Close

20 novembre, 2021

PROPERA CONFERÈNCIA EL DIA 26 de NOVEMBRE

Trens i cinema

S’explica que el tren és el mitjà de transport preferit del cinema des que els germans  Lumière van filmar la seva “Arrivée du train en gare de La Ciotat” a l’any 1895. La filmació que va ser precursora de les pel·lícules,  és una locomotora passant a gran velocitat de la càmera que va fer espantar als privilegiats primers espectadors del cinema.

El tren ha estat un personatge més, sovint essencial, en algunes grans pel·lícules de la història del cinema.

Hi ha nombroses històries i trames que succeeixen en trens o bé el tren en si mateix constitueix l’element cabdal de les pel·lícules.

El cinema i els trens és el títol de la conferència que desenvoluparà l’Albert Beorlegui el proper divendres dia 26 de novembre a les 7 de la tarda a la Sala d’Actes de l’UPC

Sobre la xerrada el mateix Beorlegui ens en fa una síntesi : No és casual que una de les primeres pel·lícules de la història, rodada l’any 1896, sigui la que porta per nom L’arribada d’un tren a l’estació. En ella només hi sortia, en menys d’un minut, el que diu el títol: un ferrocarril que arriba a l’estació de La Ciutat. Sempre s’ha cregut, sense que s’hagi pogut confirmar la seva veracitat, que la primera reacció del públic va ser de terror, i pensant que el tren els aniria al damunt, fugien esperitats de la sala.

Des de llavors, el tren, com el cinema, ha acabat esdevenint símbol de progrés i civilització. I si bé un va permetre arribar, fins a l’arribada de l’aviació ben entrat el segle XX, a llocs impensables només unes dècades abans, el cinema ens ha donat els mitjans per expandir una altra mena de fronteres, a vegades més difícils de travessar: les mentals.

A la història del cinema, els trens han estat essencialment un mitjà de transport que ens han portat a llocs tan allunyats com a Kenya (a Memorias de África, 1985), o el llunyà oest (a El maquinista de la General, 1927). Però també el tren ha marcat la frontera entre els colons i els nadius americans (Union Pacific, 1939), o entre la llei i els llocs on no n’hi ha (Conspiración de silencio, 1955); ha estat l’escenari de perverses maquinacions (Extraños en un tren, 1951), de conflictes bèl·lics (El tren, 1964), de grans històries d’amor (Breve encuentro, 1945), del començament d’algunes (Antes del amanecer, 1995), o l’acabament d’altres (Locuras de verano, 1956). I d’una manera simbòlica, també la marxa d’un tren pot ser també la fi d’una etapa de la vida (Cinema Paradiso, 1989), o l’última oportunitat per retenir la innocència de la infantesa (Polar Express, 2004).

En aquesta conferència s’analitzen algunes (només algunes) grans pel·lícules de la història del cinema on els trens han tingut un destacat protagonisme, bé com escenaris de la història o com a intèrprets més o més involuntaris.

Si hi esteu interessats, reserveu bitllet de primera classe en un viatge on gaudireu de totes les comoditats i on us prometem una estona ben agradable. 

 Albert Beorlegui Tous és un conegut ja de l’Aula ja que ha vingut en diverses ocasions i sempre ha aixecat una gran expectativa en els seves xerrades. És  llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera. Col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaca RAC 1 amb la secció  El Basar de les sorpreses” del programa “Via lliure” de Xavier Bundó. També ha col·laborat amb Agnès Marquès al “No ho sé”, Ricard Ustrell a “El Suplement”  de Catalunya Ràdio, Crisol Tuà a “El crepuscle dels déus” o Xavi Martin amb “El club del cinèfils impenitents” entre d’altres.

Autor de diversos articles de cinema, va ser coautor amb Josep Torrella del llibre Sabadell, Cent anys de cinema (1996), i amb Jordi Tomàs del llibre El cinema amateur a Catalunya ( 2009) , a banda de participar en el Diccionari del Cinema a Catalunya (2006) que va coordinar Joaquim Romaguera.

Durant 15 anys (2001-2016) va ser director del programa cultural de Ràdio Sabadell, La Caixa de Pandora i ha format part del jurat en una trentena de concursos de cinema amateur, entre els quals hi ha el Selectiu UNICA del Concurs Nacional. Va ser comissari de “Sabadell, càmera i acció. Exposició sobre la història del cinema a Sabadell”, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell al 2019. En aquest 2021 s’ha publicat el catàleg de l’exposició, de la qual n’ha estat també l’autor. També en aquest any col·labora com articulista a la revista Serra d’Or

Des que va començar a fer  conferències ja n’ha impartit més de 1.000.

Així doncs disposem-nos a passar una bona estona de cinema i de trens.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies