CONFERÈNCIA DEL DIA 8 D\’ABRIL

Reivindicació del ratpenats.

El català designa el ratpenat servint-se dels mateixos patrons que les altres llengües. El considera un ratolí (mur en llatí) cec, d’on vénen muricec i les variants mulicec,esmoriac (per contaminació amb ratpenat),esvoriac, voliac (per contaminació amb volar).

També és una rata amb ales, és a dir, pennada, una paraula que podeu trobar als diccionaris catalans. És un cultisme que ve directament del llatí pennatus i vol dir ‘proveït de plomes’. Els compostos ratpenat i ratapinyada signifiquen ‘rata amb ales’.

Altres noms que ens van dir els oients del Joc de paraules van ser aquests: molicec (Lleida), burisec (Pallars Sobirà), mocegaló (Crevillent), esmoriec (Arbeca), pena-rats (Vall de Cardós), ratapenera (Perpinyà), ratapatxets (Valls, Pla de Santa Maria), ratapenada (Banyoles)…

Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 219 ( del Racó català)

 Donant molts diversos noms   dels Ratpenats va començar   en Sergi Torné la seva conferència  “Ratpenats de protectors a empestats” que va ser un exhaustiu i més que interessant compendi de coneixements i curiositats del ratpenat.

Els ratpenat són de l’espècie Quiròpter,  que deriva del grec i vol dir “ ma alada”. Tenen una estructura òssia com la nostra als braços  però en tenir una membrana que uneix el dits ( el patagi) els permet volar.

Són els únics mamífers voladors i són coneguts des de la més remota antiguitat i fins i tot es creu que podien haver conviscut amb els dinosaures.

N’hi ha prop de 1200 classes , el més gran és la Guineu voladora de Filipines que té  una envergadura molt gran  , gairebé de 1,5 metres i el més petit el rat penat Borinot que arriba fins els 3 centímetres.

El ratpenat és un animal amb un alta representació en la simbologia de molts indrets des de les antigues cultures maies i asteques que l’associaven al deu de la fertilitat femenina o a l’inframon, fins a la India i al Xina tenen un valor positiu i de sort.

A Europa és mal  vist històricament i s’ha associat a formes del mal, del diable, però també hi ha aspectes positius com la llegenda que acompanya la presa de València per part de Jaume I quan un  ratpenat el va avisar de l’atac del sarraïns, des de llavors moltes ciutats de l’antiga Corona d’Aragó porten un ratpenat coronant el seu escut heràldic. A Barcelona també hi era però va ser substituït per una corona reial però en molts elements arquitectònics de la ciutat hi apareix i el tenen com a  símbol.

El ratpenats no són rates voladores, no són vampirs ni són cecs, . S’alimenten de fruita, nèctar i mosquits.

Volen, de nit perquè la seva envergadura sobretot la de la membrana atrauria massa sol i els podria deshidratar , té una visió excepcional contra el que es pensa i s’orienta pel retorn dels sons que va emetent que el situen perfectament en l’espai .

Certament són portadors de virus i bacteris com molts del animals però el fet que s’hagi associat a la transmissió del virus de la COVID els ha donat mala fama. El que cal dir és que no hi ha una infecció o transmissió directa del ratpenat a l’home sinó que es la infecció passa a través d’altres animals .

En Sergi Torner va mostrar  algunes imatges de mercats d’animals salvatges i en les condicions en que es venen i no hi ha dubte que són d’alt perill per les infeccions ja que no hi ha cap tipus de condició sanitària ni inspecció.

Els ratpenats són també mot beneficiosos i el conferenciant va donar dades sobre els costos que es van estalviar els pagesos i productors de cereals per l’efecte aturador de plagues que tenen  menjant-se molts dels insectes que propaguen les malures als vegetals. Així mateix la seva cacera de mosquits evita moltes transmissions.

Per tant la seva funció és benefactora malgrat en aquests moments el gruix de l‘opinió estigui contra ells.

\"\"

Web sobre ratpenats. ajuntament de Sant Coloma de Gramanet (Ecometroploi)

 

En l’actualitat hi ha perills que assetgen al futur del ratpenat els canvis en els seus hàbitats naturals, els pesticides, la contaminació de l’aigua, les rehabilitacions d’antics edificis  i els molins de vent són aspectes que cal tenir en compte per preservar l’espècie .

Sobre la seva acció benèfica hi ha documentació al Museu  de Ciències Naturals de  Granollers que va fer uns estudis  sobre la seva acció  al Delta de l’Ebre amb conclusions molt interessat de la bonança de la seva existència i presència.

Sergi Torné va reivindicar dons els ratpenats i en la seva xerrada vam conèixer molts aspectes que fins ara ens eren desconegut.

Així doncs quan veiem un ratpenat , pensem que tenen més accions  positives que negatives.

\"\"   \"\"