Close

28 octubre, 2019

CONFERÈNCIA JORDI CARRILLO

Radiografia de l’epidèmia de còlera a la Vilanova del 1854.

Divendres passat vam visionar el reportatge guanyador  dels premis de periodisme  en l’apartat audiovisual Eugeni Molero. “L’epidèmia de còlera del 1854 a Vilanova”. El reportatge fa una radiografia dels nefastos dies de l‘agost i setembre de l’any 1854 en que una epidèmia de còlera va afectar a la ciutat produint-se prop d’un miler de morts. La Vilanova del 1854 estava al voltant dels 12.000 habitants per tant les defuncions van delmar una bona part de la ciutat. El reportatge de Jordi Carrillo combina amb  habilitat la recreació històrica amb el fets succeïts aquell terrible agost. Abans de veure la projecció Jordi Carrillo va explicar que l’origen del treball es degut a l’explicació d’una familiar que li va explicar que portava flors en una placa en honor del doctor Isidre Parellada que va ser un dels herois d’aqueles jornades i que va morir just després de donar-se per acabada l’epidèmia . Aquella confessió va despertar la curiositat del periodista que va seguir la història fins trobar el fil argumental. Calia veure com es presentava el treball i va comptar amb la col·laboració cabdal i mot interessant del grup de teatre l’Escotilló i part dels seus actors que van recrear les escenes que intenten i amb èxit situar-nos en aquella Vilanova que just sortia de la seva Festa major i es va veure transportada al dolor, la desesperació de moltes famílies  i la impotència de les autoritats i mitjans de comunicació bàsicament el Diario de Villanueva que van tractar de minimitzar la situació en que es va veure la ciutat per evitar una allau de pànic.

“Còlera 1854, 50 dies sense dol” és doncs un documental que analitza des de diversos punts de vista i amb l’opinió de diversos experts de la ciutat  l’epidèmia de còlera que va patir Vilanova i la Geltrú durant l’estiu de l’any 1854, i que va provocar prop de vuit-cents morts. Està considerat l’episodi més  dolorós que ha viscut  la capital del Garraf al llarg de tota la seva història.

Així les opinions de Puig Rovira en el vessant històric emmarca la ciutat i el moment en que es vivia, la Paquita Roig traça l’arbre familiar del doctor Isidre Parellada i el seu arrelament a la ciutat, el metge va tenir dos fills que van seguir també la carrera mèdica i un d’ells va escriure un tractat sobre la lluita contra el Còlera i va dedicar-lo al seu pare per la feina feta durant l’epidèmia de Vilanova. Són molts interessants les aportacions del doctor Xavier Garcia doctor en medecina interna de l’Hospital de Vilanova que analitza la malaltia del còlera i la seva transmissió en mitjans urbans, també valen la pena  les aportacions de Jordi Mestres cap de laboratori de la Mancomunitat que analitza el perquè de la contaminació dels pous i fonts que van ser determinats amb l’extensió de la malaltia, així mateix el gerent de la funerària de la ciutat explica com es van poder fer els enterraments i els treballs del cementiri en aquells moments i finalment Mossèn Mateu Santacana explica la situació de les famílies en no poder donar el seu darrer adéu a les víctimes i explica el significat del Té Deum com  element d’acció de gràcies col·lectiva pel final de l’epidèmia.

El treball de recerca històrica que s’ha realitzat per documentar aquests fets és prou notable, les consultes de les hemeroteques , Diario de Villanueva, el de Barcelona. El treball  exhaustiu sobre els fets de Teodor Creus I Corominas  i algunes memòries com les de  F. De  Sales Vidal que en el seu dietari fa aportacions interessants sobre la situació que es vivia a Vilanova,  ha permès elaborar  el reportatge que explica els escenaris de la ciutat  on es van viure els moments més destacats des dels salons i cafès sovintejats pels senyors, fins a les cases més humils de la ciutat i també en l’ambient de carrer. Tot plegat fa que tinguem una visió prou fidel del  que deuria  passar durant aquells cinquanta dies.

El documental porta a primera plana la figura d’Isidre Parellada, un metge que va perdre la vida per atendre als seus pacients durant aquella epidèmia. Amb abnegació i implicació fins als límits de la resistència el Dr. Parellada va ser una víctima més de l’epidèmia. A rel del reportatge, el col·legi de Metges de Catalunya en el seu web, ha publicat unes notes biogràfiques del metge. Jordi Carrillo però creu que la ciutat hauria de fer més justícia al metge Parellada i explica que en la planificació de l’Eixample Gumà hi havia previst posar un nom de carrer a la figura del metge Isidre Parellada. Encara hi som a temps.

Per a la realització del reportatge, s’ha comptat amb la participació de diversos actors i actrius de l’Escotilló Grup de Teatre, així com la col·laboració de l’associació dels Tres Tombs de Vilanova. Els espais on s’han rodat les escenes de ficció han estat al Foment Vilanoví, la Masia d’en Cabanyes i el carrer de Santa Maria.

La documentació i la direcció ha anat a càrrec de Jordi Carrillo. El rodatge i muntatge l’han realitzat Bernat Martino i Xavier Vallverdú, i de la imatge gràfica se n’ha fet càrrec Olga de Aizpurua. El vestuari d’època ha estat una aportació de Pere Arenas i la caracterització ha anat a càrrec d’Emma Martínez.

En definitiva una sessió magnífica i que a través de  l’excel·lent feina de Jordi Carrillo hem pogut rememorar una part de la història de la ciutat potser no la més agraïda però la més  real.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies