Aquesta quantitat és el que valdrien els materials amb el que està construït el cos humà. En el preu, però, no hi ha comptada la feina de fer-lo , això ja és molt més complicat de calcular.
Perquè el cos està format en gran part per elements químics que hi ha entre molts altres elements
El Dr. Enric Contreras va fer una interessant exposició sobre la constitució del cos humà, la seva complexitat però també la seva aparent senzillesa dels components que la formen.
Va començar amb una cita del Gènesi: Llavors Déu el Senyor, va formar l’home, de la terra mateixa, i va bufar al seu nas i li va donar vida. Així l‘home va començar a viure. Aquesta tesi del cristianisme ja està superada totalment per les teories de l’evolució. Però té algun punt de certesa ja que en una grapat de terra hi ha tots els elements que formen part del cos humà.
El cos humà està format per àtoms que contenent fins a 59 elements químics. D’aquest n’hi ha tres de principals: oxigen, carboni i hidrogen, tres d’importants con el nitrogen, el calci i el potassi i després 53 més en proporcions més petites.. Cada un d’aquets element proporciona algun element al cos per la seva supervivència, des de la d’ajudar a les estructures orgàniques com el calci fins a ajudar a la combustió per genera moviment com l’oxigen.
Aquests elements construeixen les cèl·lules que són la base amb que es configurar el cos humà. Bilions de bilions de cèl·lules encaixen com un trencaclosques que acaben generant la configuració del cos humà. Cada cos es diferent i té els seus propis element diferenciadors en l’ADN que es troba en el nucli de la cèl·lula que actua com un manual d’instruccions a l’hora de constituir el cos humà. Les cèl·lules es va reproduint per la seva partició donant i repetint-se les seves instruccions perquè el cos tingui les característiques. La unió de dues cèl·lules com són els òvuls i els espermatozous dóna una nova vida i envia part de l’ADN del pare i mare al nou cos que es forma en el fetus.
Les cèl·lules s’agrupen en formes i tipus diferents però n’ hi ha vuit que tenen categoria especial en el nostre cos : òssies, nervioses, adiposes, cartilaginoses, secretores , musculars, epitelials i sanguinis, pel seus noms ja ens és fàcil interpretar quina funcionalitat tenen.
Aquest conjunt de cèl·lules formen els teixits que podem definir com els grups de cèl·lules de característiques semblants que treballen conjuntament per complir amb una determinada funció . Els més importants són: Teixit epitelial – Teixit muscular – Teixit nerviós – Teixits connectius (teixit conjuntiu, teixit adipós, teixit cartilaginós, teixit ossi i teixit sanguini)
Seguidament el Dr. Contreras va parlar dels òrgans Un òrgan és un conjunt de diversos teixits que duen a terme una funció específica. 
Els principals òrgans del cos humà són: el cervell , centre que rep impulsos i acumula sensacions, records, etc.. , el cor que serveix per repartir el rec sanguini al cos, els pulmons, bàsics en la respiració i en la transformació del Oxigen en CO2 , el fetge que actua com element de transformació dels aliments en el propi del cos i els ronyons que serveixen per la depuració del cos. Tots aquest òrgans treballen de manera coordinada per portar a terme totes les seves funcions.
La xerrada va acabar amb un petit vídeo on es va mostrar el funcionament del cos humà a través d’una animació de l’esquema del cos que va fer el metge i il·lustrador Fritz Khan que comparava el cos humà amb una factoria
La conferència del Dr. Contreras va ser molt interessant el llenguatge planer i pedagògic ens va acostar a uns termes que a voltes ens són complicat de situar en el nostre cos i entendre les seves funcions .
