El proper divendres dia 15 de novembre ens endinsarem en la història de la nostra ciutat i ho farem a través de la conferència “ Vida Nova a redós de la Geltrú. 750 anys de la Carta Pobla”. La xerrada serà a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC i anirà a càrrec de Xavier López Soler, historiador i conegut ja a l’Aula per algunes altres conferències que ens ha ofert.
Coneixem la llegenda de la fundació de Vilanova… Fem memòria: Hi havia una vegada un castell a l’antic barri de la Geltrú on hi vivia un feudal despietat i envejós. Com que no l’estimava ningú, va proclamar una llei que s’anomenava “dret a cuixa” que consistia en que totes les noies que es casaven dins el seu territori havien de passar la nit de noces amb ell.
Una parella que es volia casar no estava d’acord amb aquesta llei i va fugir de la Geltrú per anar-se’n a casar al poble veí de Cubelles. Van demanar ajuda al senyor feudal de Cubelles i aquest els va donar permís per casar-se i construir una caseta a l’altra riba del torrent.
Amb el temps, dins del seu terme i protecció, moltes altres parelles que tampoc estaven d’acord amb la llei del feudal de la Geltrú, van anar fent el mateix i es van traslladar a l’altra riba.
Així va néixer la Vilanova de Cubelles, actual Vilanova i la Geltrú.
Tota aquesta història té el valor de representar el naixement de la ciutat com entitat a través de la Carta Pobla, ara ha fet 750 anys. La carta de poblament o carta pobla era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d’obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades per interès econòmic o estratègic durant la reconquesta. La conformació de Vilanova com a ciutat va lligat a l’imaginari d’ una de les llegendes potser més explicades a la nostra ciutat, una llegenda que ens parla dels mals usos medievals i ens explica una història d’emancipació.
Així doncs, elevar el fet fundacional de la llegenda del dret de cuixa al fet de que fou un element d‘emancipació del pobladors respecte de la vila de Cubelles i per tant d’aconseguir un drets que fins el moment no gaudien i combatre els “mals usos”
La Carta Pobla fou atorgada pel Rei Jaume I a l’any 1274. Explica la Blanca Cuatrecasas en un documentat article al 08800: Vilanova de Cubelles va néixer al segle XIII, molt més tard que la resta de poblacions catalanes. Aquest fet vindria produït perquè durant molts anys el Penedès fou frontera amb el Camp de Tarragona, considerada “terra de pagans”, fins que no arribà una época. d’expansió, de pau i de seguretat, quan el perill jo havia passat. Aquest territori no començà o rebre els nous pobladors.
I encara més endavant afegeix : l’objectiu principal de Jaume I a l’atorgar la carta de Vilanova no va ser altra que poder comptar en aquesta zona d’un centre urbà i marítim, enfront del poder episcopal representat pel districte de Ribes. Venia a ser una rèplica de Vilafranca, establerta com a domini reial ja en l’àmbit d’Olèrdola des de mitjans del s.XII. Així doncs. Jaume I aconseguia el seu domini a Vilafranca, a l’interior del Penedès, i a Vilanova, en la part costanera. Política reial d’estructuració d’aquesta comarca com a zona indispensable de relació i comunicació amb les terres de ponent i cap a la nova regió valenciana.
El ponent de la conferencia Xavier López Soler és nascut a Vilanova i la Geltrú. Graduat en Història per la Universitat de Barcelona (2014) i màster en Història Contemporània i Món Actual per la mateixa Universitat i la UOC (2015). Actualment, està realitzant una tesi doctoral dins el programa “Societat i Cultura”, de la Universitat de Barcelona. Ha escrit en revistes acadèmiques sobre temàtiques de la Guerra Civil i el franquisme. Forma part i participa en diverses societats culturals de Vilanova i la Geltrú. Ha escrit en revistes acadèmiques sobre temàtiques del segle XX i també de caire local.
Ha publicat diversos llibres com L’ Abans, Recull gràfic de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú Calendari Festiu, junt amb Francesca Roig , Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú: Més de dos segles d’història ( 1814-2021)