Close

18 gener, 2020

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 24 GENER 2020

 

Els boscos del país i els incendis.

 Després del parèntesi festiu de Sant Antoni, copatró de la ciutat, retornem a les activitats i aquest divendres dia 24 de gener a les 7 de la tarda i a  la Sala d’actes de la UPC comptarem amb la presència del ecòleg  i biòleg Martí Boada que tractarà sobre : “Catalunya país de boscos, com són i per què cremen”.

Des de fa uns mesos l’opinió mundial està commocionada per la quantitat i extensió dels incendis que hi ha als boscos australians, el desastre és majúscul, les imatges esfereïdores  i les pèrdues humanes i també en la flora i la fauna són ja irreparables.

Però a Catalunya hem patit també incendies que esborronen. Cíclicament , malgrat se’ns digui que es propi dels boscos mediterranis,  es generen ,per causes diverses, focs molt grans i de gran intensitat i que generen molta informació i alerten d’alguns canvis substancials no sols en el clima sinó en la gestió dels mateixos focs.

Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Això són més de 2 milions d’hectàrees, i d’aquestes, 1,2 milions són boscos. La resta són conreus (30%), zones urbanes i carreteres (5%).

L’abandonament progressiu del camp fruit de l’abandó dels camps de conreu, la marxa dels pagesos  i la reducció de pastures han propiciat aquest avançament del bosc i han trencat l’estructura de mosaics que servien de tallafocs naturals . Aquest paisatge continu és un perill quan hi ha un incendi.

Quan s’abandonen els boscos, creix el sotabosc i la densitat d’arbres. I això fa que s’hi acumuli combustible. Els boscos han passat de ser font d’energia, amb l’extracció de llenya, a magatzem d’energia. Els ecòlegs, els agents rurals, els bombers, els propietaris forestals i la mateixa Generalitat admeten que el bosc és més vulnerable que mai. S’ha convertit en un polvorí.

També la construcció desaforada és un perill pels boscos. Urbanitzacions que no fan la neteja dels seus voltants o sense l’existència de tallafocs .

És evident que el canvi climàtic porta a condicions més extremes que fa que els boscos siguin més susceptibles de generar incendis;  per tant caldria fer-ne una gestió més pensada pel moment i també convindria una neteja substancial dels mateixos per prevenir els focs.

De tot això i més, ben segur,  ens en parlarà el Doctor Boada expert naturalista que ha estudiat el nostre territori i la morfologia dels boscos al país.

 

Martí Boada  és nascut a Sant Celoni (Catalunya) el 28 d’ octubre de 1949, és Doctor en Ciències Ambientals, Magíster i Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Martí Boada també es llicencià en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà i cursà Sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i Química a l’Escola Industrial de Barcelona.

És Professor Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on duu a terme docència i recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i al Departament de Geografia. A més, és director del Grup de Recerca en Conservació , Biod¡versitat i canvi Global

Martí Boada fou professor visitant de la Universitat de Califòrnia (EUA); de la Universitat de Montana  (EUA); de la Universitat de Zacatecas (Mèxic); de la Universitat de San Nicolás (Mèxic); de la Universitat de Talca (Xile); i de la Universitat de Toulosse (França).

Actualment, Martí Boada és membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient); de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natural); i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides. Precisament, aquesta darrera institució li concedí, l’any 1995, el Premi Global 500, que li fou entregat personalment per Nelson Mandela.

Martí Boada també treballa com a assessor científic de la UNESCO. Ho fa en l’àmbit de conservació de les Reserves de la Biosfera, emmarcat en el programa «Man and Biosphere (MAB)». Aquest programa està inclòs a la Divisió d’Ecologia i Ciències de la Terra.

 

Algunes reflexions de Martí Boada sobre els boscos

 

Una primera consideració: Catalunya és un país de boscos sense saber-ho. Com en qualsevol matèria, quan generalitzem desenfoquem, això pot passar quan parlem de boscos en genèric. De boscos n’hi ha de moltes menes. De manera global, a la Mediterrània, el bosc pot ser la forma madura d’un paisatge. Si sols actuen les forces inductores de caràcter biofísic, un paisatge esdevé bosc.

Una altra consideració és que mentre els boscos dels països en vies de desenvolupament disminueixen, a Europa estan en expansió. A Catalunya, a principis del segle passat, els boscos ocupaven el 10% del territori, actualment la superfície boscosa és de més del 40%, i la superfície forestal supera el 60% del territori. Els boscos catalans s’incrementen anualment, incorporant a l’estoc uns 30 milions de nous arbres, molts dels quals per competència amb els arbres adults no es consoliden. A Catalunya, el total d’arbres és d’aproximadament 800 milions: la comunitat autònoma amb més arbres de l’Estat.

La mitjana superficial dels boscos de Catalunya, està per damunt de les mitjanes d’Espanya, d’Europa, així com també dels Estats Units, tot i que en alguns cercles hi ha la idea que Catalunya, anualment perd superfície forestal. La causa principal d’aquest augment dels boscos tant en superfície com en quantitat de fusta dreta, correspon al fet que l’apropiació humana dels recursos forestals ha canviat en les darreres dècades. Durant segles havien estat de cinc tones de consum de bosc (fusta, llenya, carbó, mobiliari…) per ciutadà adult.

La dinàmica dels boscos expressa no tan sols història natural, també història social. La fesomia biofísica del territori és una expressió híbrida dels dos processos, fenomen que explica la persistència de boscos densos en àrees de muntanya, no per raons estrictament ecològiques, sinó per la dificultat extractiva. Aquest procés és un exemple de com per entendre la dinàmica dels paisatges en general i dels boscos en particular no es pot obviar la dimensió social.

Constatat que els boscos a Catalunya estan en expansió, cal remarcar alguns problemes de clara significança social. Cada any, hi ha un increment de producció primària en forma de biomassa acumulada, que, tot i considerant que el foc de bosc és una característica de la mediterraneïtat, es pot afirmar que aquesta acumulació de combustible contribueix a engrandir el que és considerat com el principal problema ambiental del país: els incendis forestals, amb pèrdua de vides humanes, i importants afectacions en béns immobles i instal·lacions del sector primari, així como en urbanitzacions. Enfront d’aquesta realitat, la ciutadania reclama claredat en l’administració i gestió dels boscos.

 

“Paisatge forestal, explotar-lo o no” és el títol de l’article d’opinió signat per Martí Boada  publicat a La Vanguardia,  reproduït en el web de la  Societat Catalana de Geografia.

 

Valdrà la pena escoltar-lo per saber més sobre els nostres boscos i el seu futur.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies