Close

17 novembre, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 22 DE NOVEMBRE 2019

Més sobre l’arròs.

 

Qui no coneix l’arròs?

L’hem cuinat i menjat de mil i un manera diferents, a la cassola, bullit, a la paella, com acompanyant d’alguna altra vianda o sol.

L’arròs ha constituït des de temps immemorial un aliment de primera magnitud sobretot en els pobles orientals.

La conferència del proper divendres dia 15 de novembre  a les 7 de la tarda tractarà sobre l’arròs: L’arròs, beneficis d’una planta mil·lenària  a càrrec de Joan Simón Pallisé. Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona

Es defineix l’arròs com una : Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.

És conreat en els arrossars, camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs. L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor. Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de 4 000 anys; possiblement foren els qui l’iniciaren. A poc a poc l’arròs fou conegut a totes les regions càlides del món, començant primer per les regions monsòniques d’Àsia (especialment per la vall del Ganges, Indoxina i Japó); acabà esdevenint el segon cereal més important, després del blat. Sembla que foren els àrabs els qui introduïren el conreu de l’arròs a la regió mediterrània aprofitant les terres marjalenques o, simplement, les de fàcil regatge. Als Països Catalans el conreu de l’arròs es localitzà al principi, i durant molt de temps, al País Valencià. Seguint la tècnica dels àrabs hom hi dedicà al començament els marjals, però aviat s’estengué a altres terres.

A l’estricta Catalunya es conrea al delta de l’Ebre, i l’Empordà, de les quals només el delta de l’Ebre té encara una potència econòmica; al Baix Empordà el conreu està en regressió, . En diverses zones de l’Extrem Orient hom fabrica, a partir de l’arròs, diferents begudes alcohòliques (sake, àrac). Mesclat amb d’altres cereals, hom empra també l’arròs, sobretot els mitjans, en la fabricació de la cervesa; midons, farines, etc, són, així mateix, obtinguts de l’arròs.

En la publicació del Departament d’Agricultora de la Generalitat de Catalunya “El Cultiu de l’arròs” hi trobem aquestes dades : El conreu de l’arròs és anual, i els treballs de preparació del terreny comencen aproximadament quan s’acaba l’hivern. Es continua amb la sembra, que es realitza a principis del mes de maig, i s’acaba el cicle amb la recol·lecció, que s’efectua de setembre a octubre. Per finalitzar, s’incorporen les restes vegetals al terreny amb el fangueig. Les tasques de camp durant el cicle coincideixen, a grans trets, amb les d’altres cereals: les diferències les trobem dins de cadascuna de les etapes esmentades, tant per les tasques de conreu, com pels equips i tècniques utilitzats, com pels sistemes de lluita contra plagues i productes químics específics emprats. L’arròs és un dels cereals amb major superfície conreada a nivell mundial i és la base de l’alimentació humana en molts països. A Catalunya l’arròs es localitza a tres províncies, i en destaquen les comarques del Baix Ebre i del Montsià, a Tarragona, on es troba el 95 % de la superfície total de conreu d’arròs de Catalunya.

 

Per parlar-ne, com hem dit, tindrem al doctor  Joan Simón Pallisé ,Doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. Professor titular del Departament de Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient i membre del grup de recerca consolidat de Biosistemàtica Vegetal (GREB). La seva tasca investigadora actual està orientada en la Biologia de la Conservació en plantes endèmiques o amenaçades dins l’ equip del BioC i en Informàtica de la Biodiversitat (CromoCat i GenoCat dins el projecte BioCat de la Generalitat de Catalunya). Fa tasques de gestió com a Delegat del Degà en Comunicació i Innovació dins la Facultat de Farmàcia i és coordinador del Pla d’Acció Tutorial de Farmàcia.

Interessat en els darrers anys en les tecnologies aplicades a l’aprenentatge, és coordinador des del 2005 del Grup d’Innovació docent consolidat de Botànica Aplicada a les ciències Farmacèutiques (GIBAF) que va estat reconegut el 2009 amb el premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i, el mateix premi, també va ser atorgat el 2014, aquest cop a títol personal. Ha obtingut per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el Màster Internacional en e-learning, el Màster oficial en Educació i TIC i el Postgrau en Xarxes Socials i Coneixement compartit, fet que l’ha portat a col·laborar en els darrers anys amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona, així com també en altres universitats de dins i fora del nostre país, en cursos de formació del professorat.

 

Serà una bona oportunitat per saber més coses de l’arròs un dels aliments més estesos al món i amb més propietats.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies