CONFERÈNCIA DEL DIA 25 DE MARÇ

L’abocador el Garraf s’assembla a servir un plat de sopa en un colador.

 Amb aquesta  frase que  descriu amb claredat i plasticitat  el que significa l’abocador, el Dr Josep Antoni Herrera posava de manifest  en la seva  conferència  “1972-2022, cinquanta anys de l’abocador de brosses del massís del Garraf” l’error d’ubicar l’abocador en el pitjor lloc que  es podia. La vall de Joan certament és una vall que està plena d’avencs i cavitats, fins disset se’n conten i això cal afegir-hi que es va fer un segellat precari i maldestre  del lloc on s’havia d’abocar. Tot això va fer que les pitjors previsions de contaminació que feien els experts s’hagin complert i en una magnitud molt més gran de la prevista.  

Val al pena llegir  algunes notes històriques que l’ Institut d’Estudis Penedesencs va publicar per il·lustrar la conferència del Dr. J.A. Herrera, ja que són eloqüents i expliquen amb  claredat la rapidesa d’actuació. Les dades expliquen la cronologia a gran trets de la vida de l’abocador:

El 8 d’agost de 1972, el diari El Noticiero Universal, a primera pàgina informava: “Barcelona dispone ya de un vertedero de basuras. Una enorme fosa natural del macizo de Garraf ha sido el lugar elegido”.

 Sobre la situació que va generar no només la ubicació sinó també la forma de gestionar els residus ho expressava el Dr. Ramon Folch i Guillen (Doctor en Biologia, qui va ser Consultor Ambiental de la UNESCO (París), Secretari General del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (La Plata), President executiu d\’ERF – Gestió i Comunicació Ambiental S.L. (Barcelona)) a la revista núm. 20 del Departament de Medi Natural de la Generaltitat de Catalunya (juny 1998). 

 “El projecte era tècnicament catastròfic (consistia en abocar i llestos, sense cap tractament de la brossa, sense impermeabilització, sense estació recol·lectora de lixiviats ni res de res) i el lloc, el més inadequat: un massís càrstic de gran bellesa.”

 En aquest article descrivia a continuació les accions de protesta i d’avís del risc existent que el mateix 1972 es van emprendre primer amb informes des de l’Escola Catalana d’Espeleologia, amb Joan Raventós i Pau Pérez al capdavant i a la que es van afegir botànics de la Universitat de Barcelona. El resultat va ser finalment un manifest publicat l’octubre de 1972 signat per una vintena de professors universitaris. La difusió que realitzà sobre aquest tema i els problemes derivats ho va continuar fent al llarg dels anys, com es pot veure quan el 2008 prologava un llibre sobre l\’abocador (Pérez de Pedro, P. (2008):

\”Acta d’un enfilall de despropòsits. Entre 1972 i 1974, els despropòsits d’un projecte precipitat i mal ubicat; d’un mal projecte, en definitiva. Entre 1974 i 2006, els despropòsits d’un gestió plena d’improvisacions, si més no en els primers temps….Cal recordar que l’ecologisme català neix amb l’abocador de Garraf…. Uns espeleòlegs es van posar les mans al cap en saber que l’Ajuntament de Barcelona volia abocar escombraries en un massís càrstic i ja hi vam ser… L’abocador de Garraf tancà portes a la darreria de 2006. És un dir. Continua emetent metà a l’engròs i conserva 25 milions de metres cúbics de brossa només mig mineralitzada. En planta, ocupa més de 86 hectàrees (no havia d’arribar a les 62). Dista molt d’haver mort. Anirà donant senyals de vida durant molt de temps perquè fou un mal projecte no prou ben gestionat traduït en una hipoteca territorial d’amortització interminable\”

Per la seva part, el  Dr. Ramon Margalef López, publicava al diari Tele-Express també el 1972, avisava: 

 \”El problema de la contaminación es la falta de retorno a la naturaleza de lo que el hombre extrae de ella para sus necesidades….extraer dinero de las basuras es una utopia. Debe enfrentarse desde la realidad de un servicio público. Por otra parte, el conocimiento científico nos ha de ayudar a prevenir el futuro, anticipándonos a los acontecimientos\” 

