Close

24 novembre, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 29 NOVEMBRE 2019

L’any Brossa, un artista incòmode

El 19 de gener del 2019 va començar l’Any Joan Brossa amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del poeta. Brossa és un artista polifacètic, poeta, dramaturg i artista plàstic.
Brossa va produir una extensa obra. Durant els anys vuitanta i noranta van fer una extensa producció sobretot en producció visual, en la seva obra es posen de relleu les inquietuds que s’havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic: la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la transgressió.
Brossa va ser sempre un personatge incòmode per l’oficialitat de la cultura però ningú discuteix la qualitat de la seva obra carregada de màgia, de tocs surrealistes, i de contrast entre la realitat i la ficció.
Brossa va rebre un ampli reconeixement amb nombroses traduccions de la seva obra escrita, exposicions de la seva producció artística i premis, que el van situar com una de les figures cabdals de l’avantguarda catalana.
Cal recordar que Joan Brossa va ser l’autor del cartell del centenari de l’arribada de Ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

L’Aula s’adhereix a aquest aniversari i ha programat la conferència, Joan Brossa, la revolta incessant. A càrrec de Joan M. Minguet i Batllorí.
L’any 1977 Joan M. Minguet va ingressar a la Universitat de Barcelona per començar els seus estudis d’Història de l’Art, els quals va culminar l’any 1995 amb la seva tesi doctoral: “El pensament cinematogràfic a Catalunya (1896-1939)”. Entre els anys 1988 i 1996 va ser Secretari a l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema (AEHC) i, des del 1989 fins al 1992, va ser Director de la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya. Aquest mateix any 1992 rep el premi Espais a la Crítica d’art per un treball sobre Salvador Dalí i un any més tard comença la seva participació en l’equip de docents de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d’aleshores, combina la docència amb la publicació de diversos treballs de recerca i la participació en diverses exposicions dedicades a Dalí, Miró, Sebastià Gasch, els ceramistes Serra, el circ català contemporani… L’any 2004 rep el premi ACCA per l’exposició “El Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l’antiart” i, també aquest any, comença la seva tasca com a Vicepresident de l’AEHC. El 2009, l’ACCA li concedeix de nou el premi a la Crítica d’Art per la publicació del primer volum de l’“Epistolari Català de Joan Miró”. Aquest any 2015 se li ha atorgat el premi GAC a la Crítica d’Art per la dedicació que mostra al seu treball.
La seva tasca com crític d’art ha estat des d’un bon començament molt enriquidora i necessària per al sector. Joan M. Minguet és un crític ferm i amb força que ho demostra en cada text, ja sigui de tipus personal o acadèmic. El seu bloc «Pensacions» és un dels millors exemples per conèixer la posició crítica del seu autor.
Ha estat comissari de nombroses exposicions
El 2011 va participar com assessor a l’exposició “Joan Miró The ladder of the escape” que va organitzar la TATE de Londres, i un any més tard va col·laborar amb el Centre Georges Pompidou de París en l’exposició “Dalí”. El darrer any 2014 ha comissariat dues exposicions, “Els altres Noucentistes”, juntament amb Txema Romero, inaugurada al Museu d’Art de Cerdanyola i que itinera per diversos museus de la província de Barcelona, i “Barcelona. Zona Neutral (1914-1918)” a la Fundació Joan Miró al costat de Felix Fanés

Un parell d’impressions del conferenciant sobre Joan Brossa:

“Joan Brossa no sempre va despertar simpaties i reconeixements unitaris en els ambients culturals catalans. És cert que en els darrers anys la seva obra —o una part de la seva obra— va ser acceptada i fins i tot beneïda pel sistema institucional de la cultura; en la dècada dels noranta va rebre múltiples distincions i homenatges (Escriptor del mes l’any 1991, Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1992, Medalla d’Or de Bellas Artes l’any 1996…); en aquesta mateixa dècada la seva obra plàstica va entrar en els grans circuits galerístics; etcètera. Però no sempre va ser així. Durant un període molt estès de la seva vida, Brossa va ser objecte d’un aïllament quan no d’una reprovació notòries i significatives, un aïllament i/o una reprovació que no tenien exclusivament el seu origen, d’altra banda lògic, en l’oficialitat franquista, sinó que, amb tots els matisos que es vulgui, eren compartits per alguns sectors de la cultura catalana, els quals llegien l’obra i la personalitat brossianes amb reticències. Per expressar-ho ràpidament: per alguns intel·lectuals i per alguns artistes Brossa era, abans que res, un problema.”

“Joan Brossa suposava un problema entre alguns sectors de l’art i de la literatura catalanes. Era un problema per la seva condició de poeta d’avantguarda, però també ho era —m’atreviria a afegir que, en alguns mitjans, encara ho és— per la seva defensa apassionada de formes i manifestacions artístiques que eren considerades com a mer entreteniment o, més i tot, com a pura gasòfia cultural. A propòsit d’això, d’aquesta condició de Brossa com a “problema”, vull recordar una anècdota: el poeta cubà José Lezama Lima deia que, quan sentia parlar de Picasso com un problema de la pintura contemporània, pensava en aquell filòsof que, davant de les apories eleàtiques, afirmava: “Veig la solució, el que no veig és el problema”. Efectivament, Brossa, com Picasso, com Miró, no ha estat ni va ser mai un problema. Brossa era, Brossa és… la solució.”
Coneixerem una mica més la figura de Joan Brossa un dels artistes contemporanis més importants dels país

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies