Close

10 novembre, 2019

CONFERÈNCIA CRISTINA BADIA TARRAGÓ

Ja sabem més coses de l’arpa.

Certament el que va dir la conferenciant de que  tothom coneix l‘arpa però poques coses en sabem és una realitat . Després però d’escoltar la xerrada i alguna de les interpretacions musicals podem afirmar que ja en sabem més coses.

La Cristina Badia Tarragó a través de la seva conferència : “L’arpa, un instrument desconegut” ens va donar informació sobre l’ instrument i  a més ens va delectar amb algunes peces interpretades en directe allà mateix.

Ja vam dir que la Cristina Badia ha estat membre de  la Jove Orquesta Nacional d’España (JONDE 1994 a 1997), i de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC 1996/1998).

Ha col·laborat en diferents formacions musicals.

Realitza recitals i concerts de cambra per tot el territori.

Des de 2000 és Professora Solista de l’Orquestra Simfònica de Balears, col·labora amb l’Orquestra de Cadaqués des del 1999, i actualment cursa el Màster en Interpretació de la Música Antiga de l’UAB i l’ESMUC amb l’arpista Mara Galassi.

Amb aquesta trajectòria les aportacions que va fer van ser molt entenedores i interessants.

Va començar explicant: L’organologia com  la ciència que estudia els  instruments musicals. Comprèn l’estudi de la història dels instruments, l’ús dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació.

Els instrumentes poden dividir-se en els de percussió que són aquells en que es pica sobre una base per produir sons, els de vent en que els sons es fan a través de la bufera o manxant i els de corda , i d’entre aquets encara hi hauria subdivisions : corda percudida, corda fregada i corda polsada o pinçada.

L’arpa pertany al grup de la corda polsada. Hi ha instruments d’aquest tipus en totes les cultures. N’hi ha de totes mides i fets dels materials més diversos. La corda es pot pinçar directament amb els dits, amb una pua o amb un plectre. També podem trobar instruments en què la vibració de la corda es fa amb un mecanisme a partir d’un teclat.

Els classificarem segons la manera com es fan les notes. És a dir, si hi ha poques cordes i aquestes es fan més curtes trepitjant-les – amb un mànec – o si tenen una nota a cada corda, és a dir sense mànec.

Després de situar-nos l’ instrument ens va fer la primera interpretació que va ser Concert en si bemoll major nº 4 Häendel.  Per l’Opera La Festa d’Alexandre el Gran

Händel va compondre la música al gener de 1736, i l’obra es va estrenar en el Covent Garden Theatre, Londres, el 19 de febrer de 1736. En la seva forma original contenia tres concerts: un concert en si bemoll major en tres moviments per a “Arpa, llaüt, liricordio i altres instruments” . Es una òpera que intenta explorar els sentiments dant la victòria  dels grecs sobre els perses.

Seguidament la Cristina Badia va entrar a explicar les parts  de l’Arpa:

Les més importants són la caixa de ressonància que amplifica el so, les cordes  que al polsar-les emeten les notes, clavilles i la consola que sosté les cordes  i que ajuden a tensar i les cordes, la columna que hi ha els mecanismes que fan variar la sonoritat i els pedals que ajuden a  modificar les diverses notes, n’ hi ha 7 una per cada nota i actualment també cada corda pot tenir  posicions per obtenir més registres.

Va interpretar a continuació l’obra de l’Albert Heinrich Zabel Am Springbrunnen, Op.24  que  fou un músic alemany i un notable arpista. Fou primer solista de l’orquestra de Berlín. El 1862 fou nomenat professor d’arpa del conservatori de la capital russa.

La Cristina Badia va fer una repassada per la història de l’Arpa , el seus inicis i les moltes transformacions des de les antigues civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia s’han anat veient representacions d’arpes en diversos espais, va repassar l’evolució dels  instruments des de l’edat mitjana fins als nostres dies valorant les diverses incorporacions i modificacions fins arribar a l’actualitat. Instrument molt vinculat a França i Irlanda a la noblesa no deixa de ser però un instrument molt apreciat pels músics populars.

Va explicar així mateix les característiques polifòniques de l’arpa podent-se fer més d’una nota  a la vegada  fins a vuit. I alhora també es pot anar interpretant una melodia. La combinació de melodia i acompanyament el fa semblant al Piano com dels pocs instruments que tenen aquestes possibilitats.

Per demostrar les possibilitats de l’arpa va interpretar una peça de Gabriel Fauré , Impromptu 0p.86 composat a l’any 1904 com a peça de l’examen final d’arpa del Conservatori de París. L’Obra  conté gairebé tots els elements possibles  de sons que es poden arribar a extreure de l’ instrument.

Finalment La Cristina Badia va assenyalar els efectes sonors que al llarg  del segle XX s’havien incorporat a l’arpa per extreure’n totes les seves possibilitats. Així des de sons metàl·lics fins a esotèrics hi ha  una gamma àmplia i que requereix una tècnica ben treballada per extreure’ls de l’arpa.

Va Finalitzar interpretant la peça  Prelude XV , Chansó de la nuit de Carles Salzedo un arpista francès , en l’obra s’incorporen bona part dels nous que han anat creant-se per la interpretació.

En definitiva una lliçó magistral sobre l’arpa i la seva interpretació.

En sabem ja més coses, fruit de l’explicació didàctica  i la magnifica interpretació de l‘artista Cristina Badia.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies