PROPERA CONFERÈNCIA , DIA 20 DE MAIG

Conèixer una mica més a Leonardo de Vinci

Divendres vinent ens aproximarem a la figura de Leonardo de Vinci amb la conferència de Jordi González Llacer : “Leonardo, l’home total del Renaixement” , com sempre a les 7 de la tarda a la Sala d’actes de l’UPC.

El principal moviment cultural í artístic dels segles XV i XVI es va anomenar Renaixement, perquè  va suposar  un retorn a les formes clàssiques de la cultura del grecs i els romans; es tractà de posar en valor els cànons clàssics 

El Renaixement situa l\’home al centre de l\’univers.  Durant l\’època medieval la cultura havia estat molt condicionada per la religió , perquè el centre era Déu i, per això, els estudis més importants eren els teològics.  En el Renaixement la cultura fa un gir important , perquè posa el centre d\’atenció en l\’home.

En aquest moviment, nascut a Itàlia al segle XV í propagat per tot Europa al segle XVI, hi trobem molts dels trets que caracteritzen la nostra civilització actual Els artistes del Renaixement van buscar la bellesa en la proporció í l\’equilibri, vetllant pel traç del dibuix i les qualitats cromàtiques .

L’ humanisme és el moviment intel·lectual del Renaixement, que revalora la dignitat de I\’esperit humà, enllaçant la cultura de l\’època amb l\’Antiguitat clàssica.  

En el moviment del Renaixement destaca Leonardo da Vinci que es posa com exemple  i model del que ha de ser un artista del Renaixement. Va néixer Leonardo el 15 d’abril del 1452 a Vinci, un poble de la Toscana. Marxa a Florència on es va criar i es va formar, al taller d’Andrea del Verrocchio,   i amb només 20 anys ja el trobem com a mestre independent.

Es trasllada a  Milà on  va deixar obres tan conegudes com La mare de Déu de les roques o el fresc del Sant sopar del refectori del convent de Santa Maria delle Grazie.

Torna a Florència després d’un periple per algunes ciutats italianes com Màntua o Venècia. A la seva ciutat va realitzar la que probablement és la seva obra més reconeguda La Gioconda. De tornada a Milà l’any 1506, l’ interés de Leonardo anava dedicant-se cada vegada més als estudis científics i menys a la pintura. Traslladat a Roma per uns pocs anys, finalment va instal·lar-se a França sota la protecció de Francesc I. Allí va viure els seus darrers anys dissenyant projectes urbanístics, drenatges de rius i una immensitat més de projectes fins que va morir l’any 1519.

La conferència anirà a càrrec de Jordi González Llàcer.  En el  Diccionari d\’historiadors de l\’art català, valencià i balear  hi hem trobem les dades següents:

Jordi González Llàcer és fill de la pintora Teresa Llàcer i germà dels pintors Helena González Llàcer i Àngel González Llàcer. És llicenciat en filosofia i lletres (divisió de geografia i història, secció d’art) a la Universitat Autònoma de Barcelona (1983) i doctor en geografia i història (Departament d’Història de l’Art) a la Universitat de Barcelona (1996). El 1996 obtingué el diploma d’anglès com a llengua estrangera (Proficiency in English) a l’Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona.

Entre els anys 1981 i 1992 treballà per a diferents editorials especialitzades en llibres d’art (Diccionari Ràfols, Àmbit i Electa España). Els anys 1989 i 1990 impartí classes d’història de l’art a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i l’any 1993 ingressà en el cos de professors de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, una tasca docent que exercí fins al 2001.   Ha publicat diversos llibres i monografies sobre l’art català dels segles xix i xx, com ara l’àmplia monografia Joaquim Vayreda —en col·laboració amb Jordi À. Carbonell— (Sabadell, Ausa, 1993) o les biografies dels pintors José Nogué Massó 1880-1973 (Barcelona, Edicions Catalanes, 1990) i Joan Serra (Sabadell, Ausa, 2003), així com nombrosos articles en qualitat de corresponsal a Barcelona de la revista Antiquaria, que s’edita a Madrid.
Entre els anys 1997 i 2008 comissarià diverses exposicions i publicà textos monogràfics i catàlegs sobre els pintors Josep Cusachs, Josep Amat, Jordi Freixas Cortès i Ramon Sanvisens —  El Pintor davant l’espill. Els autoretrats de Ramon Sanvisens (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990)—, així com sobre els dibuixos de Nonell, Xavier Gosé, Opisso, Manolo Hugué, Picasso i Ramon Casas, entre d’altres, que pertanyen a la Fundació Francisco Godia —Del Modernisme a les avantguardes (Barcelona, Fundació la Caixa, 2003).
Durant aquests darrers anys s’ha dedicat intensament al dibuix i a la pintura, modalitats que també ha impartit com a professor a l’Escola d’Art Sanvisens de Barcelona. Paral·lelament ha desenvolupat una intensa tasca com a conferenciant i director de seminaris d’història de l’art a la Fundació Godia, al Cercle Artístic de Sant Lluc, a la xarxa catalana d’Aules d’Extensió Universitària i a altres entitats i institucions de difusió cultural.