El mateix Dr. Margalef publicava al Correo Catalán del 6 de febrer de 1973, també sobre l\’abocador del Garraf: \”La falta de planificación que se padece es general\”. Dins la mateixa línia el Dr. Felip Soler Sabarís, al mateix diari  i data, referint-se al mateix abocador, afegia: \” Creo que sí que hay peligro para la salud pública\”,

El 3 d\’abril de 1974 s\’inicien els primers abocaments i s\’inaugura oficialment unes setmanes després. Aquest mateix any s’organitza el IV Simpòsium de Bioespeleologia de 1974 (Barcelona), entre les ponències presentades per l’autor d’aquesta conferència es troba la titulada  \”L\’abocador de brosses del Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleològiques\”. En ella,  bàsicament es plantejaven dues hipòtesis: un emplaçament geològic inadequat i una contaminació del medi natural derivada. Dècades més tard, al 2006, el mateix autor realitza la seva tesi doctoral a la UPC de Manresa sobre enginyeria ambiental del abocadors complexos, prenent com a exemple el de Vilanova i la Geltrú, i a on assaja per primera vegada al món, i amb èxit, la extinció de la combustió interna dels abocadors amb injecció profunda de nitrogen líquid criogènic. La tesi doctoral íntegra es publica a l\’IEP al desembre de 2020. La seva tècnica també va ser aplicada al 2020 en l\’abocador de Garraf

L’abocador del Garraf va restar en funcionament fins l’any 2006 en que cessen els abocaments, i el 2021 es va donar per definitivament clausurat i tancat.

El Dr. Herrera va explicar al feina que s’està fent en aquest moments després de poder constatar que els problemes mediambientals que provoca l’abocador del Garraf estan en els àmbits físics, químics i biològics;  problemes que a més es poden agreujar si hi ha interaccions entre aquets possibles reaccions combinades.

Va fer un repàs de com els aqüífers es van contaminar i per via de la canalització interna dels fluids que es desprenen de l’acumulació  de brosses en contacte amb l’aigua de la mateixa pluja a la que es mou en el substrats del massís , així els pous d’aigua fins a dos quilòmetres de l’abocador contenen partícules contaminants i també l’aigua del mar ha tingut episodis de contaminació a través del desguàs  de corrents d‘aigües  subterrànies, la més importants d’elles és la coneguda com  La Falconera .

També s’ha detectat en forces dels avencs propers a l ‘abocador la presència de gasos tòxics com pot ser el Co2 i anhídrid sulfúric així com al presència del gas metà. Alguns d’aquets gasos són emmagatzemats en dipòsits però avui ja es pot constatar la presència en totes els cavitats properes a  la Vall de Joan i que posa en perill la presència d’espeleòlegs.

El Dr. Herrera a través d’un seguit de mapes va significar els àmbits de contaminació i de com el segellat de l’abocador té alguns problemes que fa que s’hagi de fer un seguiment constant i permanent de l’evolució dels elements tòxic i el  control de les aigües.

Va explicar que per saber el tractament que caldria fer per minimitzar riscos tot just es tenen algunes dades que impedeixen encara  fer una diagnosi correcte. Creu que fins l’any 2050 hi haurà vestigis de contaminació evidents , però que tot plegat té encara moltes incògnites.

Va explicar que calen sèries més llargues de dades per tenir resultats precisos, que caldria posar una xarxa de petits sismògrafs ja que la pròpia combustió interna ha originat alguns esfondraments i s’han produït petis terratrèmols i també caldria comprovar cíclicament els elements contaminants  per evitar riscos.

En definitiva que hi ha les primeres anàlisis però en calen més per tenir certeses i seguretats de la situació.

Josep Antoni Herrera va fer referència també a l‘abocador vilanoví avui ja segellat i ben segellat que hi ha al Coll de Ferran, d’aquest abocador i de tot el tractament que es va fer per segellar-lo definitivament  rebaixar-ne els nivells de contaminació adequadament en va sortir la seva tesi doctoral.

Una sessió altament interessant en que vam conèixer els problemes de l’abocador del Garraf fruit d’una mala decisió que cinquanta anys més tard encara pot provocar algun que altre maldecap.

I també vam poder constatar els amplis i documentats  coneixements del Dr. Herrera que va fer una magnífica i entenedora  dissertació.

\"\"