Close

2 novembre, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 8 DE NOVEMBRE 2019

L’arpa ,sons i històries.

Passat l’obligada aturada per la festivitat de Tots Sants i després de la de la ració de  castanyes i panellets tornarem a les conferències i així el divendres 8 de novembre a les 7 de la tarda i a la sala d’actes de la UPC hi haurà la conferència : “L’arpa, un instrument desconegut” a càrrec de la Cristina Badia Tarragó.

Certament l’arpa és un instrument que aixeca una certa curiositat per la seva forma i també pel seu so. Hem trobat alguna informació molt ordenada sobre l’arpa i la seva història :

L’arpa consisteix en un conjunt de cordes ordenades segons la seva longitud i tensades damunt d’un marc de forma triangular.

El so es produeix quan vibren les cordes al ser polsades amb els dits. Aquest so es pot modificar a través dels pedals.

L’arpa és un dels instruments més antics i universals; en trobem ja a l’any 3000 a. C. En pintures egípcies podem veure arpes de 6 a 8 cordes. I els grecs i els romans van introduir l’arpa a Europa. A Irlanda l’arpa n’és el símbol nacional. Els joglars a l’època medieval també la utilitzaven…

L’arpa actual està basada en la que va construir Sebastien Erard, l’any 1801. Durant el segle XVIII s’havien fet diferents progressos; l’arpa doble (amb dos jocs de cordes), l’arpa de ganxets (precursora de l’arpa de pedals)… fins arribar a l’actual. 

L’arpa es toca assegut i recolzant-la sobre l’espatlla dreta, per tal de col·locar les mans a banda i banda de les cordes. Una tècnica molt usada per l’arpista és el glisando, arrossegant els dits per les cordes (arpeig). ( Web Xetec).

Al llarg del temps com la majoria dels instruments ha tingut modificacions que facilitessin el seu ús o per aconseguir una millor i major modulació dels sons; a l’arpa, així cap el 1720, s’hi van incorporar uns pedals que permeten que l’ intèrpret tingués una major llibertat amb les mans. El 1792, el constructor Erard patenta una arpa amb un sistema de forquetes, que és el que s’utilitza avui en dia. Erard substitueix el ganxo de les cordes per un disc amb dues prolongacions en forma de forca que “trepitja” la corda escurçant-la un semitò. Després d’una estada a Londres, el 1796 torna a París i treballa en el problema de doblar el mecanisme sense doblar el nombre de pedals, finalment el 1810 patenta el seu mecanisme de double action gràcies al qual es pot tocar l’arpa en totes les tonalitats i fins i tot adquirint més possibilitats harmòniques que el piano, l’arpa té 31 sons en una escala front als 20 del piano.

La conferència serà impartida per la Cristina Badia  Tarragó. És nascuda a Barcelona. Inicia els estudis musicals d’arpa a l’edad de 8 anys al Conservatori Superior Municipal de Música de la seva ciutat amb Rosa Balcells i M. Lluïsa Ibáñez. Perfecciona els seus estudis amb Germaine Lorenzini a Lió (França).

Ha estat membre de de la Jove Orquesta Nacional de España (JONDE 1994 a 1997), i de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC 1996/1998).

Ha col·laborat en diferents formacions musicals.

Realitza recitals i concerts de cambra per tot el territori.

Des de 2000 és Professora Solista de l’Orquestra Simfònica de Balears, col·labora amb l’Orquestra de Cadaqués des del 1999, i actualment cursa el Màster en Interpretació de la Música Antiga a la UAB i l’ESMUC amb l’arpista Mara Galassi.

 

Així doncs, tindrem l’oportunitat de conèixer l’instrument i apreciar-ne les seves possibilitats musicals de la mà d’una experta intèrpret.

 

 

 

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies