Close

11 desembre, 2021

CONFERÈNCIA DEL DIA 10 DE DESEMBRE

La conquesta de l’espai: 50 anys de l’home a la Lluna

 El professor Francesc Lozano Winterhalder, en qualitat d’expert  en la carrera espacial, va impartir aquesta conferència que estava programada per al curs passat i que va ser suspesa a causa de la pandèmia.

Va articular la seva xerrada en tres blocs:

  1. La història

La carrera espacial s’inicia a l’Alemanya nazi que el 1944 desenvolupa el primer coet per a vol suborbital, a 100 Km. d’alçada, incapaç de realitzar una volta completa. Va ser el tret de sortida perquè els americans i els russos iniciessin una competició per veure qui arribava més lluny, emmarcada en la guerra freda.

Vernher von Braun i Serguéi Koroliov, des dels comandaments respectius, dirigeixen aquesta cursa que té clarament objectius de propaganda política i exhibició de tecnologia puntera.

En els anys posteriors, s’alternen les temptatives i progressos: els satèl·lits Sputnik I i II ( amb la gossa Leika), dels russos, són replicats pel llançament del ximpanzé Ham, el primer homínid que viatjà a l’espai, dins del projecte Mercury,  i l’Explorer 1, que descobreix els Cinturons de Van Allen, per part dels americans.

Hi ha algunes aportacions d’altres nacions: els francesos llancen l’Astèrix 1, el Japó l’Oshumi, la Xina La llarga marxa, i altres com l’Índia, el Brasil, l’ Argentina i Ucraïna s’hi sumen posteriorment.

En els anys seixanta  es fa un pas de gegant perquè s’envien els primers  tripulants humans: el rus Yuri Gagarin, que completa una òrbita en 108’, l’americà John Glenn orbita en el Mercury Atlas 6 i la primera dona, la russa Valentina Tereixkova, en el Vostok 6.

També es produeixen alguns grans desastres, com quan s’incendia un mòdul  abans de despegar i s’escampa a tota la base, on moren 78 persones, en una base russa.

Sembla que els russos anaven prenent la davantera fins que J. F. Kennedy en els seu Moon Speech promet que ells arribaran a la Lluna els primers.

  1. Objectiu: la Lluna

Kennedy no ho arribarà a veure, però el programa Apollo va fent passos de gegant en l’aconseguiment d’aquest objectiu: els Apollos VIII, IX i X ja fan assajos fins a descendir a 15 Kms. de la Lluna.

El gran dia arriba: el 16 de juliol de 1969, l’Apollo XI alluna al Mar de la Tranquil·litat i N. Amstrong i B. Aldrin s’hi passegen, mentre M.Collins orbita el satèl·lit.

L’any següent es produeix un greu accident en l’Apollo 13, que posa en perill la vida dels tres tripulants, que finalment aconsegueix tornar sans i estalvis.

Encara hi va haver més Apollos, fins a arribar al 17, quan ja havia quedat molt clar que la tecnologia americana havia derrotat la russa.

Arribats a aquí el conferenciant dóna la seva opinió sobre la polèmica posterior que posava en dubte que l’home hagués arribat realment a la Lluna. Ell apunta els motius que el fan creure que realment va ser veritat: A) dels dos milions de persones que van estar implicades en el projecte cap no va denunciar el frau. B) es van mobilitzar milions i milions de dòlars. C) Els russos, els seus opositors, mai no van dir res en aquest sentit. D) Amb telescopis molt potents es va poder observar com un petit resplendor a la superfícies lunar que podia provenir del mòdul lunar.

La “guerra” espacial acaba quan el 1986 R. Reagan i M. Gorbachev signen un acord de col·laboració a la cimera de Reikiavik.

  1. El nou començament

Com a escenificació d’aquesta nova col·laboració es troben a l’espai un Apollo i un Soyuz, en òrbita, i intercanvien les banderes respectives.

Després, l’Estació espacial russa Mir, serveix  d’assaig per a l’Estació  Internacional, que actualment funciona i on hi ha delegacions de totes les nacions, tret de la Xina. Fins i tot s’hi han arribat a celebrar partits de futbol.

El cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan  ara els aplega a tots. S’hi fan projectes conjunts. Des d’allà es fan expedicions a l’Estació Internacional, s’han enviat sondes a tots els indrets del sistema solar i ara treballen amb la possibilitat d’arribar a Mart o construir una base a la Lluna. Els dos idiomes obligatoris són l’anglès i el rus.

Entre els seus diversos projectes està previst que el 22 de desembre d’aquest any,  en surti  el telescopi James Web que haurà d’investigar si hi ha vida a d’altres planetes. Finalment, el conferenciant explica l’experiència del seu viatge a la base de Baikonur i exhibeix fotografies d’astronautes de diverses nacionalitats, entre d’ells de l’espanyol Pedro Duke.

Francesc Lozano s’acomiada  amb la projecció de la seva web: www.flwinterhalder.net i aconsella la consuta a Youtube de Boixos per la Ciència.

Després d’un petit col·loqui el conferenciant agraeix repetidament l’atenció dels assistents i la seva contribució al debat.

       

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies