ni es coneixen les causes sobre aquesta empresa de Mir cap el Castell de Mora. Va la remissió d’una pena pel algun judici? Va ser un últim intent de mantenir la seva influència? Va ser una mena de suïcidi amb honor i glòria?
Sigui com sigui, amb la mort de Mir Geribert els seus dominis es van repartir entre els seus fills, però la llavor del que seria el Penedès ja estava posada.
La conferència va ser molt interessant , conèixer els orígens per conèixer la nostra historia territorial .
Josep Tort va deixar clar que ell no és historiador sinó que el personatge de Mir Geribert el va atrapar i va escriure una novel·la per la que es va documentar abastament. Ara segueix amb la història i s’endinsa en la figura d’Ermessenda de Carcassona , una dona amb un nivell d’influència notable en la historia del país. Una trilogia donarà compte de la història i de moment han sortit Ermessenda, la comtessa mare i Ermessenda. el tresor de Carcassona
Vam tenir doncs l’oportunitat de gaudir de les explicacions sobre la figura de Mir Geribert, figura no massa popularitzada encara.
Anagrama de els jornades sobre la figura de Mir
