Close

17 novembre, 2019

CONFERÈNCIA JULIA SANTIN MIRACLE

Futur i passat arquitectònic convivint en el present

 

Júlia Santín Miracle estudiant de primer grau d’Arquitectura i ex-alumna de l’IES Francesc Xavier Lluch i Rafecas de la nostra ciutat, que va guanyar el Premi Albert Virella i Bloda el curs passat amb el Treball de Recerca del mateix títol, ens el mostra en la conferència de l’Aula d’aquest divendres, 15 de novembre.

Seguint amb el criteri de l’Aula de fer d’aparador dels Treballs de Recerca dels adolescents dels Instituts de Secundària vilanovins, per tal d’afavorir les relacions Intergeneracionals, i amb l’objectiu de difondre els premis Eugeni Molero i Albert Virella i Bloda, promoguts pel Consell Comarcal del Garraf, hem sentit la quarta exposició d’aquests treballs, que enguany se centra  en l’arquitectura i l’urbanisme.

La conferenciant comença afirmant que en qualsevol ciutat es pot trobar la petjada del passat, condicionant el present, i que d’aquesta constatació va sorgir la idea del seu treball.

La inspiració li va venir contemplant la vista  d’una parcel·la buida i bastant abandonada, al Centre Vila, des del terrat d’un familiar. Es va interessar a saber si hi havia prevista alguna actuació municipal i va esbrinar que sí que n’hi havia, però que es tractava  del projecte d’un edifici molt modern i fred que no corresponia a l’estil de la resta dels que l’envoltarien.

Aleshores va decidir centrar en aquest projecte el seu Treball de Recerca, amb la hipòtesi d’aconseguir dissenyar un edifici amb tècniques modernes, però que no desentonés en el context històric dels voltants.

Va començar per fer un estudi dels diferents estils arquitectònics que conviuen a Vilanova i la Geltrú: neoclassicisme (casa Papiol), Romanticisme (casa Freixades) i noucentisme ( Casa Galzeran).

L’illa de cases on se situa la parcel·la està al costat de la Plaça de les Cols i és delimitada pel carrer St. Pere, la plaça Llarga,  el carrer de St. Antoni i el carrer Montserrat i compta amb tres edificis catalogats: la Casa Nin ( que és l’única encara habitable) i  les cases Ignasi Font, i Font ( que no són ja habitables).

La proposta de la Júlia Santín és molt més càlida que la de l’Ajuntament. Hi incorpora un pati interior, que seria d’ús públic i una porxada inspirada en els porxos de la Plaça de la Vila. També tota una sèrie d’elements decoratius clàssics: mènsules, baranes de forja,  la porxada amb arcs de mig punt i pilastres a l’estil de la Casa Papiol.  Abans de decidir-se per aquests ornaments, l’autora del treball va recórrer Vng fent moltes fotos  per tal d’aconseguir un efecte semblant (històric) , però diferent (modern), alhora.

Considera que la seva aportació més personal és el pati interior, de 15 a 20 metres d’amplada, on planteja un jardí vertical, enganxat a la paret i que comptaria amb un reg natural de l’aigua de pluja. A les juntes dels llambordins del terra, també hi creixeria l’herba. A més, a l’edifici, de dues plantes, més planta baixa, que en principi es destinaria a locals comercials, s’hi accediria pel pati interior, amb la intenció que el veïns haguessin de passar per aquest espai natural i facilitar que en tinguessin cura.

Per últim, els fanals s’inspiren, també , en els de la Plaça de la Vila.

Una proposta interessant i molt ben presentada que va plaure als assistents i va confirmar l’esperança en les noves generacions d’estudiants de la ciutat.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies