Close

12 gener, 2020

CONFERÈNCIA FRANCESC MARC ÀLVARO VIDAL

El moment polític. Noves oportunitats

“El catalanisme d’abans no tornarà. El nou no acaba de néixer i el vell no acaba de morir” Amb aquestes paraules F. M. Álvaro explicava en un moment de la seva conferència “De sentència a sentència: diagnòstic del procés” on creu que ens trobem en el convuls món de la política catalana.
Francesc Marc Álvaro per començar la seva exposició va explicar des de quin punt de vista havia escrit el seu llibre “Assaig general d’una revolta” en el que tracta la història política de la política catalana i del procés en els darrers anys. Álvaro explicà que creu que per analitzar la situació actual cal que hi hagi l’assumpció de les responsabilitats de cada un dels protagonistes i també un exercici de demanar perdó en el sentit civil de la paraula per situacions que ni volgudes ni esperades es van produir. Per fer-ho, cal tenir clar, en primer lloc que potser es van posar com a fàcils coses que tenien una dificultat molt més forta del que es pensava. Assumir també que aquest és un conflicte entre dues parts asimètriques i posava l’exemple gràfic de quan es parlava de xocs de trens en realitat va ser un xoc entre un tren d’alta velocitat (l’estat) i un patinet Catalunya) i en mig existeix el condicionament evident i inoblidable de que la violència legítima està en mans de l’estat i ja ens va tocar constatar-ho malauradament.

On som? és preguntava F. Marc Álvaro i ell mateix es donava i ens donava resposta. En aquests moments estem en la digestió d’una “postguerra” agafat en sentit figurat menys que una guerra però més que una topada i amb una judicialització extrema de molts fets i accions.
El relat és que costa molt situar-nos en el marc en que ens trobem.
El cert és que ningú volia que això hagués anat així però segurament s’havien aixecat moltes expectatives que no s’ajustaven a la realitat i eren excessivament optimistes.
Ni era fàcil, ni era ràpid, ni era immediat, ni era original. Malgrat ens diguessin que tot estava previst, F. M. Álvaro creu que no hi va haver enganys per part dels protagonistes i en tot cas va ser un autoengany no atribuïble només als polítics, sinó col·lectivament es va generar un relat que no es va poder portar a la pràctica.
I naturalment, la situació actual és difícil d’assumir i de digerir perquè el resultat de tot plegat és dece-bedor. Caldrà separar el gra de la palla en les actuacions polítiques i perquè encara hi ha dolor, dolor produït per la repressió per la situació de presó en que es trobem alguns dels dirigents que van portar a terme el procés.
Hi ha una resposta emotiva i una notable mobilització davant de la situació però també cal una resposta des de la raó i mantenint el cap fred per més que costi.

Tot i la situació actual, F. M Álvaro va considerar que existeixen elements positius en la situació en que estem immersos. És positiu que el procés segueixi obert, ni la repressió ni tot el desplegament judicial no ha aturat el procés, aquest és encara obert i també és positiu la normalització del llenguatge que el procés ha comportat i és més transcendent encara que hi hagi hagut a la societat catalana un canvi de mentalitat.
I aquest canvi de mentalitat ha portat com a conseqüència que la relació que al llarg dels darrers cent anys entre Catalunya i Espanya ha canviat i no tornarà enrere. El catalanisme ja té clar que res serà igual. I això perquè la societat catalana s’ha creat la necessitat d’avançar molt més les seves pròpies decisions. Si bé el primer d’octubre no garanteix un mandat democràtic per les condicions que el van envoltar sí que aquell dia es va fer un pas significatiu per aquest canvi de mentalitat.
I aquí és quan Marc Álvaro va afirmar: “El catalanisme d’abans no tornarà. El nou no acaba de néixer i el vell no acaba de morir”.  Ell va manifestar que és partidari d’eixamplar la base, la massa crítica de nou independentisme, que encara que té un suport electoral en prop d’un 50 % encara potser no és suficient per plantejar de nou el repte d’avançar cap a la independència.
En el moment actual cal aprofitar, al seu parer, l’escletxa que significa la necessitat que té el govern d’Espanya dels vots independentistes per poder formalitzar les seves propostes.
En aquest sentit explicà les dues estratègies que avui hi ha al món sobiransista, davant l’estat, ambdues legítimes però el que cal és que puguin ser rendabilitzades en favor de Catalunya.
Finalment va considerar que ens trobem en un replà. On encara estem digerint el dolor de la postguerra, en un replà on encara no totes les forces estan d’acord en el camí a seguir, en un replà on el canvi de mentalitat servirà per avançar i per tant cal aprofitar l’entrada al govern de Madrid de “Podemos”, única força de caràcter espanyol que defensa el referèndum.
El que sí que va deixar ben clar és que, al seu parer, “els objectius no vindran amb la rapidesa que havíem imaginat”.

Intervenció lúcida, rigorosa i sense amagar la crítica necessària del moment polític actual fet des del coneixement i la reflexió pròpia de qui està al corrent de les informacions del que passa en els àmbits polítics de primera fila.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies