El proper divendres dia 5 de desembre, la conferència anirà a càrrec de l’escriptor Ramon Solsona, que ens parlarà de La construcció d’una novel·la : la importància dels records. La xerrada a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Els records del passat, de l’irrepetible que vàrem viure, són trets que marquen qui som. I per tant els records són imprescindibles en la creació literària per recuperar fets , per ficcionar moments viscuts que prenen de nou protagonisme en el moment en que es posen com elements de creació.
Moltes construccions literàries es basen en els records, en les percepcions sensorials del autors.
I en aquests sentit Ramon Solsona és un exemple d’elevar a bona literatura els records convertits en trama narrativa.
El seu darrer llibre El carrer de la Xocolata, n’és un exemple claríssim, és un brillant exercici de memòria que es converteix en una mirada d’uns anys d’infància i joventut que poden servir com exercici col·lectiu de tota una generació.
La clau de volta de l’obra es troba en les paraules del mateix autor quan en el darrer capítol del llibre afirma “Soc novel·lista, soc propens a fabular , a imaginar-me històries a partir de coses que veus i que t’expliquen però per escriure aquestes pàgines no he recorregut a la ficció. Tothom que hi surt és real. Els uns de cos sencer i altres a penes intuïts en la llunyania , com els bons pessebres, que tenen les figures principals al davant i unes quantes que, d’acord amb les lleis de les perspectives , es van empetitint a un punt de fuga en que tot es llunyà….”
En el cas d’aquest llibre, la memòria, els records de Solsona esdevenen també la memòria de tota una generació.
Els records són doncs moltes vegades una font inesgotable i recursos per bastir estructures literàries. Aprofitar-ho, traspassar-ho i incorporar-ho a la narració dona un resultat narratiu sempre positiu. El cas de Solsona és paradigmàtica en la seva darrera novel·la.
Una llibre esplendorós, carregat d’estima, i potser d’enyor d’algunes de les històries ja perdudes i només vives en la memòria personal .
Ramon Solsona es llicencia en Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona. Després de la carrera, exerceix durant vint anys de professor de secundària. La carrera literària de Ramon Solsona comença molt vinculada al periodisme, l’any 1987 quan col·labora, amb poesies de caire satíric, al suplement dominical del diari Avui sota el pseudònim de “Lo Gaiter del Besòs”.i al mateix temps escriu articles pel desaparegut Diari de Barcelona
Debuta com a novel·lista amb Figures de calidoscopi (1989). El següent llibre publicat és un recull de narrativa breu, Llibreta de vacances (1991). Dos anys més tard torna al gènere novel·lesc amb Les hores detingudes (1993), guardonada amb els premis Prudenci Bertrana, Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or de l’any 1994.
Més endavant entra a col·laborar al diari Avui, i ben aviat els seus articles aconsegueixen un gran seguiment. L’any 1994 el mateix diari li atorga el premi Avui d’articles periodístics, i l’èxit com a articulista l’empeny a publicar-los en forma de recull, amb els títols Reflexions de sala i alcova (1995), Ull de bou (1995) i Ull de vaca (1995). Ramon Solsona s’interessa pels guions, i el 1992 guanya el primer Concurs per a Sèries d’humor convocat per Televisió de Catalunya amb el projecte Agència de viatges.
Te la seva obra amb traduccions al castellà, el francès i el romanès, tant de les seves novel·les com dels reculls de narrativa.
La següent novel·la, DG (1998) i No tornarem mai més (1999). El 2004 publica la novel·la Línia blava, ambientada al metro de Barcelona, i el 2006 un recull amb cinquanta relats titulat Cementiri de butxaca.
L’any 2010 apareix una nova novel·la de Ramon Solsona, L’home de la maleta, guardonada amb el premi Sant Jordi del mateix any.
El 2013 Ramon Solsona recupera el pseudònim Lo Gaiter del Besós, el seu àlies satíric, amb la publicació del recull de poemes Botifarra de pagès! Versos per tocar el dos, amb el qual denuncia en clau satírica la catalanofòbia i la corrupció a l’Estat espanyol.
A mitjan 2016 publica la novel·la Allò que va passar a Cardós, una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics. El 2019, Disset pianos i, el 2022, Temps enrere. I ara amb el volum memorialístic de El carrer de la xocolata
Així doncs ens trobem el proper divendres 5 de desembre per escoltar a Ramon Solsona que ens parlarà de : La construcció d’una novel·la: la importància dels records.