Close

7 març, 2020

CONFERÈNCIA ROSA CATALÀ MALLOFRÉ

Realitat, igualtat, equitat, alliberament.

 

Coincidint amb les vigiles del 8 de març , Dia Internacional de la Dona Treballadora, vam convidar a la Rosa Català a fer-nos una xerrada que va versar sobre  “La Vilanova que estima el projecte històric dels vincles”. Rosa Català ha treballat durant molt la perspectiva de gènere a la nostra ciutat. Des de les seves responsabilitats a l’Ajuntament de  la ciutat ha procurat treballar de manera directe en la visualització del paper de les dones a les nostres ciutats i batallar per l’equitat. Prova d’això que diem és que és Coautora de cinc dels volums de la col·lecció la Memòria del Futur (2000/2005), del programa municipal La Historia a les nostres mans, dedicat a la recuperació de la història femenina a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Amb aquests antecedents la Rosa Català va plantejar la seva intervenció com un viatge per la història i com alguns canvis en la societat han comportat que el paper i rol de la dona quedés relegada a situacions de dependència i submissió. Però aquest és un fet relativament modern si tenim em compte la llargària temporal dels períodes històrics. I un fet reversible amb la lluita social.

Va explicar alguns elements que fonamenten la relació entre individus, posant  l’exemple d’uns primats , el bonobos ( 99% de coincidència genètica amb l’espècie humana)  que davant el conflicte busquen distorsionar la situació amb un cert joc eròtic  per acabar tenint un comportament de trobar solucions equitatives entre els individus.

El que podria ser una convivència una relació d’equitat ve molt condicionada al llarg de la història per alguns elements simbòlics i que han canviat al llarg dels anys i del temps.

En el que és coneix com Prehistòria els humans vivien de manera grupal, de manera itinerant amb lideratges diversos i plurals en funció de cada moment i de quina era la necessitat del col·lectiu. Les dones tenien un paper fonamental per la pervivència de la mateixa tribu, com a subjectes de fertilitat i reproducció però també per la mateixa construcció del vincles entre la comunitat, tenint cura de l’alimentació i del manteniment de les estructures de relació. La dona està en l’eix central de la convivència i la mostra de figures artístiques de  les “venus” que eren venerades  corresponen a   aquesta època, és el símbol de la fertilitat i del paper preponderant de la dona a la societat

Quan les mateixes  societats  esdevenen ja  estructures sedentàries neix el concepte de família i els “jo”  està per damunt del col·lectiu. El naixement de la propietat privada, la relativa facilitat d’obtenir bona part de l’aliment a partir de la creació d’horts fa créixer els estructures patriarcals sobretot en  el concepte de l’herència. El paper de la dona ja no és primordial, ja no té la representació en els elements simbòlics com l’art i el paper es ocupat per homes. Creix el paper de la masculinitat com  exemple i models del col·lectiu. A partir d’aquí es va creant tot un sistema de submissió de la dona relegada a un paper d’element de reproducció per garantir l’herència paterna.

Els sistema patriarcal és un sistema,  doncs, relativament jove en la història, un sistema que es comença a veure ja com a fallit malgrat  és perpetuï a partir del control del cos de la dona, control que s’ha perpetuat fins els nostres dies amb costum com l’ablació o elements més subtils però efectius  de control sobre la dona..

Els fills i filles ja passen a ser del pare com a element de transmissió i continuïtat del paper familiar, entès com conservadora de l’herència que es pugui deixar.

A partir d’un moment de la història es creen els rols de dona obedient que segueix les pautes i models  del patriarcat o la dona desobedient que s‘enfronta a aquesta perpetuació. Els models “obedients” tenen un paper de repressió i de  control social. Els rols socials es van concretant i perpetuant com elements de desigualtat i submissió  penalitzant-se qualsevol dissidència sobre el paper que pertoca a cada persona en funció del seu gènere.

Rosa Català va advocar per mantenir i potenciar els vincles entre les persones com elements de crear uns nous models de relació basat en l’equitat per arribar fins l’alliberament de les situacions que la societat patriarcal ha reproduït i tramés durant molts anys.

I en aquest reforçament dels vincles hi som tots cridats i interpel·lats a ser protagonistes dels canvis.

Rosa Català va resumir el combat per l’equitat amb un frase molt clara : “Cal una mirada llarga per poder fer canvis” , doncs això, treballar per canviar coses.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies