Close

7 març, 2021

Conferència programada pel 13 de març

Complir les promeses.

El proper cap de setmana ( dissabte 13 a les 16 hores i diumenge 14 a les 10 hores )  i seguint el programa previst hi haurà una nova Xerrada de l’Aula aquest cop comptarem amb la presència d l’escriptor Joan Pinyol que ens presentarà el periple que ha segui per  complir la promesa de Avi, et trauré d’aquí !.

Avi, et trauré d’aquí és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent. ( del pròleg del llibre de Montse Armengou)

Tots coneixem el Valle de los Caidos, n’hem vist imatges i ben segur que encara recordem el simbolisme de la sortida del les restes mortals del Dictador Franco que va ser exhumat i va sortir del Valle perquè el govern vol convertir-lo en una indret on hi tingui cabuda el record de la dictadura.

L’1 d’abril de 1940, just un any després de la fi de la guerra, Franco va redactar el decret de fundació del que seria el monument funerari conegut com a Valle de los Caidos. En ell assenyalava que tenia com a objectiu “perpetuar la memòria dels caiguts de la gloriosa Croada”. Algunes notes sobre el Valle :

Aquesta idea de relacionar la guerra civil amb el concepte de “Croada” (guerres medievals contra els infidels al cristianisme) procedeix del suport que va rebre el bàndol nacional per part de l’Església Catòlica durant la guerra.
L’emplaçament triat va ser la vall de Cuelgamuros en el municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid). Les parts que constitueixen la Vall són una basílica catòlica, una abadia i una caserna. En els seus trenta mil metres quadrats d’esplanada, també hi ha una hospedería per als visitants, una escolania i una biblioteca especialitzada en matèria religiosa.
Una construcció de 19 anys a les mans de presos i obrers. El dia de la inauguració va ser l’1 d’abril de 1959, commemorant la victòria dels nacionals.
Segons el decret de fundació signat per Franco , La Vall dels Caiguts pretenia ser un “digne marc en què reposen els herois i màrtirs de la Croada”. Més endavant es va decidir traslladar allà també a milers de cossos de republicans, en molts casos sense permís de les famílies, tal com assegura l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Van ser traslladats des del 1959 fins al 1983, des de fosses i cementiris de diferents províncies espanyoles..  Les restes en diverses capelles están presidies per la frases: “Caiguts per Déu i per Espanya (1936-1939)”.

Quina gran mentida.

L’avi de Joan Pinyol va ser un dels cossos que va ser portat al Valle sense cap mena de consentiment.

Ell mateix ho explica en comentar el seu llibre editat per Saldonar :

“Com en el cas de tantes altres persones, el meu avi Joan Colom va morir per culpa d’una maltempsada d’odis i d’afanys de poder. Les armes es van imposar a les paraules i després van venir els silencis temorosos i injustos. El dictador baixet no va entendre mai que la mort ens iguala a tots i un cop al capdamunt de la seva Nova Espanya, esquinçada i plena de famílies ploroses i escapçades, va continuar fent i desfent també contra el record i la dignitat d’aquells que van caure en defensa del govern legítim que els havia mobilitzat. Són els nostres morts oblidats, els perdedors d’aquella sagnia militar, els menystinguts per la dictadura posterior, fins i tot sense vida.

Avi, et trauré d’aquí! no reobre cap ferida. Només es reobre allò que s’ha tancat. I hi ha greuges que continuen pendents, presents, vius, latents. Si una sola víctima de la guerra, abandonada i mal enterrada en qualsevol racó del territori, atempta contra la dignitat dels descendents, quina magnitud obté el greuge si les considerem totes?

Fa més de deu anys que lluito per recuperar el cos del pare de la meva mare, per alliberar-lo de la companyia ingrata del seu botxí, per treure’l del Valle de los Caídos (de sus Caídos!) i per tornar-lo a Capellades, on els meus són nodrits i fets. Una dècada després encara tinc més força per continuar colpejant el mur de la indiferència política i de la nul·la voluntat, fins i tot humana, que avui per avui em priva d’aconseguir el meu propòsit.

Encara no he recuperat el cos de l’avi però amb aquest llibre el trec definitivament de l’oblit. Dono llum a la seva història amagada, com a paradigma de tantes altres veritats injustament ocultes, i evidencio les dificultats (polítiques, jurídiques, eclesiàstiques i de moltes altres menes) que en ple segle XXI té una persona que vol enterrar dignament un familiar a la terra d’origen, per culpa d’un estat que no ha fet gens net d’un passat convuls i que té la vergonya d’anar dient per Europa que és una democràcia avançada”.

Història d’una gran humanitat i d’una perseverança en poder complir la promesa.

“Avi, et trauré d’aquí” és una història d’un gran compromís, una història d’estimació i una història per conèixer encara el paper de la dictadura i de les seves conseqüències.

Recordem: a Canal  Blau dissabte 13 a les 16 hores i diumenge 14 a les 10 hores Xerrada de l’Aula : Avi, et trauré d’aquí!, amb Joan Pinyol i Mercè Foradada.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies