La figura de Francesc Xavier Puig Rovira va centrar la darrera sessió d’aquest curs. F.X. Puig Rovira va ser un soci actiu de l’Aula, va participar fent xerrades, aportant idees i participant en les publicacions que s’han fet. El President Francesc Vila ressaltà la seva figura en la presentació de l’acte de record i homenatge amb la conferència Francesc Puig Rovira i la seva projecció. La xerrada va a anar a càrrec de Mireia Rosich, Xavier López i Sixte Moral.
Moral va fer una traça de la presència pública de Puig Rovira a la nostra ciutat des dels diversos treballs i càrrecs que va tenir. Començà amb dues afirmacions, dient que no ha passat encara temps suficient per una valoració del que ha representat la figura de F. X. Puig Rovira per la cultura de la ciutat i del país i la segona afirmació que Puig Rovira és un dels intel·lectuals més importants de la segona meitat del segle XX i fins avui a la nostra ciutat. És sense cap mena de dubte un pilar fonamental de la història de la ciutat en aquest espai temporal.
Va analitzar els seus inicis amb la publicació d’articles de caire econòmic al Diari, la seva posició respecte al cristianisme i la seva visió humanista lligada als projectes progressistes de la revista el Ciervo, el seu pas per l’ajuntament com un aprofitament de les escletxes que s’obren a la política oficial, el treball intens en el camp dels equipaments escolars, l’INB Manuel de Cabanyes és el paradigma de la seva actuació municipal.
El seu pas per la Universitat. Director de l’Escola de Manresa, la gerència de l’UPC i els treball teòrics sobre els ensenyaments tècnic universitaris.
El treball intens al capdavant del patronat de la Biblioteca Museu Balaguer que va haver de conduir en temps difícils i va fer l’adaptació al temps que s’obrien després de els eleccions municipals de l’any 1979.
Va lloar finalment la figura de Puig Rovira com una persona extraordinàriament lleial a les institucions, Puig Rovira va ser un pensador lúcid, va tenir una visió anticipada de l’estratègia territorial de la ciutat de Vilanova i el va qualificar de ser una persona extremadament generosa.
L’ historiador Xavier López va fer també un retrat de Puig Rovira i els seus inicis com a persona vinculada a un cristianisme progressista i com actiu organitzador de les Setmanes de Joventut que es van a fer a la ciutat de Vilanova en aquells anys 50 que van aglutinar una bona part de joves amb inquietuds i neguits socials i de servei a la comunitat.
López destacà que amb la desaparició de Puig acaben les grans figures de la historiografia local que no han estat historiadors de formació acadèmica., Recordà també el cas de Virella, tècnic de formació, també dedicat a la història local.
Puig va ser un historiador, a parer de López, rigorós, amb un treball intens i constant, repassant fonts, buscant interlocutors, recercant documentacions, amb el cost que te això i la constància en el treball que significa.
López valorà, així mateix, aquest ingent treball i la seva constant revisió del que havia escrit per poder afegir més informació o aportar noves dades que ajudin a la millor comprensió dels temes tractats, que ja havia escrit.
Així mateix destacà el gran nombre de notes que acompanyen els seus treballs sempre cita els fonts i la bibliografia consultada, fet que és d’agrair ja que permet anar a elements originals o que aportin més informació de la que hi ah escrita.
Va fer un repàs de bona part de la seva obra, en va destacar els Retrats diversos que havia escrit, destacà el de JJ Llorens, amic seu amb qui havien col·laborat en diverses activats al llarg dels anys i el de Magdalena Miró que es tota una reivindicació del paper de la dona a la història.
Va ressaltar dos treballs que concentren els valors de Puig com historiador. El primer és Vilanova i la Geltrú, 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social (Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat )
El llibre ens explica amb rigor i amb documentació fiable com a Vilanova i la Geltrú, com a totes les poblacions situades a la rereguarda, durant el període 1936-1939, la guerra i la revolució van imposar un trasbals immens en la vida ciutadana. Des del poder local, es va haver dintervenir en problemes greus, no previstos i apareguts de sobte, com ara l’organització i el control de l’activitat econòmica; la manca progressiva d’articles bàsics; la creació d’escoles públiques per suplir les religioses; la defensa passiva, en especial contra els bombardeigs.
Aquest edició és la versió amplada i millora la que ja s’havia publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. Aquesta versió definitiva té un pròleg de Paul Preston, historiador i expert en la guerra civil de reconeixement mundial.
El segon llibre que va valorar de manera extraordinària és el Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú; dones i homes que han fet història que va fer Francesc X. Puig Rovira amb la col·laboració de Judith Barbacil Mestres. Un treball enorme amb més de 700 entrades i biografies de les persones que han deixat petjada a al ciutat. Molt ben treballat i amb criteris definits. És una obra cabdal per la història de la ciutat i també un material molt apreciable pels historiadors.
Xavier López va finalment glosar el seu enorme treball, la gran quantitat de publicacions en que Puig va participar i l’enorme treball de documentació que queda a l’abast dels nous historiadors.
Finalment la Mireia Rosich va parlar de la vessant vinculada a l’art de Puig Rovira.
El qualificà com una persona que va ser un col·laborador extraordinari pel Museu, pels seus coneixements, per la seva amplia coneixença d’artistes i membres de la comunitat artística i per la feina que de manera desinteressada va fer al servei del Museu i la seva projecció.
Va explicar la Mireia el fet que Puig Rovira fos nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (La Reial Acadèmia de Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una entitat de dret públic que te per objectius practicar, potenciar i difondre la investigació de les arts a Catalunya.
L’acadèmia conserva i amplia un ric patrimoni artístic integrat per col·leccions de pintura, escultura, dibuix, gravat, fotografia i totes aquelles que es corresponen amb les diferents especialitats actuals i futures. Així mateix conserva i posa a disposició dels estudiosos la b dels estudiosos la biblioteca i els seus arxius), és un honor personal però també per tota la ciutat.
.
La Mireia Rosich ens va oferir un recorregut per tot uns seguit d’exposicions que sota la voluntat de projectar cap el futur a artistes reconeguts de la nostra ciutat. Des de Pau Roig a Damià Torrent, des de Francesc Ràfols a Rafel Sala Marco. Un seguit d’exposicions que demostren el treball ingent d‘investigació de Puig Rovira assessorant, treballant directament perquè l’exposició hi hagués el màxim d’obra exposada, facilitant contactes i cessions d’obres …
Molts anys de treball i col·laboració de manera desinteressada amb el Museu Balaguer.
Destacà també el prestigi que tenia Puig Rovira entre els seus col·legues del món de l’art. Molta feina, ha deixat un pòsit immens en el camp de la informació sobre el món de l’art i també el contactes que tenia entre els experts.
La Sra. Rosich va dir que la seva absència es notaria i molt sobretot pel que podia significar de rebre coneixement, del debat intel·lectual i també de transmetre uns coneixements i experiències de gran valor, insubstituïbles.
En definitiva va ser una sessió emotiva per recordar la figura de Puig Rovira i la seva importància en el camp de la cultura, la història, i molt aspectes de la ciutat pel seu sentit cívic i del valor del servei públic al comú.
Finalment l’Alcalde la ciutat el Sr. Juan Luis Ruiz, present a l’acte, va anunciar que l’ Ajuntament ha començat a fer el tràmits per atorgar el reconeixement de Fill Predilecte a Puig Rovira així com l’elaboració d’un retrat a càrrec del periodista i escriptor Jordi Amat.
