Sovint desconeixem algunes de les realitats que tenim més properes.
La conferència d’aquest divendres, impartida per Xavier Duran Esteva, dissenyador gràfic, editor, expert en art digital i escultor vilanoví, mirava d’aproximar-nos a la figura i aportacions d’un dels personatges més singulars, significats i alhora desconeguts del segle XIX: Eduard Toda i Güell (Reus, 1885- Poblet, 1941), amb una important petjada en la cultura vilanovina i tanmateix massa ignorat per molts de nosaltres.
Basant-se en les investigacions realitzades durant els dos últims anys, a partir d’una extensa documentació: dietaris de viatge, memòries, llibres escrits pel mateix Toda, escrits de cessió, premsa de l’època, fotografies, calcs… i després de visitar alguns dels museus on s’exhibeixen les col·leccions d’art i etnologia egípcia que el diplomàtic va cedir, Xavier Duran ha escrit dos volums de Viatges per l’Egipte d’Eduard Toda i Güell 1884-1886, que recullen les experiències i troballes del viatger en els dos anys en què va recórrer Egipte en companyia d’un grapat d’egiptòlegs.
Després de fer una semblança d’aquest complet i interessant personatge: diplomàtic, viatger, bibliòfil i egiptòleg per vocació, el conferenciant es va centrar en la descripció d’aquests gairebé dos anys (entre els 29 i 31 anys) en què Eduard Toda, cònsol al Caire, va recórrer Egipte, passejant per deserts i monuments, i sobretot de l’última expedició en què pujant pel curs del Nil en un vaixell de vapor en sentit invers al del seu curs, va participar en la descoberta i obertura de la tomba de Sennedjem, un ric artesà assentat al costat de la Vall dels Reis, la primera en ser oberta i que es trobà intacta.
Curiosament, tot i ser l’únic que no era egiptòleg de formació, Eduard Toda va fer de documentalista d’aquesta darrera expedició i a la memòria publicada posteriorment hi afegí una gran quantitat de fotografies i precisions de gran valor testimonial.
En tornar a Europa, el diplomàtic, que ho va fer amb una completa col·lecció d’antiguitats i molt materials valuosos es dedicà a la divulgació i a l’escriptura de les seves experiències, i va repartir aquest llegat entre diversos museus, un dels quals, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, gràcies a l’amistat que unia a Don Víctor i al diplomàtic esdevingut egiptòleg, va ser destinatari d’una àmplia mostra: més d’un centenar de peces i una quantitat semblant de fotografies i calcs d’un interès extraordinari.
Xavier Duran va acabar la seva exposició remarcant la importància del llegat vilanoví i de la seva evolució no exempta d’episodis novel·lescos (com la llegenda sobre l’entrada de la mòmia Nessi en el país, o el robatori de part de les peces per part d’EriK el Belga, el 1981).
La conferència, que es complementarà el pròxim dimarts, 13 de desembre, amb una visita a la col·lecció egípcia del Museu Víctor Balaguer, comentada per la seva directora, Mireia Rosich, va ser seguida amb interès per una àmplia i atenta audiència.
