Close

8 març, 2020

CONFERÈNCIA DIA 13 DE març 2020: QUEDA ANULADA

Ferrer i Guardia i l’ Escola Moderna.

 

Aquest divendres a les 7 de la tarda i en el lloc habitual, la sala d’actes de la UPC, comptarem amb la presència del Vicenç Molina que ens acostarà a una de les figures més interessants de la Catalunya moderna: Ferrer Guàrdia. La conferència porta per títol “ Ferrer i Guàrdia  i l’Escola Moderna”. Francesc Ferrer i   Guàrdia neix  a   Alella (Maresme)  el 1859,  en el si  d’una família   de   pagesos   benestants,   de   marcades   conviccions   catòliques   i conservadores.

Després d’una breu etapa escolar s’educa bàsicament com autodidacte i treballa a Barcelona des de ben jovenet, exercint diferents oficis, en contacte amb el món de la menestralia de sensibilitat republicana. Treballarà de revisor de ferrocarril i això li permetrà actuar d’enllaç amb els corrents   insurreccionals   del   republicanisme,   encapçalats   per   Manuel   Ruiz Zorrilla; participant en l’intent –fracassat– de rebel·lió de 1886. És per això que s’exiliarà a París, on farà classes de castellà, i entrarà en contacte amb algun dels representants d’una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada   en   la   defensa   de   l’autodeterminació   dels   individus   per   mitjà   de l’educació  integral.   Serà,   en   aquest   sentit,   molt   significatiu  el   seu   contacte amb Paul Robin autor del Manifest als partidaris de l’educació integral. A París  mantindrà, també, la seva afiliació a la francmaçoneria, en  la  qual s’havia iniciat al 1883.Fundà l’Escola Moderna, la figura de Ferrer i Guàrdia és indiscutiblement una figura   sinó   per   reivindicar   –també-   almenys   per   recuperar-la   i   extreure’n aquells aspectes i valors que avui poden ser, salvant     la   distància, actual sobretot, per la seva trajectòria política que el va portar  del republicanisme a l’anarquisme, per la seva implicació en la modernització de l’educació racional. Fundador de l’Escola Moderna i també dissortadament sobresurt a la història pel seu afusellament per part dels militars intentant carregar-li la responsabilitat ideològica i formal de la Setmana Tràgica de Barcelona. Condemnat en judici sumaríssim com correspon a l’exèrcit però judici, també, fraudulent fins l’extrem que l’historiador Virella i Bloda explica hi hagué  “acusacions d’una covardia i vilesa increïble”  implicant-hi fins i tot a qui havia estat director de l’escola de Ferrer i Guàrdia de Vilanova i la Geltrú. En la pantomima de judici sota la forma tètrica d’un consell de guerra sumaríssim, Ferrer va tenir un defensor vilanoví, el capità Francesc Galzeran  que amb honestedat va intentar defensar-lo. Ho va fer amb tant interès que la seva carrera militar va quedar estroncada   en no veure’s bé per la  jerarquia militar  la seva actitud com a defensor. Davant la condemna es promogué la intercessió d’autoritats mundials I també per part d’intel·lectuals nacionals per frenar  l’assassinat legal, el paradigma d’aquesta acció humanitària  és el magnífic article de Joan Maragall, “La ciutat del   perdó”,  d’una   sensibilitat   extraordinària   que   dissortadament   no   va   ser publicat quan calia. En la seva defensa hi va participar activament la també anarquista vinculada a la nostra ciutat Teresa Mañé. La significació de l’escola moderna és prou important per poder-la considerar com una precursora del que després s’anomenarà l’escola activa. El laïcisme, la   coeducació,   l’eliminació   dels   càstigs   corporals,   l’anti autoritarisme,   el pensament racionalista… constitueixen la base dels ensenyaments, això si, fets sempre en castellà.

Dissortadament els esdeveniments del juliol del 1909, van portar a l’empresonament de Ferrer i Guàrdia i de molts del seus col·laboradors a l’Escola Moderna , entre ells qui fou el director  de la secció de l’escola de Vilanova i la Geltrú. El nivell d’influència de l’Escola Moderna a Vilanova deuria ser alt que fins i tot va aparèixer un suplement del periòdic “La Defensa” anomenada  “El Sentinella vilanoví”, de clara tendència més que conservadora, eclesial i reaccionària per combatre precisament les idees que l’escola  Moderna estenia per la ciutat ….. De la lectura de  la primera editorials d’aquest “Sentinella”  es desprèn amb claredat el doble objectiu de la publicació; per una banda estendre el missatge cristià i per altra banda combatre tota ideologia que fos contrari a la doctrina de l’església. Aquests doble propòsit encara es farà més clar quan a la ciutat de Vilanova arribi  l’Escola   Moderna; (S’hi   portarà   a   terme   un ensenyament   inspirat   en   el   lliure pensament,   mitjançant   la   pràctica   de   la coeducació de sexes i de classes socials, la insistència en la necessitat de la higiene  personal i social, el  rebuig a l’ examen i a tot  sistema de premis i  càstigs i la obertura de l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i  amb l’organització d’activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes  tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de  l’aprenentatge   el   constituiran   les   seves   pròpies   redaccions   i   comentaris d’aquestes   vivències.   Un   trencament   veritablement   revolucionari   amb   els  mètodes   tradicionals.   Definició   del   Web   de   la   Fundació   Ferrer   Guàrdia  inspirador del projecte)  l’any 1904, aquest fet generà una actitud de defensa  dels privilegis que fins el moment tenia l’escola confessional i s’obri un front de  batalla dura entre les dues concepcions de l’educació.

L‘any 1909 hi  ha el   tancament definitiu  de  l’escola després  d’una visita  del governador civil acompanyat de l’Inspector d’Instrucció Púbica que ordenaren el tancament definitiu amb el pretext de que els llibres que s’utilitzaven a les seves aules eren contraris a legislació vigent. L’Escola Moderna a Vilanova tingué una certa importància en el moviment de les escoles. L’any 1907 tingué un   patronat   amb   persones   prou   notables   com   el   Mateix   Francesc   Ferrer   i Guàrdia com a president honorari. I entre els patrons hi havia entre altres Pau Barber  advocat que fou regidor a l’ajuntament de Vilanova, diputat  republicà pel districte de Vilanova i fundador del periòdic Democràcia. Eduardo Jalón, Marquès   de   Castrofuerte   que   fou   vicepresident  del   patronat.   En   fi,   noms il·lustres.

Per   parlar-nos   de   Ferrer   i   Guardia   i   la   importància   de   l’Escola   Moderna, comptarem amb Vicenç Molina  Oliver Llicenciat en Geografia i Història, mestre de català i diplomat en Economia Política, Literatura i Filosofia. Amb un llarg recorregut en la docència, ha estat professor en diverses escoles des de 1975  fins a 1996.  És professor d’Ètica en la Universitat de Barcelona des de 1996 i Vicepresident de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Col·labora en les revistes Minerva (Barcelona), Alta   Direcció   (Barcelona),   Humanisme  (París), La Pensée et els Hommes (Brussel·les),  Moralità Provvisoria (Milà).  Ha escrit i coeditat diversos llibres sobre laïcisme, democràcia i drets humans.

Ben segur que les seves aportacions ens permetran conèixer millor la figura de Ferrer i Guardia que ha estat amagat injustament i s’ha tergiversat la seva obra a través de  la història oficial del nostre país.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies