Close

20 novembre, 2021

CONFERÈNCIA DEL 19 de NOVEMBRE

Francesc Ferrer i Guàrdia : Educar per emancipar.

La conferència sobre Ferrer i Guàrdia que ens va oferir el professor Vicenç Molina va ser un recorregut per la vida del pedagog , la seva trajectòria i la projecció de les seves propostes educatives .

Ferrer i Guàrdia és fill de pagesos d’Alella, influït per les idees del seu germà gran .Ben aviat té  enfrontaments amb el capellà del seu poble per temes educatius , això el fa marxar cap a Barcelona on treballa de mosso en un magatzem i això li permet establir contactes amb força gent i amb els Ateneus obrers, autèntiques escoles de formació dels treballadors. A través de la lectura, les informacions compartides es generen aprenentatges autodidactes molt interessants.

Ferrer i Guàrdia es mou també en el món de la maçoneria i amb els grups republicans que conspiren per  fer caure la monarquia i participa de manera directa en el cop d’estat que va protagonitzar el general Villacampa. Fracassat aquest, Ferrer s’exilia a París i allà fa de professor de castellà per a persones adultes i  fruit d‘un cop de fortuna rep l’herència de l’Ernestina Meunier, antiga alumna i amb els fons pot fer realitat el seu somni de crear l’Escola Moderna, una autèntica revolució en el món educatiu del moment.

Ferrer i Guàrdia funda l’escola Moderna   que es fonamenta en alguns punts innovadors en el seu temps : respecte a l’alumnat,  llibertat absoluta,  coeducació,  barreja de classes socials , no es gratuïta, paga qui pot i paga el que vol. Evitar la competitivitat, i avaluació permanent. En definitiva un ideari perfectament actual.

L’Escola Moderna trenca els esquemes educatius del moment en que es funda. L’escola confessional s’hi manifesta en contra i  vol aferrissament tancar-la amb diversos motius.  Ferrer s’inspira en alguns grans pedagogs  com Pestalozzi i Fröbel

L’Escola Moderna rebrà un cop molt dur quan Ferrer i Guàrdia  és considerat l’autor intel·lectual i inspirador  de la Setmana Tràgica, l’aixecament popular contra les lleves obligatòries per la guerra d’Africa. Es acusat de diversos  càrrecs sense que hi hagués cap prova real d’aquests acusacions , però en un consell de guerra és condemnat a mort i afusellat. Hi va haver una campanya per reclamar l’indult i les peticions  van ser boicotejats pels dirigents de la dreta catalana que volia eliminar-lo per eliminar la influència de la seva tasca educativa.

Aquesta voluntat de perdó va quedar escrita en el conegut article de Joan Maragall La ciutat del perdó, en la que feia una certa autocrítica sobre el paper dels benestant que no s‘adonen que hi ha molta gent que ho passava malament.

A la nostra ciutat també l’Escola Modern va tenir presència i el seu nivell d’influència de l’Escola Moderna a Vilanova deuria ser alt que fins tot va aparèixer un suplement del periòdic “La Defensa” anomenada  “El Centinella vilanoví”, de clara tendència més que conservadora , eclesial i reaccionària per combatre precisament les idees que l’escola  Moderna estenia per la ciutat …..

De la lectura de la primera editorials d’aquest “Centinella” es desprèn amb claredat el doble objectiu de la publicació per una banda estendre el missatge cristià i per altra banda combatre tota ideologia que fos contrari a la doctrina de l’església. Aquets doble propòsit encara es farà més clar quan a la ciutat de Vilanova arribi l’Escola Moderna.

Vicenç Molina va fer un seguiment de la projecció de les tesis educatives de Ferrer i Guàrdia i així explica que en arribar la República el ministre Marcel·lí Domingo va implementar algunes de les idees de l’escola Moderna a l’educació pública republicana. Més endavant encara ho va fer  el Belga Decroly , que va implementar el treball per projectes. Qui beu de les fonts de Ferrer i Guàrdia, Maria Montessori, ve a Barcelona per estudiar les tècniques de Ferrer . Les experiències queden truncades per la Guerra Civil i serà Marta Mata qui reprèn a través de l’Escola de Mestres de Rosa Sensat  la recuperació d’algunes idees actualitzades de Ferrer per implementar-les al moviment de l’Escola Activa que va sorgir cap els anys setanta. I finalment ens comentà la posició de la pedagoga finlandesa Inger Enkvits que reclama unes idees semblants, a base de treball, la lectura , el coneixement de la cultura clàssica  i la prohibició de les eines digitals.

En definitiva va ser una xerrada que ens va fer conèixer  la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, un pedagog , autodidacta i un somniador que volia canviar la societat  a través de l’educació.

 

  

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies