Close

26 gener, 2020

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 31 GENER 2020

Exili i refugi

Per seguir amb el programa del trimestre el proper divendres dia 31 de gener comptarem amb la presència de Josep Pimentel Clavijo que ens oferirà la conferència  “1939 , quan nosaltres érem els exiliats: un passeig per la microhistòria” , la conferència serà com habitualment, a la 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.

Tot conflicte bèl·lic origina exiliats i refugiat.

Les planes dels nostres diaris, les imatges dels informatius d’aquest darrers anys estan plens d’exemples que hi ha una corrent continua  d’exiliats que per raons de supervivència busquen acolliment en altres països.

Exiliats que fugen del horrors de la guerra i la persecució.

Exiliats que cerquen la seva seguretat amenaçada per diverses raons en  els seus  països d’origen

Exiliats per raons de pobresa,

Exiliats per raons d‘idees perseguides en els seus països…

En fi tot un seguit de motius fa que masses persones hagin d’abandonar els seu país d’origen i cercar noves possibilitats i alternatives en altres països.

L’exili no és aliè a la nostra història.

Només cal anar al final de la Guerra Civil  espanyola per constatar que prop de mig milió de persones van haver de  fugir  a l’exili per les seves conviccions republicanes o per evitar la repressió franquista contra elles. Van ser moltes les persones que van haver de travessar fronteres fugint de la repressió i deixant en els seus llocs d’origen bona part de les seves pertinences i dels seus records. Aquest fet va suposar que el país perdés, però,  bona part de la seva capacitat cultural, artística i educativa.

Els Pirineus catalans van ser un dels indrets on es van acumular més exiliats que provinents de molts llocs d’Espanya tenien a França com a destí per evitar la mort o ser detinguts pels franquistes, vist com actuava el “ejército nacional” quan entrava i “alliberava” les ciutats que anava trobant inexorablement al seu pas.

Els que van fer la travessa dels Pirineus van trobar-se majoritàriament internats en els camps de refugiats que les autoritats de la República francesa havien improvisat per acollir-los, són  noms coneguts i recordats amb una certa tristesa i impotència per les condicions que tenien els Camps  com Argeles. Le Bacarés Saint Cepryen.  Alguns del  fugitius van acabar per retornar a Espanya  convençuts de que el compromís del règim de no anar  contra aquells republicans seria ferm. Promesa que el franquisme no va complir en cap moment i la repressió es va estendre sense cap mena  de mirament

Pel que fa a  Catalunya, la xifra d’exiliats definitius es calcula que va situar-se al voltant de les 50.000 persones- Algunes d’elles van poder fugir cap a Amèrica, Mèxic va acollir-ne molts,  o Anglaterra, altres van combatre els nazis a la mateixa França i encara alguns no van tornar mai a Catalunya.

De tot això ens en parlarà el  conferenciant Josep Pimentel (Barcelona, 1973). Ell mateix ens detalla alguns elements del seu currículum: Historiador i escriptor. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i Diplomat en Relacions Laborals per la Universitat Pompeu Fabra. Visc al Penedès. Gaudeixo recuperant la memòria de les persones que no tenen veu. Escric articles, ressenyes i llibres. Sóc autor dels llibres: “Barricada. Una història de la Barcelona revolucionària” (2014), “Voces críticas ilustradas” (2016) i “Refugiats. Una història de l’exili de 1939” (2019). També he participat amb el llibre col·lectiu: “Històries de Barcelona” (2019). Col·laboro amb el setmanari La Directa, la revista Orto, el portal d’història Ser Histórico, la revista Catalunya i la publicació Setembre.

Del llibre sobre el refugiats hem trobat alguns comentaris interessants :

“En febrero de 1939 se produce un éxodo sin precedentes en la Europa contemporánea. Cerca de medio millón de personas huyen de sus lugares de origen con un destino incierto. La guerra civil toca a su fin y las tropas franquistas ocupan los pasos fronterizos del Pirineo catalán el 13 de febrero de 1939.

Este libro pretende rescatar del olvido las voces de setenta y ocho personas que se vieron forzadas al silencio o al exilio, y en muchos casos a optar entre la vida y la muerte.

Son voces llenas de dignidad, de sacrificios, de resistencia y de superación ante las adversidades, que no fueron pocas.

Un episodio de nuestra historia reciente del que aún queda mucho que explicar”

 

O el comentari de Xavier Diaz a Vilaweb:

L’historiador Josep Pimentel, del Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny contribueix a aquesta història poc coneguda i de gran força narrativa a partir d’una recopilació de testimonis, escrits i orals, de la brutalitat de la retirada, els camps de concentració francesos, l’evolució posterior (que inclou la desena de milers d’espanyols que van ser deportats als lager alemanys) i els centenars de milers de drames individuals que van implicar l’exili més brutal de la història d’Espanya i la de Catalunya.

El llibre té un gran interès, i bona part de les seves planes haurien de servir com a textos escolars, a fi de transmetre les noves generacions la naturalesa del franquisme i del feixisme. També hauria de tenir finalitats pedagògiques a l’hora d’enfrontar-se als casos contemporanis dels milions de refugiats actuals. Al cap i a la fi, la història ha de tenir, com a camp de coneixement, certa motivació ètica. Ningú no hauria d’opinar sobre els refugiats d’avui sense entendre què va passar a les nostres famílies fa vuitanta anys

 Serà interessant recordar els “nostres exiliats” en un moment en que el terme exiliat torna  a tenir malauradament un protagonisme notable.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies