Aquesta podria ser una de les conclusions de la xerrada de la Dolors Camats Present i futur de la Unió Europea. La xerrada que ens va oferir la Dolors el passat divendres va ser una més que interessant exposició de com es va conformar la Unió Europea i quina és la situació actual i va llançar alguns reptes del cara al futur.
La ponent va fer una declaració de principis. Va indicar clarament que ella parlava des del convenciment europeista, que defensa la Unió Europea i creu que la construcció europea és un projecte polític excepcional.
Dolors Camats va explicar que treballa a la Fundació Catalunya Europa, de la que n’és directora, aquesta fundació la va crear Pasqual Maragall quan va deixar la política de primera línia per seguir amb el treball de difondre l’europeisme. En el seu manifest fundacional Pasqual Maragall afirmava La personalitat nacional de Catalunya està dotada d’una innegable vocació europea. Catalunya forma part de la història d’Europa. Catalunya és i vol continuar sent, una regió potent d’Europa i un dels seus motors. Catalunya pot aportar al patrimoni comú europeu la seva prosperitat econòmica, la seva capacitat d’innovació, la seva cohesió social i la seva identitat cultural i lingüística. I a la vegada, Catalunya vol aprendre i intercanviar idees, models, propostes i projectes amb la resta de regions i nacionalitats europees………
La Fundació Catalunya Europa neix amb el propòsit d’invertir en la recerca dels coneixements i de les bones pràctiques que configuren aquest ideal europeu d’excel·lència democràtica, cívica, econòmica i social. Amb la certesa que Catalunya pot aportar molt, però aprendre encara més. L’activitat de la Fundació es guiarà per la convicció que la lliure circulació d’idees, de projectes i d’experiències és necessària per estimular la creativitat i l’emulació.
Dolors Camats va fer una mica d’història de com es va fundar la Unió Europea, va recordar el Manifest de Ventotene, un document elaborat per diversos intel·lectuals i lluitadors italians a l’any 1941 encapçalats per Altiero Spinelli que va ser una dels principal redactors del Manifest de Ventotene, un text que va establir les bases del moviment federalista i europeista que seria decisiu en la creació del que avui coneixem com a Unió Europea. En la seva redacció, van col·laborar-hi uns altres dos intel·lectuals italians que compartien confinament amb Altiero Spinelli, Ernesto Rossi i Eugenio Colorni, tot reivindicant una Europa Federal.
Més endavant ens va parlar de la declaració de Shuman que va ser el punt inicial de construir una unitat europea amb al pau com l’element centrals de les seves actuacions. Calia evitar una nova guerra. Robert Schuman era ministre francès d’Afers Estrangers, va pronunciar la Declaració que porta el seu nom el 9 de maig de 1950. Hi proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, els membres del qual posarien en comú la producció de carbó i d’acer.
La CECA (formada a l’origen per França, Alemanya Occidental, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) va ser la primera d’una sèrie d’institucions supranacionals que es convertirien en el que és avui la Unió Europea
A partir d’aquí s’ hi van anat adherint països i s’han assumit polítiques, socials, econòmiques, i reivindicacions de caràcter geopolític.
Va fer després, Camats, una reflexió a l’entorn dels processos de canvis quan a l’any 1986 Espanya i Portugal signen el tractat d’adhesió a Europa. Canvis importants des del punt de vista estructural, amb un espai de relació molt més ampli i amb més oportunitats . Aquest incorporació va fer que es podés donar per acabada la transició política i va portar estabilitat, més seguretat i una obertura molt més gran cap la Comunitat Europea. També va portar alguns inconvenients com el procés de reestructuració i transformació industrial amb moltes afectacions.
Ara ja és normalitat absoluta la nostra pertinença a Europa que va portar també l’adhesió a l’OTAN desprès d’un controvertit referèndum. Segons ens va dir Dolors Camats en els euro baròmetres que van sortint, els espanyols són els ciutadans que més valoren aquesta pertinença.
De cara al futur, va recalcar la ponent que es planteja un debat sobre si cal ampliar els nombre de països de la Unió o bé el que cal és que els Estats cedeixin més competències a la Unió. I reflexionar sobre el veto de les resolucions que comença qüestionar-se ja que moltes vegades és un fre a acords globals i mes ara que hi ha forces que volen desmantellar des del mateix Parlament, la Unió Europea.
Va comparar com Europa va reaccionar a les dues grans crisi que ha patit, l’econòmica i bancària del 2008. Llavors Europa va apostar per mantenir l’estabilitat financera i en la crisi de la Covid en que hi va haver una resposta unitària, solidària i clara actuant com una autèntica unitat d’acció.
O encara veure la reacció solidària i ràpida d’Europa davant la guerra d’Ucraïna i una certa distància i divisió que sembla que hi hagi en el tema de Gaza
De cara al futur Europa haurà de plantejar-se tres aspectes claus: els valors, la competitivitat i la seguretat.
En el tema valors caldrà segur apostant per la solidaritat, la defensa de la diversitat, els ideals democràtics la mobilitat, la immigració…
Pel que fa a la competitivitat va llançar algunes advertències davant la posició actual dels EEU que segons quines actituds mantinguin seran un atac al model de vida europeu. Pel que fa a la seguretat ja veiem en aquets moments com hi ha una forta pressió per augmentar els pressupostos de defensa i també la seguretat.
Dolors Camats va acabar amb dues reflexions interessants que treballen des de la Fundació. La primera com es podria donar més pes i protagonisme a les regions i a les ciutats en la construcció d’aquest futur de la Unió Europa amb construcció permanent. La segona reivindicar el paper de les dones en la construcció d’Europa. I en aquest sentit va comentar que la Fundació Catalunya Europa ha publicat un treball que explica la contribució de els dones en la construcció de la Unió Europea. Un treball de Júlia Manresa. El llibre ens explica : La construcció europea també va ser cosa de dones. Aquest treball n’és una petita mostra. Prenent el fil obert per un escàs grup d’historiadores, Les dones a l’ombra de la construcció europea explora la vida, contribució i evolució del grup d’influència política Femmes pour l’Europe, fundat a Brussel·les el 1974 per l’activista antifeixista Ursula Hirschmann, cofundadora també del Moviment Federalitsa Europeu juntament amb Altiero Spinelli. A partir d’aquí, s’analitza la rellevància i particularitat d’aquest grup, format per altes funcionàries de la Comunitat Europea, acadèmiques i també activistes, que van entendre que, en unes institucions europees mancades de legitimitat democràtica, la tasca de lobby era fonamental per donar a les dones la veu, paper i influència que mereixien. Van ser elles mateixes, des de dins les institucions europees que sovint criticaven, les que van lluitar perquè altres dones i les seves organitzacions tinguessin veu a Brussel·les, centrant els seus esforços en qüestions tan fonamentals com la participació de les dones en les primeres eleccions europees per sufragi universal del 1979 o la directiva per a la igualtat salarial.
Ursula Hirschmann
Per entendre la rellevància d’aquesta organització, aquest treball exposa breument la figura de cinc de les integrants i impulsores més fonamentals de Femmes pour l’Europe, com la directora del Servei d’Informació a la Dona de la Comissió Europea, Fausta Deshormes La Valle, o l’acadèmica i experta en dret social i europeu, Éliane Vogel-Polsky. I per últim, es corrobora el vincle entre aquesta organització dels setanta i l’encara actiu Lobby Europeu de Dones, fundat també a la capital belga el 1991.
Un conferència molt interessant la de Dolors Camats que va posar en evidència la seva notable preparació i coneixements del projecte de la Unió Europea i ens va ajudar a saber-ne més coses i donar-nos algunes pistes sobre el futur .
