CONFERÈNCIA DE L’11 de MARÇ

El camí de recerca , un camí  d’estima , d’humilitat i d’obediència.

 Divendres vam poder escoltar un magnífica lliçó de vida.

Dolors Margalet, una de les germanes benedictines  del Monestir de Sant Benet de Montserrat ens va  explicar el que significa l’ordre i la vida  monàstica i també compartir  algunes explicacions, fruit de les seves  pròpies experiències en la vida monacal.

La Dolors Margalet, vilanovina amb una llarga trajectòria en el món de l’educació va professar ara fa més de vint i cinc anys i acumula un seguit d’aprenentatges que ens va voler transmetre a través de la conferència “ La vida monàstica, un camí de recerca”

A manera d’introducció, la Dolors ens va presentar el Monestir de Sant Benet i la seva història. És la  comunitat benedictina més recent de Catalunya, fundada el 1952 a la muntanya de Montserrat de la unió de dues comunitats preexistents: Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (c. 1236-1952) i Sant Benet de Mataró (1881-1952).

El monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, fundat fora muralles de Barcelona el 1236, fou la primera comunitat clarissa de Catalunya. Si bé, és cert que en posterioritat, el 1513, la comunitat de monges clarisses es passà al ordre benedictí, fins a la seva extinció el 1952. Moment en el qual es fusionà amb el monestir benedictí de Sant Benet de Mataró, fundat el 1881 a la ciutat de Mataró per una monja del monestir de Sant Daniel de Girona i una altra de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, les quals recercaven un model de vida comunitària més proper als inicis de la regla de Sant Benet. Amb la Guerra Civil Espanyola les monges de Sant Benet de Mataró perderen el monestir i al retornar el 1939 els monjos de Montserrat els cediren temporalment el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Fou en aquest monestir romànic, testimoni de la primera presència de vida religiosa reglada a la muntanya de Montserrat, a on el 13 de maig de 1952 les dues comunitats de benedictines es fusionaren, extingint-se així Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, i fundant-se de nou la jove comunitat de Sant Benet de Montserrat, qui des de 1954 resideix en l’actual monestir de Sant Benet que ocupa bona part de l’espai del que va ser l’Hotel Marcet.

La figura de Sant Benet és clau en l’ordre monàstic i va fer aportacions importants que avui encara tenen  actualitat adoptant-les als nostres dies. La seva “regla” va ser considerada com una mena  de manual de bones pràctiques monàstiques. A la web del monestir de Sant Benet tal i com va explicar la Dolors hi podem trobar alguns aspectes interessant sobre el que significa la Regla :La regla de sant Benet es va imposar molt aviat en moltes comunitats i va tenir una extraordinària difusió… Hi havia moltes regles monàstiques anteriors i contemporànies, però la Regla de sant Benet destacava pel seu sentit de l\’equilibri: només pretenia ser un instrument modest al servei dels que volen caminar per les sendes de l\’evangeli: no volia que la lletra matés l\’esperit i recordava insistentment que l\’únic centre de la vida monàstica és Crist.

A través de la xerrada vàrem poder descobrir com és el dia a dia del monestir, 5 moments d’oració, reflexió personal , temps de treball i també per el debat i reflexió col·lectiva ja que les decisions importants es prenen democràticament i amb la participació de tota la comunitat.

Pel que fa el treball La Dolors ens va explicar que ara treballa  el taller de ceràmica pintant els originals. La ceràmica   és una de les activitat que aporta fons al Monestir. Treballen per la seva pròpia botiga i també amb encàrrecs particulars. però sense perdre l’estil que les caracteritza.

Hi ha també activitats vinculades a l’estudi i  de fa un parell d’any han començat una proposta que és l’escola Sinclètica una combinació d’espiritualitat i art. També la possibilitat de fer-hi trobades i recessos espirituals.

Però també la Dolors va entrar en temes més properes com la seva experiència en la seva entrada en el monestir. Dubtes, neguits, experiències de reflexió i de retrobament la porten a entrar al Monestir (primer com novícia), però aquesta entrada va ser  un canvi radical de vida i de renúncia, però tot això es compensat per la plenitud espiritual.

Paraules com caritat, humilitat, obediència van prendre sentit  compartint el coneixement  i les vivències de la Dolors Margalet.

El respecte i la tolerància entre la comunitat i entre la comunitat i l’exterior.

L’eliminació de les ambicions personals per compartir la vida en comunitat. Sabent que són una comunitat imperfecte però la convivència franca ajuda a mantenir l’esperit de concòrdia i estimació.

Els vots com un compromís amb Déu i l’oració com un mitjà per acostar-s’hi.

Va ser la conferència de la Dolors Margalet  una descoberta d’una vida dedicada  a l’oració, al treball i a trobar elements de transcendència però alhora arrelada  a la comunitat i treballant per millorar-la.

Esplèndida xerrada.   

\"\"  \"\"  \"\"