Escoltar el cos, pràctica necessària per viure millor.
Divendres passat vam tenir l’exposició de la Tere Puig que ens va parlar sobre Com el cos ens parla i ho va concretar en com el cos ens pot explicar coses sobre envellir.
Va començar explicant que cos i pensament van junts i forma part de la mateixa unitat a l’hora de conèixer i actuar.
El cos té la capacitat de adequar-se a les informacions que va rebent des de l’exterior. Va posar un exemple molt clar en les reaccions que té el cos per adequar-se als canvis de temperatura: el cos abans de que nosaltres tinguem la percepció de calor ja ha posat en marxa el mecanisme per adequar-se a la nova realitat.
El cos ens parla constantment a través de sensacions, símptomes i emocions, actuant com un pont entre la nostra vida interior i exterior. Escoltar-lo és clau per entendre l’estat emocional i físic.
Aprendre a escoltar el cos implica parar atenció al seu llenguatge, des del moviment expressiu fins a les respostes somàtiques. És una forma de salut integrativa que ens ajuda a gestionar la salut física i emocional
Quan els humans som petits, el cos és la mateixa realitat ja que les percepcions són bàsicament sensorials, a mesura que anem creixent i entrem a la societat, anem rebent molta informació que anem processant i que en ocasions entra en contradicció en el cos. Es tracta doncs de que hi hagi un diàleg entre el propi cos i la cultura i les informacions que l’envolten, com poden ser les normes, els costums, valors i coneixements.
Aquesta situació es perllonga en el temps fins que arriba un moment en que hi ha un canvi important que és quan el cos parla més fort, ens envia més missatges perquè establim prioritat i també perquè hi ha coses que deixen d’interessar-nos.
En el procés d’envelliment també recuperem algunes de les sensacions i recuperarem capacitats oblidades en el coneixement del nostre cos i les seves percepcions, però l’avantatge del moment és que no es per la llarga experiència acumulada. Es podia definir com va fer la Tere Puig, Accedir al cos és accedir al que sabem i que no sabem que sabem.
El recorregut ens ha portat moltes experiències que a vegades queden somortes i que en algun moment i per algun estímul al nostre cos tornen a ressorgir ara.
La Tere Puig ens proposà un exercici pràctic a partir de les percepcions sensorials i trobar algunes expressions sobre la nostra vivència.
Ens proposar escriure tres frases, conceptes o idees sobre com veiem nosaltres la vellesa.
Un cop definida ens va proposar una exploració dirigida de les nostres mans amb, la pell, les ossos, el tacte i un cop fet això vam tornar llegir el que havíem escrit i veure si canviaríem o matisaríem alguna cosa.
A partir d’aquí és va entaular un diàleg en el que es va poder constatar que les idees poden variar en funció de la percepció que hem tingut dels nostre propi cos.
Recomanà la reflexió com un element clau en conjuntar el cos i les informacions exteriors, aquest diàleg és fonamental per poder tenir una certa tranquil·litat emocional.
Realment va ser una sessió molt interessant per poder-se conèixer i reconèixer el nostre propi cos com un element clau en la nostra vivència.
Envellir i escoltar el cos és un procés d’adaptació i aprenentatge que requereix atenció, paciència i respecte per la nostra pròpia fragilitat. Amb el pas del temps, el cos ens envia senyals que indiquen la necessitat d’adaptar el nostre ritme de vida.
El propi cos sap el que necessita. L’envelliment actiu implica moure’s i guanyar benestar físic, entenent que qui millor coneix les necessitats d’un mateix és el propi cos.
Envellir és doncs una qüestió que podem fer millor amb una atenta escolta del nostre cos.
Xerrada molt interessant i constructiva
