Poesia a l’Aula
El proper divendres 23 de maig a dos quarts de set de la tarda comptarem amb al presencia de la poetessa Maria Sevilla que ens parlarà sobre “Escriure poesia entre els llocs comuns i els indrets insospitats”. La xerrada anirà acompanyada d’un recital de pomes seus
La xerrada a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Maria Sevilla és una poetessa que descriu amb molta intensitat el món que l’envolta, a més està considerada com una autora de referència i que influeix molt en els moviments actuals més experimentats de la poesia catalana.
Sevilla es caracteritza per una escriptura molt intensa, juga amb el llenguatge i amb el simbolisme i es mou en el camp de l’experimental i molt vinculada al cos amb una certa comoditat. Aprofundeix en el llenguatge i no amaga la seva preocupació i interès per les tensions socials i polítiques del present.
Forma part d’una generació de poetes catalanes que han renovat la poesia contemporània amb una mirada crítica i una gran consciència formal, possiblement per la seva formació acadèmica hi ha aquesta exigència en el llenguatge. Maria Sevilla comparteix espai amb una generació molt rica de poetes catalanes contemporànies que han irromput amb molta forma en el panorama de les lletres catalanes , però la seva veu és especialment radical en l’experimentació lingüística i en la tensió política del poema. Maria Sevilla destaca per un treball formal molt ben definit i executat, per assumir en les seves obres el pensament crític del moment, un ús molt intens del llenguatge com una eina expressiva, però també esdevé un tema central dels poemes i perquè en els seus poemes hi coincideixen qüestions relacionades amb el gènere, la vulnerabilitat, el desig i la construcció del subjecte.
Professora a la Universitat de Barcelona i programadora del cicle de poesia de l’Horiginal des del 2019, juntament amb les poetes Laia Carbonell i Raquel Santanera, Maria Sevilla Paris també és autora de diverses accions de poesia sonora, amb el músic i matemàtic Joan Martínez. Uns paratextos vitals que enriqueixen i ajuden a explicar una obra sòlida, contundent i sempre disposada a jugar i oferir-nos noves troballes.
Una mostra de la seva poesia
Zona desmilitaritzada
(A en Joan)
La pau és la il·lusió que es fa de nit
quan tot reposa i tu ets la bèstia
malaltissa que descansa prop de mi.
Quan tot s’eixampla i la frontera és tan
gruixada com els termes impossibles
de la fosca, i tot s’esborra prop d’aquí.
La pau és la il·lusió que es fa de nit
quan res s’imposa sinó el pes
mort de les coses que descansen prop de mi
i la son serà una treva que vindrà
com una tasca de petroli sobre el mar
quan tot s’esborri. Prop d’aquí.
Plastilina, 2021
Maria Sevilla és Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va realitzar la tesi doctoral sobre la novel·la La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. És autora de quatre poemaris, Dents de polpa (Adia Edicions, 2015), Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017; Godall Edicions, 2020, en castellà), Plastilina (Editorial Fonoll, 2021) i La nit ovípara (Documents Documenta, 2024); una plaquette, if true: false; else: true (Editorial Fonoll, 2020), i l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (Fragmenta Editorial, 2024), publicat a la sèrie «Deu Manaments».
Els seus poemes han estat traduïts al castellà, anglès, turc i croat, i ha estat guardonada amb el premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia (2015) i Miquel Àngel Riera de Manacor de poesia (2017), entre altres. Va ser la poeta seleccionada per representar la poesia catalana al Festival Internacional de poesia de Barcelona del 2017. També ha experimentat amb la poesia sonora i el videorecital, i des del 2019 és una de les programadores de l’Horiginal.
Disposem-nos a escoltar a la Maria Sevilla en la conferència “Escriure poesia entre els llocs comuns i els indrets insospitats”